El 25 de gener passat, anàrem des d’Almàssera, València-Castellar-l’Oliverar, Toni, Jordi i jo mateix, tots tres de Decidim, cap a Elx. Pel camí, paràrem a esmorzar en un restaurant de carretera de la Font de la Figuera, on la cambrera, d’origen llatinoamericà, que ens va atendre ens va demanar amb fermesa que li parlàrem en castellà. Amb la mateixa actitud que ella, li vam dir que li parlaríem en valencià i ens entendríem… Perquè estàvem a la Font de la Figuera i el valencià és la nostra llengua.
No obstant això, quan vam anar a pagar, el propietari del bar, fent «broma» (que, com diria Freud, explicita la «veritat» oculta del seu inconscient), li va dir a la cambrera que ens cobrés el doble per parlar en valencià. Amb la mateixa cordialitat, mentre pagàvem, li vam dir que la setmana anterior u de nosaltres havia estat d’excursió amb El Camí al País Valencià des de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida) a la Font de la Figuera (la Costera), allà mateix on érem, i que algú de nosaltres era de Benigànim, d’un poble de la Vall d’Albaida, prop de Xàtiva i de la Font de la Figuera. ¿Com pot ser que ens dificulten i proven d’impedir que parlem en valencià, com si no tinguérem dret a fer-ho arreu del nostre país? Li vam suggerir que li hauria de pagar un curs de valencià a la cambrera perquè l’aprenga i puga atendre la clientela de manera adequada, sense vulnerar el dret a viure sempre en valencià… I vam marxar cap a Elx.
Reunió a Elx
Després d’aparcar i de saludar Paco i Àngels en una plaça del centre històric d’Elx, anàrem cap al local de l’associació ecologista El Margalló, on ens esperàvem Vicent, Begonya, Toñi, Salva i Manel, que vindria uns minuts després. Alguns excusaren la seua absència. Férem una reunió molt agradable i interessant; primer analitzant la situació política actual del País Valencià, les manifestacions que s’havien convocat, les estratègies de resistència i les tàctiques internes dels diferents col·lectius locals i comarcals que fan costat a les concentracions i manifestacions, on s’expressa el combat contra el govern de Mazón, per tal d’exigir responsabilitats polítiques, en primer lloc, al govern d’extrema dreta que mal governa el País Valencià, i, en segon lloc, com a «corresponsable», al govern de l’Estat. Perquè ambdós s’inhibeixen de les seues responsabilitats, amb actituds de desídia, de colonialisme i d’abandó de les víctimes de la gota freda i del desastre que es perpetua, amb la militarització, la corrupció sistèmica del que «ells» anomenen «reconstrucció», amb empreses corruptes del PP i de Vox, que reben subvencions milionàries, per l’apropiació del treball dels voluntaris, per la publicitat enganyosa de la Generalitat Valenciana o de l’Estat amb falses promeses que no es compleixen…
En la Generalitat, el tinent general retirat Gan Pampols adjudica a empreses com Pricewaterhousecoopers (PwC), assessors de negocis, per 2,2 milions d’euros un contracte per a l’assessorament, quan els diners que necessita la gent afectada per sobreviure no els arriba. Perquè la gent afectada per les inundacions i la pèssima gestió temerària i homicida de Mazón, sobretot, a l’Horta Sud i la Ribera (però també a la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena), està encara amb tres desapareguts, sense ascensors, en situacions de fragilitat, vulnerabilitat i abandonament, sense cases o cases parcialment destrossades… Amb problemes per a cobrar i poder refer les seues vides desfetes per una manca de responsabilitat, trellat i consciència.
