Qui no parla avui de la sacrosanta IA? Qui no n’ha sentit parlar? Tot ho emplena. I es diu que ella soleta ens resoldrà tots els problemes i ens il·lustrarà sobre el futur.
Evidentment, qui açò escriu desconfia prou de les seues bondats. I no per considerar-la en abstracte, no. Segurament la IA servirà i serveix ja en alguns camps, i dona resultats òptims. No, no. Com a tecnologia no tindrem altre remei sinó considerar el que va dir fa temps en un sucós llibre el paleontòleg Eudald Carbonell. Afirmava que des dels homínids fins ara, quan s’ha creat una nova tecnologia, aquesta ha acabat estenent-se arreu i sent utilitzada per tots. Acceptem, doncs, aquesta premissa que els fets i la història confirmen.
Però anem més endavant. També, de manera insistent i continuada, uns altres fets i la mateixa història diuen que la tecnologia pot ser utilitzada en un sentit bo per a la societat o en un de dolent. Exemples clars del primer en tenim a dojo. Des de la pólvora fins a la medicina nuclear que a tants ens beneficia.
Del segon, de forma similar, podem comptar les nombroses ocasions en què els nous invents tecnològics han dut misèria, desgràcia i fins i tot morts més que desitjables. Des de la construcció dels canals de Panamà i de Suez, a la revolució industrial. I deixem que la lectora o lector en facen un recapte.
I ara on estem? Perquè és notori que hi ha una revolució en marxa de la mà de les noves tecnologies. I entre aquestes una de les més cridaneres i notòries és la Intel·ligència Artificial. Ara sembla que tot ha de passar per ella. I que, segons el discurs imperant, des de l’oficial de les institucions fins al privat de les empreses, durà les societats, ítem més, tot el món, a viure infinitament millor gràcies a les seues forces, bondats i gràcies incommensurables i benefactores en grau extrem.
De veres? No cal sinó fer alguna ullada crítica al voltant per a comprovar com gràcies a aquesta tecnologia, Amazon guanya més i els seus treballadors són quasi esclaus gràcies al control que la IA pot exercir sobre ells. I l’exerceix. No cal estendre més els exemples. N’hi ha tants com vulguem. Tesla, X, Facebook…
Empreses que només produeixen desigualtats. I beneficis extraordinaris als seus propietaris. I és que, evidentment, la tecnologia pot ser bona o dolenta. Però això ho determina el sentit del seu ús. Individualment, poc podem fer més enllà d’intentar limitar-nos. Perquè tota pedra fa paret, diuen. Però són les institucions polítiques, actuant a favor de la ciutadania, les que han de limitar els poders il·limitats d’eixos monopolis. I també d’altres contrapoders, com ara associacions, sindicats, onegés, etc., per indicar un nou camí i model per a les noves tecnologies. Inclús per a la IA, naturalment.
