Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Recordava Vicente Abad en la magnífica Historia de la Naranja, publicada pel Mercantil Valenciano, una anècdota atribuïda a Henry Ford segons la qual un periodista li preguntava què faria si s’arruïnara i trobara un dòlar pel carrer. La resposta d’aquell fou que invertiria 20 cèntims en una màquina que fabricara alguna cosa i els restants 80 en publicitat d’allò que produiria.
Es calcula que al voltant del 30% del valor d’un producte agroalimentari resideix en la seua imatge, en la seua presentació i màrqueting. Des de les caixetes on s’envasava la pansa fins a les etiquetes i el paper de seda que envoltaven els cítrics, les produccions agrícoles valencianes, i en especial les destinades al mercat exterior, tenien una imatge i una presentació ben acurada. Hui en dia, amb el domini de la distribució esta imatge s’ha diluït en favor d’una uniformitat als lineals dels supermercats, l’exponent màxim de la qual és la marca blanca. Només els comerços «marquistes» han mantingut lleugerament la línia del disseny que als anys 20 i 30 del segle passat va concebre autèntiques obres d’art que dormen hui en dia el somni dels justos al malauradament clausurat Museu de la Taronja de Borriana.
He parlat de pansa i de cítrics, però el panorama al producte hortícola encara és més decebedor. En els últims anys només produccions sotmeses a una forta competència entre marques, com el vi o l’oli d’oliva, han fet un esforç considerable per renovar i invertir en el disseny dels seus envasos i etiquetes. Definitivament, hem perdut eixe tren, així i tot si una de les receptes perquè les persones que produïm aliments tornem a recuperar part del control de la cadena de comercialització implica fer arribar una imatge fefaent del nostre treball i esforç a les consumidores, cal tornar a invertir en màrqueting.
Potser la gent de l’ADCV aprofitant la capitalitat valenciana del disseny mundial en este acabat d’estrenar 2022, i les autoritats competents, ja ho han pensat. Vorem als grans talents de la moda, de la il·lustració, del disseny en general, col·laborar amb productores agràries, ramaderes i amb la gent de la mar per a transmetre la imatge de qualitat que realment tenen les nostres produccions?
