A Espanya hi ha vora 1.300.000 piscines, això suposa una mitjana d’una piscina per cada 39 habitants.
Les Illes Balears i el País Valencià encapçalen aquest hit parade. A les illes la ràtio estaria en 19 persones per piscina i al País Valencià en 23 persones. No està malament. Qui es queixa per no poder nedar en piscina a l’estiu, és perquè vol.
Açò no és una meravella amics? En aquest estat, lliguen els ases en rastres de botifarres. Que, què? Aquest és el país de les contradiccions perquè aquell bon home que no troba treball de cap de les maneres, resulta que té accions d’una piscina a Mallorca. Eu! «Però si a mi el que em cal és que em donen treball que no en trobe per cap de lloc!» «Vostè tranquil, que a Mallorca tot se revalora i ja veurà com quant menys s’ho espera, traurà un pessiguet».
Si fem broma d’una cosa que no en té, és per traure-li el suc a l’afer que ben gros que és i sembla que a ell, no se li està donant la importància merescuda. Perquè no es tracta de si hi ha 100.000 o 200.000 piscines més o menys. Es tracta de la matèria primera que necessiten les piscines per a funcionar: aigua. En els temps que ens ha tocat creuar el desert; paraula major. Poca broma.
Som conscients que, les piscines particulars de l’actualitat, estan dotades de sistemes de depuració i estalvi. Que no totes les piscines les buiden cada any. Que en casos d’emergència, les autoritats disposen dels cabals d’aquells gots de piscina que tinguen més a prop per a sufocar els possibles incendis que s’hagen produït pels voltants. Molt bé.
Però ací veiem el panorama que acabem de descriure que podria semblar-nos Miami, i per moltes altres parts de l’estat espanyol la sequera, que s’està consolidant al llarg de l’any, forma part del panorama
quasi desèrtic d’una Espanya amb una set que no acaba de satisfer mai, que cada cop és més greu i que contradiccions com les que estem comentant les fan, si cap, més esperpèntiques. Ja sabem que sa majestat el turisme té molts privilegis i s’ha de posar al seu servei tot allò que l’afavorisca. Però i els llauradors del sud d’Alacant, els murcians i d’altres comunitats que veuen perdre les seues collites per manca d’aigua per al reg?
Tothom és conscient que fa anys que patim una sequera tossuda; i va per a llarg. Sembla una mica escandalós aquest fet tan flagrant en un país on la mitjana pluviomètrica siga tan baixa com ho és ací.
Segurament que ara, tranquil·lament podrien rodar ací aquella famosa cinta «El nadador» que, interpretada per Burt Lancaster mostrava, com aquest actor creuava tot un «condado» nedant d’una piscina a una altra contigua així durant hores i hores. Ara, B. Lancaster faria la volta a la Península Ibérica tot i que li costaria un poc més de temps.
O menys piscines, o algun tipus de corrector que puga compensar als qui necessiten aigua pel conreu de les seus collites. Perquè, ni cau del cel, ni va per les sèquies.
