Entre les accepcions del diccionari de l’AVL sobre urgència, n’hi ha una que manifesta: la urgència és la qualitat d’urgent (no em torqueu el front). És a dir, cal atendre o realitzar immediatament, sense retard, ser duta a termini d’una manera ràpida al destinatari, ja que les conseqüències de la demora poden ser irreparables, a més de fraudulentes, tot per manca de resolució, esdevenint un enquistament endenyat, aleshores absolutament maligne. Dit això, sembla lògic que el diagnòstic inicial, determinat pels entesos absents de perjudicis, en una societat d’idees sanes fos determinant perquè s’actués sense dilacions.
A l’estat espanyol, que a la gent de peu ens resulta perniciós, nomenen la nació espanyola com la més antiga d’Europa, quan n’hi ha a cabassos de més antigues. S’han acostumat unilateralment, com sempre, que les urgències polítiques són d’acord amb els seus interessos monogènics castellans, tant de dretes com d’esquerres en el social, endenyant en allò que els convé, com ara bandejar la decisió d’un govern progressista, per treure d’una vegada per totes el més nefast dictador que mares hagen dut al món de la “sobirania nacional” i de manera urgent.
És a dir, l’excel·lentíssim senyor, com es feia dir, en Francisco Franco, jagut al cementeri del poble de Mingorrubio, va ser cabdill d’Espanya per la gràcia de Déu, o, perquè en aquell moment Déu i la seua Església catòlica, apostòlica i romana, com tots sabem, feia el que li donava la gana. Llavors un escolà d’amén com el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, el qual tracta amb els seus amics de Vox per a consensuar amb l’estrangulador de l’idioma del País, José María Llanos Pitarch, qui ha exigit “apostar pel valencià de veritat, el de la RACV, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, en lloc de la separatista AVL, que no té solució, ja que ha cedit les seues competències a un institut forà que s’extralimita en les seues atribucions i vulnera la seua pròpia llei de creació”.
Cal dir que durant l’any passat el Consell, llavors presidit per l’innombrable Carlos Mazón, va acordar amb Vox una reducció del 25% en l’aportació pressupostària a l’AVL dins dels comptes de la Generalitat.
Em permet fer tot seguit algunes consideracions sobre el senyor J.M. Llanos Pitarch, un altre innombrable, que va donar suport a la seua investidura perquè complira una sèrie de compromisos en matèria d’habitatge, sector primari, així com “convenis de repatriació d’immigrants o reducció de la pressió fiscal”, segons ens conta Sebastià Carratalà de Diari La Veu del País Valencià.
L’innombrable de Vox, amb més barra que rostre, va amollar al ple de Les Corts: “En Vox no ens regim per interessos electorals, sinó per un veritable i eficaç al servei públic”. Llorca, en la seua rèplica, li ho va agrair pel seu “tarannà obert a proposar, dialogar i pactar, destacant que amb aquest grup s’han “engegat moltíssimes coses”, com ara la simplificació administrativa i baixades d’impostos, mentre Compromís i PSPV volen pujar-los”, també el decret d’atenció primària o el pla estratègic contra el càncer. Un servidor, davant d’aquestes consideracions ignominioses, si hagués estat al ple, hauria enlairat a bombo i platerets: “Que es besen, que es besen, que es besen!” Això sí, tot cridant Abascal, Milei i la moto serra, Trump i els altres del sursum corda.
Amigues i amics, a aquesta gentada d’estil només li resta aquest cant: “A por ellos, oe, oe, oe”, significant obertament que Espanya és d’ells, com sempre uns antidemocràtics. Es convindrà que amb eixos vímets no es pot anar enlloc, perquè llavors volen que combreguem amb rodes de molí. Per tant, heus ací l’Estellés de Burjassot, que en té per a tot i per a tots en un seu poema que s’adiu a allò que he escrit:
“Societats anònimes de llops on hi ha un avís incipient de carn, on hi ha un anell de sang rosada i tendra. Societats anònimes de cops corporatius, corporativitzats, xuclant la sang honorable del poble alegrement i sense fer-ne cas, de plors, de precs, d’intimitats inermes, fins a esgotar l’humil pètal darrer! Societats anònimes de tigres sempre guaitant la coloma innocent! Societats anònimes, voltors tots combregats o congregació seguint el vol de l’humit colomí! Societats anònimes, tenebres, horrors només i vergonya i tristesa! Pares i fills i germans i cunyats tots al voltant del dividend, mesquins!”
