El que ens diu Vox amb les declaracions de Barrera i els actes d’Albiol (Borriana) i Folgado (Torrent) implica que tenen claríssim aquesta afirmació: com més valencià menys espanyol. Ells estan enamorats d’allò espanyol i, per tant, entenen que, per lògica aplastant, per avançar en la seua obsessió espanyolista cal exterminar qualsevol cosa mínimament valenciana.
Per tant, gratuïtament ens fan el favor de deixar una cosa brutalment clara: si volem respectar i mantindre la nostra cultura, allò que ens defineix i allò que som, no hi ha elecció possible: l’única forma de preservar el valencianisme davant d’aquests atacs és deixar de ser espanyols. Són ells els que ens eliminen qualsevol dubte sobre el fet que no és possible compatibilitzar els dos sentiments. Acceptar que són compatibles implicaria limitar-se davant aquells que no tenen límits davant l’extermini d’allò que som.
Envege que la dreta ho tinga tan clar. Tant de bo l’esquerra ho tinguera la mitat de clar. I no serà perquè no hi ha pistes: eviten fer el corredor mediterrani o el retarden, mantenen durant dècades les autopistes de peatge, eviten reformar un finançament que reconeixen injust i insuportable, permeten que paguem quantitats ingents de diners en interessos per un deute que ens han generat ells, inverteixen el mínim possible i de mala gana, persegueixen i minimitzen la llengua i la cultura, ens canviaren el nom a la imbecil·litat de «Comunitat», no ens reconeixen el dret civil, no ens reconegueren com a nacionalitat històrica, qüestionen contínuament la unitat de la llengua contra tot criteri científic, considerar-nos territori «assimilat»…,
En definitiva, el preu que paguem per ser espanyols és, literalment i innegable, viure pitjor que la resta d’espanyols. Perquè a estes altures ningú no dubtarà que la preferència per allò espanyol significa «a costa dels valencians» i mai hem conegut altra manera. Els espanyols (castellans) tenen por que ens convertim en una regió potent econòmicament i fan tot el que poden (i més) per frenar-nos, per tal que no arribem mai al punt de preguntar-nos si no estaríem millor en un país propi.
Està bé que vinga la dreta (extrema o ignorant) a deixar ben clar que l’única manera de no ser uns «pringats» és fugir de tot allò espanyol com de la pesta. Sé que a molts no els agradarà llegir que som un bon negoci per a Espanya que no ens considera espanyols, però collò, és que ja no ho poden deixar més clar… Ja ens estan furtant molt més del que ens podem permetre! Què més necessitem per adonar-nos-en? Què ens declaren la guerra?
A llarg termini haurem de triar què volem. Una opció és ser una «regió» assimilada i escanyada a la qual li furten els seus recursos exactament com fa més de cinc segles que ens passa, per tal d’alimentar una utopia castellana insaciable, malbaratadora i fracassada (recordem que Castella va ser un imperi i que ja ha perdut molts dels seus territoris fins a ser ara aproximadament un 5% d’allò que va ser, on el 95% restant ja ha arribat a la conclusió que millor fer marxa).
L’altra opció és, precisament, fer marxa, ser lliures, gestionar els nostres recursos i poder decidir com enfrontem els múltiples i enormes desafiaments que ens arribaran en els pròxims mesos i fer-ho com ens interesse als valencians (i no com els interessa als castellans que mai han tingut els mateixos interessos que nosaltres). O siga, pertànyer al 95% que al llarg de la història s’han adonat que millor fora del vaixell enfonsant-se, que nugats per un amor incondicional a allò que majoritàriament mai hem sigut. I hauríem de tenir pressa perquè ja arribem molt tard.
