Vicent Ventura i el PSV

Des d’esferes professionals de la premsa es planteja fer un just homenatge a Vicent Ventura, iniciativa necessària, a la qual em sume. El cas és, però, que en allò que he llegit sobre la qüestió, s’apunta que el nostre gran personatge va ser el fundador del Patit Socialista Valencià (PSV) el 1962, fet que no s’ajusta a la realitat, tal com tot seguit explicaré i es pot comprovar consultant llibres i estudis sobre el tema.

Passem, doncs, a esmentar com els orígens del PSV cal situar-los el desembre de l’any 1960, quan un nucli molt reduït fundàrem el Moviment Social Cristià de Catalunya: Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Ferran Martínez, Joan Francesc Mira i jo, Vicent Àlvarez. Després d’un parell d’anys, el partit havia crescut, tant a la Universitat com en diferents comarques, i les idees o bases ideològiques s’havien orientat clarament cap a un socialisme de base nacional. Aleshores, la denominació del grup canvià pel d’Acció Socialista Valenciana (ASV). El 1964, es produí un altre canvi de nom en la forma de Partit Socialista Valencià (PSV), denominació que va estar vigent fins que el partit deixà d’existir segons sembla el 1970, després d’haver sofert una forta crisi el 1966, com a resultat de la qual una part important de la militància es donà de baixa. Aquest trencament marcà, doncs, la meua estada com a membre i dirigent del partit.

Quina va ser la relació de Vicent Ventura amb el PSV fins a eixe moment? Ventura, igual que Fuster, van ser dos persones «majors» que ens ajudaren molt, ja que la militància del PSV era d’una generació posterior. Tanmateix, tots dos eren persones que tenien relacions socials i intervenció pública. El primer, és a dir, el personatge que ens ocupa hui, mantenia relacions amb esferes professionals i amb el grup liderat per Dionisio Ridruejo, resident a Madrid, que intentava donar cos a un projecte polític. De fet, el 1962 Ventura participà dins el grup de Ridruejo en la reunió del Moviment Europeu a Munich, al qual els franquistes van batejar com a «contubernio de Munich». A conseqüència del fet darrerament esmentat, va restar com a refugiat a París uns mesos i a la tornada va estar desterrat a Dénia una temporada. No me’n recorde bé, però calcule que aquestes dos situacions durarien entre un i dos anys. Per tant, la proximitat i la col·laboració dels dos esmentats amics «majors» amb el nostre partit es traduí en algunes aportacions econòmiques i de molt diverses formes. Seria, però, a la tornada de París quan Ventura es va desmarcar del grup de Ridruejo i, per tant, possiblement va ser eixe el moment en què degué fer el pas per a formar part de la colla, o siga, militar al PSV. Amb aquesta condició, juntament amb Enric Tàrrega, participà en l’acte fundacional de Comissions Obreres al local de Lo Rat Penat la tardor del 1966.

Fet l’aclariment anterior, reiteraria com Vicent Ventura, juntament amb Fuster, va ser un exemple i un referent del valencianisme polític i la ciutadania que lluità contra la dictadura i, per tant, com ja he dit, trobe més que oportú reivindicar la seua figura.