Aquesta setmana, la majoria de Pp i Vox a les Corts Valencianes ha rebutjat les esmenes a la totalitat que els partits de l’oposició havien presentat contra la nova Llei de Plurilingüisme. No hi ha hagut cap sorpresa per aquesta banda. Tot segueix el guió previst. Al juliol, seguint el procediment d’urgència, s’aprovarà la llei i, a partir d’aleshores, caldrà mobilitzar-se de nou per a fer-li front de manera concreta a cada ciutat i a cada poble. La sorpresa, si de cas, l’han donat els membres de l’oposició: el Psoe-pspv i Compromís. Tan feble és la resistència política que són capaços de presentar? No han pogut fer res més que el que han fet?
Fa pocs dies, la revista El Temps publicava una entrevista que Moisés Pérez havia fet a Vicent Marzà, que és diputat a les Corts Valencianes i ara es presenta com a candidat al Parlament Europeu. Va el tercer en la llista de Sumar. El titular de l’entrevista no fa referència a les eleccions europees. Ni al programa europeu de Sumar. A qui li importa el programa de Sumar? El titular de l’entrevista és, en realitat, una revisió del passat. Una revisió necessària del passat de Marzà. Perquè Marzà va ser el conseller d’Educació que va acabar amb la possibilitat de fer immersió lingüística al País Valencià. Ell i alts càrrecs com ara Jaume Fullana, que aleshores era ni més ni menys que director general de política educativa, van elaborar una llei de plurilingüisme que no tenia ni cap ni peus, que desconeixia completament el funcionament real dels instituts i que, a més, obligava els professors que sempre havien fet les classes en valencià a fer-les en castellà. A més, en treure als pares el dret a decidir en quina llengua volien escolaritzar els seus fills i imposar un sistema únic, Marzà, Fullana i companyia trencaven el consens i ho posaven tot en mans dels jutges espanyols, que com era previsible no anaven a quedar-se sense ficar cullerada en una qüestió tan decisiva.
Ara bé, els jutges deien que menys d’un 25% de castellà no podia ser, i Marzà i companyia, en lloc de fer-se enrere i retirar l’estúpida llei de plurilingüisme, es van decidir a arribar fins al final i a sacrificar tot el que s’havia aconseguit en quatre dècades d’esforç constant per convèncer la societat que estudiar en la línia en valencià era millor que estudiar en castellà. Nova situació: mínim d’anglès 15%, mínim de castellà 25% i màxim de valencià 60%. I això partint les assignatures a trossos si calia, per ajustar-se als percentatges.
Quan arribà el moment d’aplicar la llei als instituts de batxillerat, el clam de protesta va ser tan espontani i unànime que Marzà s’hagué de pensar una excusa per a plegar, perquè la pressió anava en augment. Va dir que se n’anava de la conselleria per a preparar millor la campanya electoral a les Corts Valencianes. Resultat: van perdre les eleccions. Per què? Tothom ho sap. Per la gran cagada de la llei de plurilingüisme. Els vots no ompliren les urnes, perquè la gent té memòria.
I, per això, el periodista que li ha fet ara l’entrevista ha tret aquest titular impagable: «Vicent Marzà: “El nostre model lingüístic és la immersió”». En un moment de l’entrevista li pregunta si no va ser ell, amb el seu projecte de plurilingüisme, qui va aplanar el camí a la llei de plurilingüisme que presenten ara els energúmens de Pp i Vox. I Marzà, amb tot el cinisme, li respon que ell és partidari de la immersió i que l’Estat espanyol i els jutges li impedeixen aplicar aquest sistema, i que per això vol anar a Europa a corregir aquestes coses.
Evidentment, el que no recorda dir és que ell mateix ens va posar en la gola del llop des del moment que va imposar un sistema únic per a tots i va suprimir les línies. Però el punt culminant de l’entrevista arriba tot seguit, quan Marzà diu que vol denunciar en les institucions europees que s’incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i que per això es presenta a les eleccions. «No pot ser que s’incomplisca la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. No pot ser que qui ens diga com hem d’ensenyar la nostra llengua no siguen ni els pedagogs, ni tampoc les persones que governem el nostre país».
Marzà, a pesar de les derrotes electorals, deu pensar que pot continuar embolicant els electors. Perquè fa uns mesos que per les institucions europees corre un informe que diu: «En el període 2017-2021, el govern valencià va fer cas omís de les recomanacions del Comitè de Ministres i del Comitè d’Experts i va continuar aplicant la Llei 4/2018, que va ser declarada incompatible amb l’ECRML». La Llei 4/2018 és la llei de plurilingüisme que ell va fer aprovar i ECRML són les sigles de The European Charter for Regional or Minority Languages.
Però l’informe encara fa més sang a continuació, en parlar dels ensenyaments de Formació Professional: «El 72,2% dels centres de formació professional imparteixen menys del 37% de les classes en valencià. Els baixos percentatges suggereixen que és molt difícil oferir ensenyaments tècnics i professionals en valencià/català». I això en el període 2017-2021. Marzà era conseller des del juny del 2015. Fullana va ser director general de política educativa entre juny del 2015 i juny del 2019. L’informe on figuren els retrets es titula «Report on the Failure of the Spanish State to Implement the European Charter for Regional or Minority Languages (ECRML) in Catalan-Speaking Areas in the Period 2017-2021». El van coordinar Plataforma per la Llengua i la Fundació Catalunya Fons.
