Crec que tots estarem d’acord que podem definir aquestes eleccions amb una paraula: sorpresa. Per a PP i Vox, una profunda decepció respecte a les expectatives que s’havien fet per les enquestes (novament, no n’han encertat ni una) i que els donava majoria absoluta o quasi; i per al PSOE i l’esquerra, una alegria inesperada que ni s’imaginaven.
En el cas dels independentistes, hi ha sensacions negatives i positives. Respecte a les primeres, que ERC ha perdut 6 escons i la CUP s’ha quedat sense representació; i quant a les segones, EH Bildu ha superat el PNB, i es converteix en la primera força política basca. A més, el BNG ha mantingut l’escó que tenia. I en el cas del Senat, el PP té majoria absoluta, però Esquerres per la Independència (coalició d’ERC i Bildu) és la tercera força política, per davant del PNB i de Junts. Sumar no n’ha aconseguit cap, excepte el d’Eivissa, gràcies a la coalició amb el PSOE i Ara Eivissa. Aquestes i altres valoracions més completes podeu trobar-les en aquest fil de Twitter que he escrit.
Només afegiré algunes explicacions. Per què ERC i la CUP han perdut força, mentre que Bildu ha augmentat la seua? En la meua opinió, perquè a Euskadi el feixisme espanyol (PP i Vox) no pinta quasi res, mentre que a Catalunya ha crescut relativament a costa de Cs (han sigut la 5a i la 6a força al 23J). A més, Vox té 11 diputats al Parlament i la gent ha pogut veure el que estan fent allí on governen, com ara la censura a revistes en català al País Valencià i la retirada de banderes LGTBIQA+. Per tant, a Euskadi el missatge «que viene el lobo» no ha funcionat perquè no tenen por, o almenys no tanta, ja que el feixisme no té quasi representació al seu territori, però sí a Catalunya i han votat el PSC per ser el «vot útil» per a frenar-ho.
No obstant això, aquesta estratègia no funcionarà més vegades, atés que Vox ha perdut força i els independentistes espremeran al màxim la seua capacitat de pressió perquè el PSOE faça polítiques d’esquerres i a favor dels seus territoris. Gabriel Rufián deia en campanya que calia plantejar al PSOE la disjuntiva «Catalunya o Vox» si volia els vots sobiranistes. Ara la disjuntiva és «Catalunya o repetició electoral» i el PSOE no se la jugarà.
Per una altra part, tenim Yolanda Díaz i els seus «portaveus» posant d’excusa per al fracàs de Sumar que és la primera vegada que es presenta a unes eleccions i alguns fins i tot culpen Podemos d’un suposat boicot. No havíem quedat que la responsabilitat de tot al final és de qui mana? Qui ha organitzat la coalició, la campanya i les llistes? Yolanda Díaz, no? I no havíem quedat també que els que atacaven a Sumar des de l’esquerra eren una minoria?; que Podemos estava mort i no havia de fer soroll?; que amb qui havia governat el PSOE era amb Sumar, invisibilitzant de forma vergonyosa Podemos, a més del «procés d’escolta» de 2 anys?; i que els vetos i les renúncies ideològiques, com el dret a decidir i la República, no afectarien Sumar?
O és que ara resulta que Podemos no està mort, té un important suport popular i ser un PSOE 2.0 amb un discurs amable amb els poders mediàtics no funciona perquè la gent prefereix votar l’original? On està eixa autocrítica que tant li exigeixen a Podemos, però ara no apliquen a Díaz i Sumar? Perquè implicaria reconèixer que es van equivocar. I aquesta gent és tan narcisista o més que el PSOE.