«Resposta sindical a la gestió criminal de la dana»
Així mateix, s’hi va comentar l’èxit de l’acte «Resposta sindical a la gestió criminal de la dana», a l’Octubre CCC, amb més d’un centenar de persones i la participació dels sindicats, amb Antonio Mariño de la CNT, Beatriu Cardona d’Intersindical Valenciana, Juan Ramón Ferrandis de la CGT, Víctor Ribalho de la COS i Zahia Guidoum de Decidim, moderats per Vicent Maurí, que van explicar el treball que havien fet en la «reconstrucció» davant la catàstrofe per la barrancada i la riuada del 29 d’octubre passat, els magatzems que havien llogat per a fer front al repartiment d’electrodomèstics, menjar, aigua, etcètera, per cobrir les primeres necessitats de les persones grans amb problemes de mobilitat. També es va comentar que la Generalitat i l’Estat havien deixat desemparades les persones afectades els primers dies, que Feijóo deia que el president de la Generalitat Valenciana havia estat «noquejat» i no sabem què li havia passat també als responsables de protecció civil de l’Estat per no acudir en auxili de les víctimes de la gota freda…
També vam criticar com els bombers i protecció civil d’Andalusia, de Catalunya, de Bilbao, de França, estaven disposats a venir a València a ajudar les víctimes i com el president de la Generalitat i el ministre d’Interior, impedien, prohibien i ajornaven que vingueren a auxiliar… De fet, els bombers de Catalunya i de França, arribaren a Alfafar, Parc Alcosa, Benetússer i Sedaví, molt abans que els de l’estat espanyol, de manera «inintel·ligible» i «absurda» si no és perquè per les dues bandes es considera convenient tapar els desastres sistemàtics, tot i que la responsabilitat de demanar auxili recau en la Generalitat, d’acord amb els protocols establers de protecció civil.
No obstant això, des de l’estat espanyol, igual com van fer des de la Generalitat de Catalunya i l’Estat francés, haurien pogut enviar, des d’Espanya, efectius de bombers i de protecció civil d’auxili i ajuda, immediatament… La resta, són excuses de mal pagadors, en considerar-nos les autoritats institucionals de València i de Madrid, «territori colonial» al servei de la metròpoli… Aquests bombers, francesos i catalans, no s’ho podien creure i es feien creus. Igualment, vam analitzar el «centralisme» de València ciutat i de la seua batllessa que deixa de banda les necessitats de les pedanies, de la Torre, de Castellar-l’Oliveral…
Canvi de cicle
Vam analitzar el canvi de cicle d’un Mazón amb el suport de tot el seu partit (amb aplaudiments i elogis, unànimes del seu partit, per la seua «bona gestió») i la «complicitat» del PSOE; com Mazón i la Generalitat fa propaganda publicitària de la seua «abnegació», «generositat», «eficiència» i «solidaritat» amb les víctimes de la gota freda; com els bancs aprofiten el treball dels voluntaris («els herois dels nostres dies», per fer publicitat dels seus negocis, apropiant-se del voluntariat per als seus beneficis bancaris i millorar la seua imatge, ensems, bancs, empreses lligades al PP de «reconstrucció», «d’assessorament» i el mateix govern municipal de València o de la Generalitat, amb una poca vergonya, barra, hipocresia i un cinisme colossals.
Fet i fet, es va comentar a la reunió de Decidim d’Elx (que reunia gent del Comtat, l’Alcoià, l’Alacantí, el Vinalopó, el Baix Segura i l’Horta de València), l’autocentrament que necessita el País Valencià, l’enfortiment dels lligams de tot el país de nord a sud i la preparació d’una vaga general dels sindicats de classe, davant els desastres de gestió negligent i criminal, que esdevé de profit sistèmic per acumular beneficis, tant de les guerres, com de les catàstrofes «naturals» causades pels hòmens. Cal remarcar que no existeixen causes «naturals» perquè estan causades pels humans, per les formes de vida capitalistes basades en l’especulació urbanística de dècades, la concentració de ciutats dormitoris a les perifèries de València, la destrucció de les terres de l’Horta, la construcció d’habitatges, «ciutats dormitoris», centres comercials i polígons industrials en zones inundables de l’Horta, etcètera. La manca d’arguments dels sindicats majoritaris, amb dependències estatalistes i allunyats de les necessitats del País Valencià.
