God Morgen, Diània! Sí, ja ho haureu endevinat, avui toca parlar de Noruega. “God Morgen” vol dir bon dia, “Velkomst” vol dir benvingut i Hansen és el cognom més comú a Noruega. Imagine, doncs, que per extensió, també serà el cognom més comú a l’Alfàs del Pi, on ja viuen 3.000 súbdits d’en Hakoon VIII. No coneixia jo, el paio aquest (cert és que la monarquia noruega em preocupa més o menys el mateix que la monarquia espanyola, o siga, ni el més mínim), però sí que tenia un run-run al cap, com d’haver-ne sentit alguna cosa. Doncs sí, es veu que acaba d’heretar la corona en morir son pare, però que ja havia estat notícia perquè la seua dona era amiga de Jeffrey “El Pederasta” Epstein, i perquè un dels seus fills ha estat condemnat per violació. Està interessant el tema, allà a Can Hakoon.
El cas, que a l’Alfàs del Pi, ací a la Marina Baixa, hi viuen 3.000 noruecs i noruegues, sent el segon lloc del món amb major població noruega fora del seu país, després de Londres. Londres – l’Alfàs del Pi. Feu-vos una comparativa mental. Suposen l’11% de la població, disposen dels seus propis comerços, les seues pròpies escoles, els seus hospitals privats, la seua pròpia església. Etecé etecé. O siga, una colònia. Compartida amb els altres 8.000 expats que, tots plegats, ja són majoria poblacional en aquesta petita localitat que ha tingut la desgràcia de ser al costat de Benidorm. Terreta Mítica.
Doncs sembla que, si no fem res per evitar-lo, en aquest rànquing de colonialisme europeu a les Comarques Centrals, aviat s’hi sumarà un altre competidor, el petit poble de Planes, ací al costat, ací al Comtat. Tota la vida volent visitar Noruega i qui m’hauria de dir que potser la tindrem a 20 minuts de casa. Cert és que en lloc de fiords ens haurem de conformar amb un pantà, i que visitar, el que es diu visitar, tampoc no podrem. Com tota colònia que es preue, aquesta petita Noruega de l’interior serà convenientment envoltada per una tanca i protegida per seguretat privada. Només faltaria! Amb els seus propis comerços, les seues pròpies escoles, el seu hospital privat, la seua església etecé, etecé. Una eco-utopia que ni és eco ni és utòpica. O siga, una altra colònia.
De fa un temps, la meua companya i jo, quan pugem alguna muntanya o arribem a algun lloc amb bones vistes de la nostra terra, fem una broma recurrent, una versió entre sarcàstica i trista de la llegendària frase de Mufasa a Simba en El Rei Lleó. “Algun dia, res d’això serà teu”. “Algun dia, tot això serà un Mercadona”. “Algun dia, tot això serà Països Baixos”. Bé, caldrà afegir-hi una de nova. Algun dia tot això serà Noruega. Si no ho impedim.
I en eixes està, la gent de Salvem Planes. En impedir-ho. Van començar molt fortes i han fet un curroexemplar aquests mesos. Caminades reivindicatives, xerrades, bustiades informatives, agitació als pobles de la comarca… A més a més, han desenvolupat una molt elaborada i exitosa tasca comunicativa en xarxes socials i mitjans de comunicació, així com una intensa feina burocràtica amb al·legacions, informes, denúncies i tota la paperassa que suposa intentar parar la cacicada de torn. Passe el que passe, gràcies i enhorabona.
Ara toca fer un pas més. Toca entendre que no ho pararem raonant a Instagram ni intentant convéncer els compradors de la barbaritat ecològica i social que volen cometre. Suen, de tot açò. La batalla legal potser funcione, però és molt a llarg termini (mireu, per exemple, l’Algarrobico a Almeria, 22 anys i 40 sentències condemnatòries i continua dempeus) i implica jugar en camp contrari, amb l’àrbitre comprat i amb unes regles fetes a la mida del rival. Que a més a més no té problema a pagar multes irrisòries i guanyar-te amb la política de fets consumats. Mireu a Llíber o Pego amb els PAI, o a Benissa amb la urbanització de luxe a l’últim tros de cosa verge. Que no són molins, Sanxo, que són gegants! Doncs al segle XXI són gegants i també són molins. Perquè al Comtat, i a tot arreu, on no hi ha projectats xalets, es projecten molins, o plaques solars, o plantes de metà, o escorxadors, o el que siga. El capitalisme s’adapta al terreny i treu benefici de cada centímetre quadrat de la nostra terra. O ets colònia, o ets abocador.
Cal estendre la mobilització i fer-la més gran, més radical, més subversiva. Lluitar juntes o morir soles. Ja està passant; els lligams, el treball compartit i la creació de xarxes comunes ja han començat. Ara cal caminar cap a un moviment ecologista de masses. Passar del “nimby” (not in my backyard, no al meu pati) al “ni ací, ni enlloc”. Ser moltes i moltes a tot arreu, per poder plantar cara de manera estable i coordinada, per generar resistència, per passar a l’acció directa, al sabotatge, a la desobediència massiva. Anar allà on els fa mal. Estendre el conflicte i fer que trinxar la terra no els isca rendible, i de pas, explorar i crear noves formes de viure i habitar el nostre territori.
Eixa proposta ja existeix, i es diu Revoltes de la Terra. Al Principat de Catalunya ja han generat dos mobilitzacions massives, al Bages i el Camp de Tarragona. I abans d’això una manifestació juvenil ecologista que va ser històrica. A ses Illes ja han agafat el relleu. Agafem-ho nosaltres també. Aquest pot ser el curs que inici un canvi de rumb. Ajuntem-nos!
PD: No puc deixar passar l’oportunitat de parlar de la terrible invasió que vivim aquests dies. I és que no es pot dir d’una altra manera. Les dades són clares. 2 de cada 3 residents a la Marina Alta són estrangers. Ja imagine les concentracions. Aporelloseoe, noruego el que no bote, no mos fareu alemanys! Els de Núcleo Nacional apallissant iaies britàniques de cara rosenca i pell cremada pel sol. El Consell demanant la prioritat nacional a l’Hospital de Dénia. Contenidors cremats a Xàbia, barricades a Teulada, càrregues policials al port esportiu de Calp. And I think to myself, what a wonderful world!
Paul Muñecas és militant d’Endavant a la Marina Alta.
