Recordeu l’estimat Ovidi? Doncs sí, Espanya va com va. La cosa és prou senzilla, tenim un cos militar encarregat de vigilar la població civil, la Guàrdia Civil, li diuen. Com a tal cos militar, està regit per una estructura jeràrquica sotmesa a les ordes dels superiors, on no cap a la crítica, ni molt menys la dissidència, sota pena d’acabar al calabós. Doncs resulta que ara, la Guàrdia Civil, a través d’una mena de Stasi, que li diuen UCO (Unidad Central Operativa) es dedica a vigilar i emetre informes que són tinguts com a paraula de Déu, i sobre la base d’eixos informes, que, diuen, neixen de les peticions de fiscalia i jutges, aquests últims, hereus d’una estructura judicial feixista mai renovada, dicten sentències.
Aquest esquema tan senzill, els perifèrics, ai las, pobres colonitzats, no el tenim present, però és l’engranatge de poder que funciona a Espanya. Va com va. Mireu si no.
Hi ha una senyora anomenada Leyre Díaz, llanternera del PSOE a sou de Santos Cerdán primer i després d’una paradeta muntada per una tal Zarrias, que va ser un dels caps de la corrupció dels ERO andalusos. Doncs bé, aquesta lluitadora socialista anava cercant draps bruts d’un coronel o capità de l’UCO, és a dir, de la Guàrdia Civil, per tal d’extorsionar-lo i que fera allò que volia el Govern o el PSOE, que al capdavall és el mateix. Pretenia així influir en els informes emesos des d’una organització prèviament corrompuda (l’OCU) per l’extorsió al sistema judicial per a condicionar les seues resolucions. Esquema molt semblant a la policia patriòtica que es va muntar el PP, per a espiar els independentistes catalans. Va com va.
Malgrat tota la brutícia que desprén l’afer Leyre Díaz, és una acció lògica si, des del govern més progressista de la història, es té la certesa que el poder judicial està en mans de l’extrema dreta (permeteu-me el traç gruixut, però ja no soc capaç de distingir entre el PP i Vox).
D’exemples hi ha per avorrir, sols cal recordar aquell missatge que es transmetien diputats del PP respecte als nomenaments al Tribunal Suprem, en què quedava constància que ja tenien el control de la Sala Tercera (crec recordar), o les lluites per controlar els Tribunals: el Suprem, ara en mans del PP, el Constitucional i la fiscalia, en mans del PSOE. Va com va.
I ara ens hem de creure allò que diu l’UCO, i acatar les resolucions judicials, quan tot el sistema està corromput. Va com va.
L’escàndol més gros del règim del 78, després dels GAL, és sense dubte l’afer Montoro, que també és molt senzill. Deia un bon amic, idees senzilles per a ments senzilles. Va com va.
El Montoro (presumptament) es munta una paradeta per a aquells que tinguen la pela necessària per a canviar una llei, passe per caixa, expose les seues necessitats, pague en funció de la importància del canvi, i Montoro ja se n’encarrega de fer les lleis pertinents. Senzill, oi? Va com va.
Ara bé, cal que al Consell de Ministres tots donen la cabotada, així com els diputats, que apareixen com el que són, uns robots apegats a un botó de Sí o No. Va com va.
Set anys ha trigat el jutjat de Tarragona a destapar el secret del sumari. SET ANYS. Va com va.
Sembla que és del tot il·legal mantenir un sumari sota secret més d’un any, i que després cal demanar prorrogues. Fins a set? Sembla que és un fita fins ara no assolida mai en la història judicial espanyola, i que pot portar en orris tot el procés. Va com va.
Continuant amb el fil de corrupció, el 2018 sembla que es va informar la Fiscalia i aquesta el va elevar a un jutge que va desestimar la causa. Igualment, el mateix jutjat ja havia arxivat indicies que apuntaven cap a la utilització del ministre Montoro d’informació fiscal per extorsionar, presumptament, persones i empreses. Va com va.
Assistim atònits al funcionament d’una maquinària de vigilància i extorsió muntada des dels governs (poder executiu), un cos de l’exèrcit (Guàrdia Civil) i el poder judicial. Va com va, i a eixe sistema li diuen democràcia, i alguns perifèrics, pobrets colonitzats, volen canviar-lo, quan de fet ni comprenen el funcionament del sistema que ajuden a apuntalar. Va com va.
