En aquesta època de l’any, i en moments d’estabilitat política, és tradicional parlar de grans xifres, percentatges i milions dels pressupostos de les institucions públiques, però sobretot és el moment de parlar de polítiques reals, de les que porten consignació econòmica perquè siguen materialment possibles.
Més enllà del missatge rimbombant d’aprovar uns pressupostos, més o menys, expansius, cal emfatitzar en les polítiques que permeten desenvolupar els pressupostos generals proposats pel govern de coalició, fent possible la protecció dels qui estan en situació de més vulnerabilitat i les famílies treballadores, reforçar els serveis públics, avançar cap a una economia més feminista i amb el focus posat en les cures, i dedicar més recursos per a comunitats autònomes i ajuntaments, les administracions que fan possible l’estat de benestar.
Mitjançant la llei de pressupostos també es recuperen drets que van ser arrabassats amb els governs de Rajoy. Encara queden vestigis d’injustícia d’aquell president del PP que va ser victorejat amb el famós «¡que se jodan! (los parados)» per la diputada del PP per Castelló, Andrea Fabra (sí, la filla del president caciquil de la diputació empresonat), quan va anunciar que les prestacions per atur es retallaven a partir del sisè mes, però el 2023 i a proposta d’Unidas Podemos-IU, esta injustícia que roman des del 2012 arriba a la seua fi.
Però és cert, que junt amb importants avançaments en inversió social molt significatius com l’increment en la dependència, en polítiques d’igualtat, i en la millora de les pensions i l’ingrés mínim vital o la mencionada adés de l’atur, hi ha decisions que no són positives i venen a proposta de la part socialista del govern de coalició. És el cas de l’increment en la despesa militar que impedeix destinar centenars de milions d’euros en polítiques que estimulen la recuperació de l’economia o intensificar la protecció de les famílies front l’increment de la inflació.
Tot i això, es fa possible ampliar la cobertura de bo social tèrmic amb criteris de vulnerabilitat econòmica a l’hivern que arriba ja, bonificar el transport públic per al 2023, una mesura de gran impacte que beneficia a persones estudiants i treballadores, i l’accés a la habitatge, l’educació i la sanitat que continuen sent una prioritat amb increments de més del 6%.
Tot un seguit de polítiques socials basades en una redistribució de la riquesa per a beneficiar a la majoria social, a les quals contribuiran les grans fortunes, les entitats bancàries i les empreses energètiques, aquestes últimes, amb grans beneficis durant massa temps gràcies a sistemes injustos que centren l’esforç en el més feble.
