Imagineu una ciutat sense llibreries. Costa molt, veritat? Diríem que és fins i tot dolorós, com una mena de fiblada al pit. En tot cas, una ciutat sense llibreries seria una ciutat tristíssima, muda, fosca, incompleta. Ho vam comprovar durant els dies de pandèmia i confinament, quan vam assaborir com de trist era caminar per una ciutat on les llibreries romanien tancades, silents. Per això a França es van afanyar a obrir-les aviat, perquè consideraven que la literatura i els llibres eren bens de primera necessitat emocional. I ho són. Ho són perquè contribueixen a la nostra felicitat, al nostre equilibri, en definitiva, perquè com diu Joan Didion, els humans ens expliquem històries per poder viure.
Però els llibres són molt més que històries, són pensament, bellesa, art, són vida i desassossec, els llibres són biografia, i la nostra biblioteca, igual que les llibreries per on hem passejat i dialogat amb els llibres abans de fer-los nostres, parlen de nosaltres.
Les llibreries il·luminen un barri, un carrer, una ciutat. No debades una de les llibreries més mítiques es diu City Lights Bookstore i es troba a San Francisco, la ciutat de la boira… Llegiu al respecte un llibre preciós que es diu Hi ha un país on la boira de Gemma Gorga, un dietari ple de reflexions i assaigs bellíssims, on el fil conductor són els carrers, els llibres i les llibreries: descobrir-les, tornar a elles, enamorar-te’n. Gorga ens hi embolcalla amb tot allò que ocorre quan travessem el llindar d’una llibreria i no sabem què ens hi trobarem, sobretot si l’entravessem amb una predisposició mental cap a la descoberta i la sorpresa, tal com deixa entendre Roberto Calasso en Com ordenar una biblioteca. En aquest assaig, breu i altament recomanable, Calasso explica que podria fer-se una aproximació a la llibreria ideal a través d’aquesta regla: «La llibreria ideal és aquella on cada vegada compres com a mínim un llibre –i molt sovint no el llibre (o no només el llibre) que volies comprar».
Tot açò ho escric perquè fa uns dies llibreteres, llibreters i lectors vam celebrar a València els primers deu anys de la llibreria Fan Set, i tot allò que significa comptar amb una llibreria com aquesta al cor de la ciutat. I ho vam fer en una trobada bonica, divertida i emotiva, en una vesprada-nit plena de records, d’anècdotes i de reconeixement. Perquè sí, perquè cal reconèixer i celebrar les coses bones, que de dolentes, ja en tenim moltes.
I per a festejar aquesta primera dècada, el Centre Octubre es va convertir en un escenari inhabitual, una mica diferent al dia a dia, amb les taules repartides per tot l’espai central de l’edifici i els convidats asseguts al voltant de les taules, assortides amb mistela i pastissets. Asseguts a l’espera, i arrecerats per la bellesa de l’edifici, hom podia, per un moment, creure’s al bell mig d’un cabaret on en qüestió de segons començaria l’espectacle. I l’espectacle, de fet, començà, i fou protagonitzat per la paraula, pel relat de molts amics de la llibreria. Van ser editors, escriptors i grans lectors, com ara Manuel Molins, Gustau Muñoz, Vicent Olmos, Anna Gascon, Gemma Pasqual, Víctor Labrado, Vicent Flor, Puri Mascarell, entre tants, els que parlaren en una conversa amigable i divertida del seu pas, anys enrere, per la llibreria Tres i Quatre i, més actualment, dels bons moments atresorats a la llibreria Fan Set. Abans, però, l’editor Eliseu Climent recordà com i on nasqué la llibreria Tres i Quatre i donà unes pinzellades a un passat que avui ja és història, alhora que fonaments del present.
I així, entre evocacions i desig de continuïtat, vam celebrar i riure, en una nit de descobrir, entre altres coses, secrets i manies dels lectors: lectors impacients que escorcollen en les caixes dels llibres encara tancades o lectors que amaguen alguns títols perquè ningú no els trobe. Lectors joves, esponges de lletra, lectors de sempre encara voraços, però sobretot lectors enamorats de la conversa i la calidesa d’unes llibreteres i llibreters que han fet de la Fan Set un lloc especial, una mena de casa nostra, «si és que hi ha cases d’algú».
I mentre tot això passava, recordava aquell fragment que un dia vaig escriure en un dels meus dietaris: «Avui m’he enfilat cap a llibreria Fan Set on les rialles de la Núria Cadenes i de l’Eva Gisbert m’han reconfortat. Amb elles, amb la seua saviesa lectora i humana i l’amabilitat i la disponibilitat que hi mostren, he estat xerrant una estona sobre els llibres que buscava i que m’han ajudat a trobar. Me n’he anat a casa amb un somriure de tallada de meló d’Alger, de punta a punta. Per sort encara queden a València llibreries i llibreteres amb ànima».
Sens dubte, València seria una ciutat molt més trista sense la llibreria Fan Set. Trista com aquells versos d’Estellés que descriuen la ciutat i que la nit de la festa va llegir Manuel Molins: «Trista, trista València, quina amarga postguerra! /Ens ompliren d’espases la sintaxi, d’arcàngels / durament immutables a la porta dels cines, /mentre reivindicaven prades de Garcilaso, / marbres asexuats, vetlant, sempre vetlant,/ vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica».
I és cert que ara nosaltres també podem dir «Trista, trista València», vist que, sense cap mena de vergonya, volen tornar a reduir-nos al no-res. Però com apuntà Molins: «Comptem amb uns arcàngels bellíssims, lluitadors i coherents, ben sexuats i plens de vida: l’Eva i la Núria que, com uns nous arcàngels del Regne, invocats per Eiximenis, han guardat i protegit la nostra sintaxi des de Fan Set».
I sí, ja poden amenaçar i negar-nos el pa i l’aigua, que nosaltres perseverem amb la paraula, la llibertat i la ironia, amb un somriure poderós, amb aquell mateix somriure que ara fa uns dies vam alçar la copa per celebrar deu anys de vida, de llibres i de conversa.
Per aquest camí fet i pel que farem, ferm i valent, feliç aniversari, Fan Set.