A més, vam analitzar les conseqüències de la victòria electoral de Trump-Musk per a Europa i Amèrica, el temor d’una major militarització del món i la possibilitat de treballar, des de Decidim, contra els afers lligats a l’augment de la despesa militar i les guerres en curs i del futur amb altres col·lectius pacifistes, veïnals, ecologistes i feministes…
Altres actes
Hi havia altres companys i companyes de Decidim que van participar en una assemblea de l’ANC a Barcelona i altres a l’acte d’Escola Valenciana. A la trobada de la comunitat educativa i cultural, a Benimodo (Ribera Alta), en homenatge a Didín Puig i Vicent Andrés Estellés per promoure el valencià davant les agressions institucionals i els atacs polítics i «jurídics» del govern de Mazón i Rovira.
No només vulneren drets humans fonamentals sinó el mínim sentit de justícia, de llibertat i d’equitat social, ja que «volen arraconar la nostra llengua a l’ensenyament», una llengua, el valencià, minoritzada i necessitada de protecció, com explicava Joan Canela a Diari La Veu del País Valencià, el 25 de gener de 2025. En aquest article, Alexandra Usó criticava aquesta estratègia prolingüicida que vulnera els drets de tots els valencians a aprendre les dues llengües oficials, en emparar-se sota una terminologia neoliberal de la «llibertat» individualista, narcisista i omnipotent, centrada en el «progrés», la destrucció, la corrupció i el profit d’uns quants lobbies per damunt de la justícia social que garanteix un mínim estat de benestar…
Cal mobilitzar-se per aconseguir frenar les lleis que condemnen el valencià a la residualitat i a la desaparició de l’espai públic i de l’ensenyament. Cal moure’s davant les baixes prestacions salarials de la classe treballadora, davant l’infrafinançament i l’espoliació del nostre país, amb un «deute» històric que va de nord al sud del País Valencià i on les comarques afectades per les inundacions devastadores són les més castigades… On la turistificació augmenta la precarització social, les crisis ecològiques, les emergències ecològiques i socials i l’augment dels riscos que vindran.
Una «reconstrucció» per enriquir els amics
Finalment, fan això de carregar-se, l’ensenyament públic en valencià i de qualitat perquè no volen persones crítiques que puguen defensar-se i plantar cara, davant els lladronicis i la corrupció sistèmica del govern de Mazón; un govern que va, com en una llarga i interminable muntanya russa, del caos al seu «ordre», militaritzat, assessorat per empreses multinacionals, d’estar «noquejat», com un pollastre sense cap ni rumb a alçar-se com un «pollastret», de la «depressió» a l’eufòria. Una carrera en què l’únic que importa és ser funcional en un sistema podrit i corromput que fa servir, instrumentalment, les desgràcies del sistema en consonància amb els fenòmens «naturals», causats per la «lògica» dels despropòsits i els excessos homicides d’un capitalisme d’amiguets i socis, sense escrúpols i de rostre inhumà. Mazçon és incapaç de dimitir i aprofita la «reconstrucció» per lucrar-se i enriquir més els seus…
El barrut de Mazón i el seu govern d’ineptes, mentrestant, contracta empreses que fan propaganda dient que «es preocupen pels altres» i remarcant la seua «integritat», la seua «reputació», la seua «qualitat» (tot fum), i reiteren, falsament, que s’han posat en contacte amb totes les víctimes… En realitat, menteixen i han sigut incapaços de comunicar-se amb les famílies dels morts, dels desapareguts, dels que ho han perdut tot, dels que no tenen cobertes les seues necessitats vitals… Perquè no els importa ni els morts ni els vius, ni els sofriments que han causat i continuen generant retardant les ajudes. Ho denunciaven, amargament, els familiars dels desapareguts en un reportatge de TV3, que tot era mentida, no s’havien posat en contacte amb cap família, que això, la negligència homicida, no podia quedar sense demanda de responsabilitat. Les coses no es poden quedar així, tot i que la gent sense escrúpol aplaudisca l’abandonament, la corrupció, les mentides i el cinisme cruel de Mazón, el seu govern i de tot el PP i Vox, sent còmplices d’unes desgràcies, morts, patiments i desapareguts, evitables si hagueren estat al lloc que els pertocava i hagueren actuat amb diligència, juí i responsabilitat.
