Veneçuela o Groenlàndia són l’esquer, però no són el problema. El problema és Trump i els trumpets del món i no saber què passarà demà. És el que ocorre quan votem els més bandarres i torrats per a governar. Perquè aquest és el món d’ara mateix. Inapel·lable.
¿Que tenen en comú Trump, Milei, Díaz Ayuso e tutti quanti? Que són imprevisibles, perquè són tots carn de psiquiatre. I així un dia diran que la culpa de les acusacions a Julio Iglesias és “dels polítics” (no d’obligar una serventa a xuplar-te el piu tota la nit), que cal usar la motoserra com a suprem instrument ideològic o que el paracetamol en embarassades provoca autisme. Tot perfecte. La culpa és dels qui els han votat, no en tingueu dubte. De ta tia la de Miami, del teu avi caçador, del teu nebot o de la mare que els va parir a tots.
I estem així, doncs, de nou al segle I. Només hem retrocedit vint segles. Un indubtable progrés.
Un poc d’història. Calígula (Gai Juli Cèsar August Germànic), emperador romà del 37 al 41 dC, volia nomenar el seu cavall cònsol. Li havia fet construir un estable de marbre, li donava menjar en plats d’or i fins i tot li atribuïa servents. Més coses: es feia venerar com un déu en vida, apareixia vestit com Júpiter, Apol·lo o Venus, i exigia sacrificis en el seu honor. També feia substituir caps d’estàtues de déus pel seu. En una expedició al nord (prop de Britània), va ordenar als soldats que recolliren petxines com a “botí del mar”, presentant-ho com una victòria contra Neptú. Seguim. Gaudia ridiculitzant els senadors: els feia córrer al costat del seu carro o esperar hores per ser rebuts, i prenia decisions arbitràries només per demostrar poder. Ordenava morts per motius mínims o inexistents, i li agradava presenciar tortures i execucions com a entreteniment. Per si això no fora prou, organitzava banquets extravagants, dilapidava fortunes públiques i privades, i després imposava impostos absurds (els aranzels de fa vint segles) per reposar el tresor. Damunt, tenia relacions amb germanes (especialment Drusil·la) i amb esposes de senadors, sovint de manera pública i humiliant…. Cal seguir?
Tot això passarà? Tot això ja ha passat, però no n’hem aprés res. Ara bé, també Trump serà un dia història… i molts dels qui ara li donen suport juraran i perjuraran que realment hi estaven en contra. Ací teniu, per anar fent boca, una relació sobre quins alts càrrecs conservadors o membres de l’administració de Donald Trump del seu primer mandat (2017–2021) s’han distanciat d’ell públicament i ara són els seus enemics:
- 1. Mike Pence — Vicepresident
- Es va apartar de Trump després de l’1 de gener del 2021, quan es va negar a bloquejar la certificació electoral, i ha estat molt crític després. Pence ha dit que qui posa els interessos personals per davant de la Constitució no hauria de ser president i ha criticat durament Trump.
- 2. John Bolton — Conseller de seguretat nacional
- Després de ser part del govern, va publicar un llibre on assegura que Trump és “erràtic” i “no apte per a ser president”. Trump li va retirar la seua habilitació de seguretat i ha tingut forts enfrontaments amb ell.
- 3. John Kelly — Cap d’Estat Major de la Casa Blanca
- Ha qualificat Trump com a “dictatorial” i ha criticat la seua actitud envers les institucions democràtiques.
- 4. James Mattis — Secretari de Defensa
- Després d’haver-se oposat a la retirada de forces de Síria i altres polítiques, ha blasmat Trump, dient que fa “una burla de la nostra constitució”.
- 5. Mark Esper — Secretari de Defensa
- També s’ha distanciat de Trump, dient que no és apte per a liderar i que suposa una “amenaça per a la democràcia”.
- 6. Alyssa Farah Griffin — Directora de Comunicació de la Casa Blanca
- Ha denunciat públicament Trump i ha advertit sobre el que considera riscos per a la democràcia si tornava a la Casa Blanca. Però ha tornat.
- 7. Cassidy Hutchinson — Assistenta de la Casa Blanca.
- Va testificar davant el Congrés sobre l’1 de gener i ha criticat Trump des d’aleshores.
- 8. Stephanie Grisham — Portaveu de la Casa Blanca
- Va dir que estava “aterrida” per una nova candidatura de Trump i l’ha descrit com a narcisista i erràtic.
- 9. Olivia Troye — Assesora en seguretat interior
- Ha criticat severament les polítiques de Trump, especialment la gestió del COVID-19. El lleixiu, ja sabeu.
- 10. Bill Barr — Fiscal General
- Encara que no l’ha atacat constantment, ha dit que Trump és “un narcisista consumat” i que la seua conducta és arriscada per a conservadors i per a la seua pròpia base.
I la llista continua, però no val la pena abundar-hi. Estaven avisats, però com si sentiren ploure.
Un dia, ens despertarem i Trump i la seua quadrilla hauran sigut un malson. Mentrestant, fa riure de pena pallassos com María Corina Machado regalant al magnat taronja el Premi Nobel de la Pau, i tota la (ultra)dreta espanyola penjada de la brotxa de “Veneçuela”. S’han quedat sense discurs i encara no se n’han adonat.
Un dia… Però encara no és eixe dia. I ara, a continuar votant.
