Fa un parell de dies -em disculpareu la inconcreció, però els esports no són el meu tema- l’Alexia Putellas va guanyar la seua segona pilota d’or consecutiva; un reconeixement que la situa com a millor jugadora de futbol del món -que no és poca cosa!
L’Alexia es va permetre fer un discurs d’agraïment on va barrejar anglés, castellà i -ai las!- valencià. Lo que pasó a continuación te sorprenderá.
És innegable -ja sabeu que sóc poc amic dels absoluts, però en aquest cas m’ho permetreu- que aquelles persones que dominen dues llengües -o tres, o…- estan més preparades i tenen una capacitat superior a les que en dominen només una -capacitat d’aprendre més llengües a posteriori, de comunicar-se, de comprendre altres cultures, de…-. Com és possible, doncs, que monolingües carpetovetònics es permeten qualificar-la de paleta, cateta, etc… per parlar -com a mínim- una llengua més que ells?
Catalanofòbia? Segur que sí. Supremacisme castellà? Sense cap dubte. De fet, dubto que Rafa Nadal fos tan estimat –¡Vamos Rafa!– si usàs amb normalitat el seu valencià de Mallorca i no se’l guardàs, com ha de fer un bon espanyol, per a usar-lo amb la família i quan no hi ha càmeres o micros al davant. Però potser hi ha alguna cosa més al darrere.
A finals de 1999, Justin Kruger i David Dunning, van publicar les conclusions d’uns experiments que havien realitzat i que s’han resumit en l’anomenada síndrome de Dunning-Kruger. A partir d’aquests treballs, van inferir els següents principis:
1r- Les persones incompetents tendeixen a sobreestimar les seues habilitats.
2n- Les persones incompetents són incapaces de reconéixer quin és el nivell de les habilitats de la resta.
Si Dunning i Kruguer haguessen estudiat el cas espanyol en condicions de laboratori, potser, només potser, el supremacisme castellà i la catalanofòbia estarien avui ben definits i estudiats en alguna revista de psicologia o antropologia. Res que no digués Machado:
«Castilla miserable,ayer dominadora,
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora.»
