Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La setmana passada ens va sobtar el nomenament d’Antonio Miguel Carmona, prominent membre del PSOE, candidat a l’alcaldia de Madrid a les eleccions de 2015, com a vicepresident d’Iberdrola. I això quan les companyies elèctriques estan fent l’agost mes rere mes com a conseqüència d’uns inescrutables algoritmes fets a la mesura de la seua cobdícia i després que l’inventor de l’inigualable lema electoral «pim pam propuesta» -no sé per què tinc tan bona memòria per a coses tan inútils- es destacara en la defensa aferrissada de les elèctriques en els programes als quals impartia la seua poc contrastada saviesa. Aquestes martingales resulten molt castisses, en general. L’IBEX-35 actualitza la vella societat oligàrquica i les prebendes clientelars als prohoms. Un poc més i el fan marqués.
També sabérem en un altre prodigiós raonament judicial ad hoc que la fiscalia de l’estat havia conclòs que no hi ha cap motiu per imputar judicialment el rei emèrit més campetxano de la història. A banda d’altres raonaments alambicats, m’impressiona la naturalitat amb la qual s’assumeix que la inimputabilitat del rei, que té ja tela marinera com a concepte en un estat on se’ls ompli la boca dient allò que tots som iguals davant la llei, cobreix qualsevol cosa que haja pogut fer. És a dir, no només coses que tinguen a veure amb l’exercici del seu càrrec, sinó qualsevol delicte que haja pogut cometre. Podria haver-se menjat un nadó cru davant de les pantalles i seria inimputable. Podria haver llançant una actriu pel balcó amb resultat de mort, per posar un exemple, i seria inimputable. Si això no és ancien regime en estat pur, no sé jo ja.
Per altra banda, la Universitat Complutense de Madrid va nomenar alumna d’honor de la seua Facultat de Periodisme la reina Letizia, junt amb altres antics i antigues estudiants amb trajectòries exitoses. Si tenim en compte que el fet d’haver arribat a ser reina no té res a veure amb la seua competència com a periodista no s’acaba d’entendre el nomenament. Excepte que es sugerisca que ser periodista la va ajudar per seduir el Preparat i arribar on aspirants anteriors no havien sabut arribar, és a dir, que els estudis de periodisme serveixen per «ameritar la mercancía» com diria Roberto Artlt i ajuden a conseguir matrimonis d’altra nissaga. Si és això, no isc del meu estupor. En qualsevol cas ni em sembla precisament un missatge massa «meritocràtic» ni una adequada promoció dels estudis de periodisme ni menys encara feminista.
També pot ser que una universitat pública s’haja llançat a tirar-li una mà a la monarquia en hores baixes amb una campanya de blanqueig. Pot ser. Però a banda que en la meua militant ingenuitat pense que la Universitat, així amb majúscula, hauria d’estar per damunt d’eixes coses, crec que eixos gestos d’adulació lacaiuna i cortesana ja no colen a aquestes alçades de la pel·lícula. «Libertas Perfundet Omnia Luce» diu el lema de la universitat en altres temps situada en la vella Complutum. Doncs això.
Tot plegat i pres en qualitat d’exemple fa una mica de vergonya. I m’impressiona la capacitat d’encaix que té l’opinió pública espanyola. Potser per això cada vegada més la nova Restauració borbònica es va assemblant sense disimulacions ni coartades retòriques a la primera, el règim del 78 al règim del (18)76. I, per tant, a Felip VI cada vegada se li està posant més cara d’Alfons XIII. Menys simpàtic pel que sembla, però per a campetxano ja tenim al pare.
La gent sembla tindre paciència infinita o molta desesperança o molt de fatalisme. I els intel·lectuals àulics són maquinetes de produir justificacions. Però vaja, és que cada setmana tenim el show oligàrquic i la fira de les impunitats al màxim i pot ser que la paciència tinga un límit i la retòrica justificatòria de tan rebregada deixe de funcionar.
Ja sabeu el que va acabar per dir una persona tan raonable con José Ortega y Gasset quan la primera Restauració va resultar evidentment insuportable. I en llatí que queda més contundent: Delenda est Monarchia.
