El valencianisme és plural, no es limita a sigles i militància. No obstant això, Compromís va aparèixer com una opció valencianista de suma d’idees o continguts esquerrans, ecologistes, feministes, i alternatius. El cas és que ara, amb el recent pas de l’única diputada estatal, d’una part d’eixa suma, al grup Mixt de les Corts espanyoles, de nou ens situem davant la qüestió de les aliances o coalicions. En gran part, les indefinicions i les incerteses del valencianisme institucional, que és aquell que ens intenta representar, naixen d’una feblesa inicial, i, també, d’un context bastant diferent d’allò que existeix, amb ja una tradició consolidada, al Principat i al País Basc.
Fent un salt en el temps, podríem recordar una altra situació que es donà quan els dos diputats de la Unitat del Poble Valencià passaren al Grup Mixt de les nostres Corts, abandonant la coalició amb Esquerra Unida el 1978, o també quan, pocs anys més tard, es va abandonar la coalició Esquerra dels Pobles per concórrer a les eleccions europees en coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya.
A parer meu, eixe moviment o espai valencianista, que podem igualment trobar en tot l’entorn d’Acció Cultural, és una mena de front en el qual conviuen sensibilitats diferents en relació amb la utopia: unes més conformades sobre la base de la sobirania, a allò del projecte de Països Catalans, opció legítima en una democràcia, mentre que altres sensibilitats es conformen en funció de les idees de les utopies socials esquerranes i alternatives. Si les circumstàncies foren unes altres, amb la possibilitat d’un projecte com Junts, tal vegada els condicionants canviarien.
La demagògia dels fets, o siga de la realitat, no pot ser ignorada, les circumscripcions electorals són les províncies, la llei electoral està feta per afavorir les propostes d’àmbit estatal, i a més a més, el funcionament de les institucions representatives, en general, van en la mateixa línia.
Així doncs, resulten explicables les conseqüències d’eixa realitat desfavorable, a la qual caldria afegir que tenim un país que inclou territoris on la consciència de ser país és quasi inexistent, on de forma aclaparadora es pensa i es vota en clau espanyola.
En tant que ciutadà, una mica distanciat, per pròpia voluntat, del compromís militant, vaig considerar que la fórmula Compromís era un encert, puix implicava afegir continguts que cobrien alguns buits del valencianisme. Posteriorment, també, tot tenint en compte algunes mancances, Sumar entrava dins de la concepció “gramsciana” de “bloc històric” a la valenciana. Pot haver-hi debat, sens dubte, i això sí, amb perspectiva estratègica, una cosa, aquesta darrera habitual, com hem observat.
I que significaria això de la perspectiva estratègica? Doncs, caldria concretar-ho, seria qüestió de fixar objectius a assolir que impliquen canvis qualitatius favorables a drets socials, a l’autogovern, a l’equilibri ecològic…
Segurament, em podeu objectar que el meu plantejament ajorna, diguem-ne, objectius finals, com ara alguns dels que he apuntat de les utopies nacionals o de classe. Les circumstàncies, però, com he dit, no es poden ignorar.
