L’editorial 3i4 m’envia dos volums antològics: el volum XI de l’Obra completa de Vicent Andrés Estellés (que continua reproduint l’ambiciós Mural del País Valencià) i el volum 20 de la Correspondència de Joan Fuster. Són dos projectes in fieri imprescindibles, colossals, civilitzadíssims. Estic esperant la tercera joia, Una tendresa oculta, l’antologia dels millors poemes estellesians que ha preparat Jaume Pérez Muntaner.
He contat alguna vegada que vaig conéixer Estellés i Fuster gràcies als bons oficis de Vicent Salvador. Aquest professor i poeta dissortadament desaparegut em va dirigir la Tesi de Llicenciatura i la Tesi doctoral entre els anys 80 i els 90. Això va propiciar el primer contacte amb Joan Fuster, que va fer de president al tribunal encarregat de jutjar la tesina. Molt abans, però, quan va ser professor al Col·legi Universitari de Castelló, Salvador ens va portar Estellés un dia a classe.
Guarde alguns records vivíssims de les paraules que ens va adreçar el poeta aquella jornada inoblidable. Hi va llegir versos seus, amb una veu feble, vacil·lant i desmanotada. També ens va contar una anècdota que va calar en l’auditori, una experiència viscuda en una mascletà, a la plaça del País Valencià de València. Estellés hi havia acudit amb més gent, on destacava una joveneta que, amb les primeres explosions, se li va arrambar atemorida, de manera que el poeta –segons confessava- va poder sentir en carn pròpia els mugrons eriçats d’ella…
Molts anys després, aprofundint en els seus poemes, vaig anar comprovant la importància de l’erotisme en el món estellesià. Fins i tot quan es perdia en divagacions fantasioses, tal com va deixar consignat en el volum Animal de records (aplec de les seues proses memorialístiques).
Ara, des de l’altura de l’edat, crec que m’hauria agradat aprofundir més en aquell contacte fugisser amb el poeta. Això també em va passar quan vaig conéixer Joan Fuster, a qui vaig seguir tractant al seu despatxet de l’àrea de català a l’antiga facultat de Filologia del campus de Blasco Ibáñez, on era exhibit un poc com un luxe encapsulat i exòtic que s’ha d’admirar però no massa.
El volum 20 de la seua correspondència està dedicat a les cartes que el de Sueca es va intercanviar amb alguns dels protagonistes de la Nova Cançó. El pròleg del volum el signa Antoni Furió i hi diu algunes coses de molt d’interés, com ara que l’epistolari de Fuster és «el que més s’acostaria a una autobiografia de la persona i del personatge». Es dona la circumstància que Furió està escrivint, des de fa anys, una biografia de l’autor de Causar-se d’esperar. Som molts els qui desitgem que aquesta nau arribe a bon port: seria bonic i engrescador disposar d’un volum així, homologable, per exemple, a Un cor furtiu, de Xavier Pla.
El millor d’aquest volum que fa vint de cartes reunides són els textos del propi Fuster. En la distància curta –el document privat, familiar, a boca de canó- el Fuster escrit és la rèplica exacta del Fuster oral. És brillant, àgil i amé. Els seus corresponsals informen; ell, simplement, fa literatura.
Un cor furtiu (Destino) és la biografia definitiva de Josep Pla, 1.500 pàgines farcides de dades i dates, i fonamentades molt sovint en l’extensíssim epistolari que el solitari de Llofriu va guardar sistemàticament. Pla, en efecte, no tirava res, tot anava a parar a les golfes del seu mas. Fins i tot s’hi ha pogut consultar les notes que li deixaven els recepcionistes als hotels de Barcelona on sojornava. Fuster, sense arribar al mateix punt, també va fer un esforç destacadíssim per conservar el seu extens epistolari, i per ací pot començar Furió.
Nosaltres, criatures del segle XXI, ja no escrivim cartes. Què quedarà per a la nostra posteritat? Als anys 90, vaig mantindre una breu però intensa relació epistolar amb dos bons amics poetes, Marisol González i Josep Lluís Abad. Les solíem escriure a ordinador, les imprimíem, anàvem a correus i les enviàvem. Curiosament, els arxius informàtics originals ja són il·legibles i introbables, però en canvi els papers –almenys jo- s’han conservat. Tota una lliçó de la gran destrucció que ens espera dins el devastador oceà digital…
