La majoria de les noves generacions, les que no visqueren la dictadura, desconeixen eixa part de la nostra història recent, circumstància que en part explica la desafecció democràtica, un problema que ens preocupa. Així doncs, té sentit insistir, explicar i informar. A les vespres de la data del traspàs del dictador, tot coincidint amb l’efemèride dels afusellaments de setembre del 1975, hem assistit a algun acte i s’han publicat diverses informacions, per això, voldria afegir un comentari referent al marc judicial, i molt en concret al paper d’un valencià clau en aquells moments.
Fins a l’any 1964 la dictadura aplicava la jurisdicció militar, amb consells de guerra, per reprimir la dissidència, obrera o de qualsevol altre signe, i aquesta estricta continuïtat de la Guerra Civil no donava una imatge favorable a Europa. Aleshores, el 1963, una nova llei creà el Tribunal d’Ordre Públic (TOP), al qual se li atribuí la competència de jutjar les conductes considerades delictives d’oposició. No obstant això, es deixà a la jurisdicció militar la competència per altres “delictes”, com va ser el cas de la causa militar de les citades condemnes a mort de setembre del 1975.
Segons els investigadors, el TOP va instruir 22.600 causes, amb prop de 9.000 processats, amb un 70% de condemnes de presó. Tot això amb detencions, tortures, irregularitats, i amb la impunitat de la policia política.
El TOP encetà la seua activitat el 1964, celebrant un juí a València, hi havia un president i dos magistrats. Doncs bé, com ja he avançat, un jutge valencià formà part de tal instància: José Mateu Cánoves, nascut el 1920 a Burjassot, qui, segons referències, durant la Guerra Civil formà part de la denominada quinta columna, i després se n’anà a la “División Azul”. A la tornada, però, es feu jutge a les Magistratures de Treball, tenint diferents destinacions. El 1964, sent magistrat a Lleida, passà al TOP, dins del qual seria nomenat president el 1968. Com podeu observar tota una “carrera” dins l’escalafó del franquisme.
El 1977, el govern de Suárez suprimí el TOP, i aleshores, el nostre personatge, com a premi als seus serveis, passà al tribunal Suprem, o siga al més alt tribunal de l’estament. Mateu fou assassinat per ETA el 1978, un crim que òbviament no justifique, ja que, com era habitual, en aquell moment tingué un funeral, amb assistència de Landelino Lavilla i altres personalitats, al qual no faltaren crits ultres.
Mateu, que segurament havia parlat valencià, puix se li notava en l’accent, era plenament conscient del seu paper repressor, simulant que feia justícia, sense escoltar les queixes dels processats, o els corresponents defensors, pels maltractaments i tortures policials. Un exemple de com sota la toga pot haver-hi complicitats amb l’opressió, i la dominació.
En un present com l’actual, no és imaginable un TOP, igual que aquell, però resulta evident com sota la toga hi ha sentiments autoritaris, com en el seu cas, o de fer política a favor dels nostàlgics de la dictadura.
