Darrerament, els diaris convencionals, com Información d’Alacant, es fan ressò del que passa per altres espais de la comunicació. Desconec si per reomplir pàgines a l’estiu, junt amb les notícies catastròfiques pròpies de la canícula, o esperant nous lectors –que s’unflaran a veure publicitat, tot siga dit-. Atés que es fa difícil entendre les polítiques de certes empreses, pense com m’agradaria viure en una societat que dedicara una petiteta part dels seus recursos a saber com som, què fem, què desitgem, com ens expressem, cap on anem…, vaja!, que invertira en ciències socials. Que el coneixement científic no es limitara a la medicina, la física o la química o l’enginyeria, sens dubte importantíssimes, però no les úniques per a garantir la salut d’una societat.
I tot això que vos dic em ve al cap quan acabe de llegir una notícia sobre l’impacte d’un vídeo d’una famosa tiktoker alacantina, coneguda com a Lolaloliitaaa, diu la notícia, amb 9 milions de seguidors a la Xina (!!). Doncs bé, aquesta xica –primera vegada que sent parlar d’ella- és molt templada, fa coreografies i ara n’ha pujat a la xarxa una de tantes, un vídeo on apareix amb el seu iaio. No ballen junts, però ella somriu constantment mentre incita el iaio a animar-se. El contrast és evident. Ella tota joventut i bellesa, ell un home a les darreries de la seua vida, amb aspecte desconcertat, però confiat al costat de la seua xiqueta, a la qual segurament adorarà, amb poques dents i un somriure innocent. Ella sap el que es fa. I ell?… Ací es genera la polèmica, en aquest cas a Twitter.
Fa un ús inapropiat de la imatge del iaio?, a més de dedicar-se la neta, diuen, a guanyar diners sense fer res, sense treballar, posem per cas, com el forner del cantó de casa? No li manquen respostes al defensor de la vida laboral quotidiana i dura, com la d’un tal Alex, que li retrau el desconeixement d’aqueix món, els dels tiktokers, on, assegura, es treballa fort. Un món on tot sembla que és efímer, i on cal aprofitar el moment, com ha fet la xica. Per a d’altres, tanmateix, només es tracta d’un vídeo simpàtic sense major transcendència. I un remolí d’idees m’assalta. Anem a pams.
Primer, si el iaio del vídeo és conscient i lliure del que està fent, cap problema. Si no, malament Loliita. No tot val per fer caixa. Pensa en la dignitat de les persones, de qualsevol edat, i especialment en la dels vells i vulnerables, quan els sotmets a la visió pública i exposes els seus sentiments. Sobre si treballes o no i com de dura és la teua vida, no puc opinar. No tinc ni idea del temps que gastes per pujar una coseta d’uns segons, però m’agradaria saber-ho, la veritat, per calibrar la relació entre temps de treball i guanys que teniu els ciber-populars.
Segon, per què la imatge dels vells ens pertorba tant, sobretot si l’actual societat ignora públicament els senyals de la vellesa quan es fan ostensibles? Serà perquè, crec, ningú ara vol aguaitar el que a la majoria ens espera: un final mancat de forces i depenent. Però el neoliberalisme actual no mira pèl. Tots som subjectes consumidors i, si cal, podem ser incitadors al consum. I resulta que l’augment d’esperança de vida fa que la vellesa s’haja convertit en una oportunitat de negoci. Vaja!… La família, abans acollidora de iaios, tietes…, ja no es pot fer càrrec d’ells, ni materialment ni emocionalment, com tampoc ho fa, o ho fa amb dificultats, dels cada dia menys nombrosos xiquets menuts.
I tercer, si treballar s’ha banalitzat tant, com és que encara tots necessitem un treball, per molt dur que siga, que ens permeta la supervivència? Com és que necessitem treballar tant, per mal pagats que estiguen molts sectors, com l’agricultura, els servicis, l’hostaleria, la missatgeria, el…?
Necessitem tant consumir pa com consumir imatges, consumir realitats, consumir il·lusions… El que ens posen per davant. Doncs això, el neoliberalisme no mira pèl.