De fet, Yolanda Díaz va donar aquesta setmana una entrevista en ARV i bàsicament es va posar com la salvadora de l’esquerra i que Podemos només va traure 1 milió de vots al 28M, intentant rebatre les paraules de Belarra. S’oblida de xicotets detalls, com que Podemos no es va presentar a molts ajuntaments a l’interior d’Espanya (i Sumar directament no es va presentar a cap lloc); que Compromís, els Comuns i MP van fracassar estrepitosament als seus territoris; i que no li van donar ni espai publicitari ni ella va fer campanya per Podemos sinó pels seus rivals i que no va servir per a parar a la dreta.
També va dir que el feminisme ha sigut l’eix central massa temps. És a dir, que el moviment que porta des del segle XV lluitant per la igualtat real dels éssers humans i que moltes dones van donar la vida per aquesta idea, ha de passar a un segon pla. I va afegir de nou l’estupidesa del «feminisme per al 99%» (també per a PP i Vox?). Ha comprat completament el marc cultural a la dreta i el PSOE que el feminisme ha anat massa lluny. I damunt ho diu en la televisió del corrupte de Ferreras, que difonia les mentides de Feijóo durant la campanya. Després diran que és Belarra la que fa soroll i genera controvèrsies.
Tenint en compte tot això i en línia amb el que va dir Pablo Iglesias, els diputats de Podemos responen només davant de Podemos, i han de fer-se valer. Per tant, com ja han plantejat altres persones, aquests diputats han d’exigir responsabilitats a Díaz i que tant Ione Belarra com Irene Montero continuen com a ministres de Drets Socials i d’Igualtat, respectivament. En cas que Sumar i el PSOE es neguen, consultar als inscrits si volen votar a favor o no a la investidura de Sánchez. I en aquesta situació, ERC i Bildu també poden pressionar en gran manera.
Per descomptat, Podemos ha d’eixir com més prompte millor de Sumar, expulsar els simpatitzants de Yolanda Díaz i aliar-se amb els independentistes d’esquerres. Per ara, si el reglament ho permet, formar un grup parlamentari amb ERC, Bildu i BNG.
Per a concloure, vull felicitar els companys i companyes d’EH Bildu pel seu magnífic resultat i enviar tot el meu suport als d’ERC i la CUP. Sou els vertaders aliats del republicanisme espanyol i milloreu cada dia la vida de la gent. A més, ERC ha donat suport a Irene Montero enfront de la traïció de Sumar. Mai oblidaré això.
Vull agrair especialment a la companya Maria Dantas el seu treball. Una gran persona que, des dels valors republicans, feministes i sobiranistes d’esquerres, ha lluitat per millorar la vida de les dones, de les persones LGTBIQA+ dels i migrants. Una persona que em va fer adonar-me de la situació que sofreixen centenars de milers de persones a Espanya només per ser d’un altre país i tindre un color de pell diferent. Per això, sempre estaré agraït per conèixer-la i que estiguera al Congrés.
També vull dirigir-me a la companya Maria Pérez Company. Alguns pensaran: «Que pesat! Una altra volta amb la Maria». Sí. Una altra volta. Perquè per molt que la gent, per por, per ignorància, etc., no li done el suport polític que mereix, jo continuaré defensant el seu treball i la seua figura davant el silenci mediàtic que pateixen tots els que de veritat volen canviar les coses. El poble valencià no ha aconseguit una vertadera representant republicana, feminista, d’esquerres i sobiranista que defense els nostres interessos amb l’honestedat i la valentia necessàries.
Però açò no s’ha acabat i serà un plaer treballar amb ella i ERPV de cara a les eleccions del 2027. I Podem ha de seguir eixe camí. La part bona és que Maria podrà dedicar-se plenament als problemes dels seus veïns de Barxeta i podran ser conscients de la seua vàlua.
Sobra dir que tant Maria com la resta dels companys i companyes de Podemos, ERC, ERPV, Bildu, BNG i la CUP sou més que benvinguts a Xàtiva. Ma casa és la vostra casa.
Continuem lluitant per a construir un bloc republicà, plurinacional i socialista per a transformar Espanya i no només frenar la dreta.
