Les enquestes diuen clarament que l’individu que està assegut en la presidència de la nostra Generalitat no mereix eixe càrrec. No és per la seua obsessió per afavorir els constructors per damunt de tot, que també. O per l’obsessió per negar el canvi climàtic i remar en direcció contrària inclús després del que ha passat, que també. O per la seua maleïda obsessió per destruir tot el que és valencià començant per la llengua, que també.
És que aquest element és totalment responsable de la seua ineptitud, de la ineptitud de les persones que van posar en càrrecs d’una importància vital en el nostre territori (sobretot Pradas, Montes, Argüeso, Gómez o Rovira). I és brutalment responsable de la seua absoluta falta d’humanitat, de no escoltar el seu poble, d’haver blocat les ajudes des del primer moment, de no haver estat on el càrrec li exigia quan li ho exigia, de ser un autèntic impresentable i de no ser capaç de reconèixer quan està fent el ridícul. És que les raons són tan innumerables que resulta impossible trobar-ne una sola per no fer-lo fora. És que costa d’entendre que el seu propi partit encara li done més importància als maleïts càlculs electorals en l’àmbit estatal (quasi sempre equivocats) que ens fan patir a tots a costa de mantenir a un demostrat fenomen de la ineptitud en el lloc que més mal ens fa a tots els valencians (diria que a tots llevat d’una desena de grans empresaris, però després del que ha passat, els incloc).
El resultat de la desgràcia que hem viscut es podia haver reduït en una part important, especialment la de pèrdues humanes, però també, amb un avís amb temps (i tenim des de fa molt de temps la tecnologia per preveure-ho amb el temps que tardaria l’aigua acumulada en arribar als pobles). En 1982 fórem capaços de preveure-ho i avisar. Algú és, evidentment, culpable de no haver fet servir unes ferramentes molt superiors a les d’aquella època. El cost milionari en l’economia valenciana és impossible de quantificar amb exactitud. Però és que les accions d’aquest govern inepte no deixa d’empitjorar-ho tot encara més, cada dia: el nostre estil de vida, els nostres habitatges, les nostres empreses i la nostra economia.
I no oblidem que com a colònia que som per al govern central castellà, des de Madrid no afluixaran el peu que oprimeix el nostre cap contra terra: el deute il·legítim i els seus interessos (amb els quals financem els capritxos castellans) ens enfonsarà molt més per la caiguda segura del nostre PIB. Si ja no podíem més, imaginem-nos fer front a eixe deute amb la pobresa sobrevinguda provocada pel desastre. Ens és vital la fi de l’infrafinançament i que el deute desaparega per sempre. I el govern actual no farà res per aconseguir-ho més enllà d’usar-ho per insultar als d’enfront, perquè tots els partits amb seu a Madrid sempre prioritzen Castella i nosaltres no som Castella. Hem arribat al punt en què ja no ens podem permetre continuar jugant a aquest joc macabre en el qual perdem sempre. I quan dic sempre, vull dir sempre.
Els valencians no ens podem permetre ni un segon més que el pitjor govern que mai hem tingut els valencians en la història (i que molt probablement mai més tindrem) continue destruint-ho tot: la confiança del poble, les nostres empreses, la nostra economia i el nostre futur. Cada segon que passa empitjorem a un ritme insuportable. I en eixes condicions, una vaga general com la que demana Decidim té sentit, perquè el mal que es puga fer a l’economia serà molt inferior al que cada dia ja li fan els okupes de la Generalitat. Si aconseguim uns nous governants amb un mínim de trellat, sentit comú i humanitat que clarament no tenen els actuals, haurem guanyat alguna cosa.
PS: Algú sap quina classe de càlculs absurds fa Feijóo per assumir la pèrdua de vots inclús en l’àmbit estatal que ja li escupen totes les enquestes? Què no sabem? Aguantarà també posar-se als pocs empresaris valencians en contra que encara semblen confiar en ell?
PS2: Si em permeteu l’atreviment: si és possible que algú tan poc preparat per a eixe càrrec siga capaç d’arribar a ocupar-lo és només perquè la «futbolització» de la política fa que massa persones voten el seu «equip» sense tindre en compte absolutament res: ni programa ni candidat ni conseqüències. Això li lleva motivació al seu partit per esforçar-se a trobar persones que «donen la talla» perquè els votaran igual. Doncs ha quedat ben clar que simplificar tant a l’hora de considerar el vot com per a triar un «equip», resulta dolorosament car. No estic demanant un canvi d’equip, que tindria les mateixes conseqüències a llarg termini, sinó que siguem tots conscients de la importància de fer bé una feina que només fem cada quatre anys, i de l’immens preu que ens toca pagar a tots per fer-la tan malament. I demane també un mínim de pensament crític: que aquells que voten com si votaren equips, siguen capaços almenys de reconèixer quan les coses no es poden fer pitjor, sense assenyalar compulsivament l’equip contrari com si això servira per a alguna cosa i no fora una garantia evident perquè tornem a passar per les mateixes desgràcies…
