Avui toca fer spam. No és cap novetat, cert. T’ho he dit ja moltes vegades, de moltes maneres i per moltes raons: toca organitzar-nos. He posat un fum d’exemples. No en falten, d’exemples. Tenim la sort de viure en una terra tossudament rebel, tossudament alçada, tossudament resistent. Avui, però, no parlaré d’altres, sinó de nosaltres. Vinc ací per adreçar-me a tu i explicar-te per què pensem que ha arribat el moment que faces un pas endavant i milites, si vols, amb Endavant.
Dissabte passat vam presentar la nostra proposta política a la Societat Coral El Micalet. Era el tret d’eixida, al País Valencià, de la campanya “Un Pas Endavant”, amb la qual volem reviscolar la nostra organització, i per extensió tota l’Esquerra Independentista. Portem – portàvem – uns quants anys foscos. Escissions, falta de relleu generacional, desencís, una mica de tot. No només nosaltres, el moviment popular també ha patit aquesta sequera militant. Els motius poden ser molts: les promeses dels governs “del canvi”, la decepció amb el Procés, les limitacions de les Candidatures d’Unitat Popular, etc. No és l’objectiu avui mirar al passat, sinó encarar el futur.
Ha estat dur, no ho neguem. Però, malgrat tot, estem i sempre hem estat ací. Endavant acaba de complir 25 anys, que se sumen a totes les experiències anteriors: El PSAN, el MDT, la PUA, Maulets i la CAJEI, les organitzacions estudiantils… Tot un llegat i una cultura militant que ens fa saber que hi ha moment en què esclaten les lluites i moments on tot sembla perdut, i que és en aquests últims quan és més important el nostre compromís i la nostra capacitat de no defallir. Això és el que hem fet. No hem defallit. Hem estat i estem ací.
La nostra posició ideològica no ha canviat. Independència, Socialisme, Feminisme, Països Catalans. Els mateixos eixos, el mateix horitzó i també la mateixa determinació de defensar-los unida a una gran generositat per treballar conjuntament amb la resta de col·lectius i organitzacions. No hem vingut ací a imposar res, sinó a convèncer que la nostra proposta és legítima, és viable, i, sobretot, és necessària.
Independència, perquè considerem que trencar amb els estats espanyol i francès és imprescindible per a la nostra supervivència com a poble i com a classe, i per a la supervivència de la nostra llengua i cultura. L’estructura actual dels estats nació burgesos és una peça clau del manteniment de l’statu quo i, per tant, qüestionar-la és fer tremolar els fonaments del sistema de dominació que ens oprimeix.
Socialisme, perquè ens hi va la vida. Cada dia és més evident que el capitalisme és incompatible amb la vida. Ho veiem a Palestina i ho veiem als nostres barris en cada desnonament, en cada mort d’una persona sense llar, en cada paratge destruït i en cada futur trencat per la manca d’oportunitats. És un sistema integral, que es reprodueix i s’adapta per estendre’s a cada racó i cada situació del planeta. Cal, per tant, superar les lògiques locals i les lluites sectorials (per molt importants que siguen) i presentar una visió global, superadora del marc actual. Per molt que intenten fer-nos-ho creure, no és el fi de la història. Hi ha alternatives i podem fer-les possibles.
Feminisme, perquè no hi ha revolució ni sistema possible que no garantisca la llibertat, la igualtat i la vida digna de les dones i les identitats dissidents. Enfront de l’auge del masclisme i l’odi reaccionari, no hi ha millor recepta que l’organització feminista. Perquè ens volem vives, i amb vides dignes. Des de les vagues massives fins als petits col·lectius locals, Endavant treballem braç a braç amb el moviment feminista. Formant-nos, cuidant-nos i organitzant-nos, juntes som més fortes.
Països Catalans, no perquè siguem unes nostàlgiques, ni perquè glorifiquem les conquestes de no sé quin rei passat, sinó com a expressió real i tangible de la rebel·lia de les classes populars contra uns estats que només signifiquen mort, explotació, destrucció de la nostra gent, del nostre territori i de la nostra cultura. Si el nom fa la cosa, nosaltres el cridarem ben alt, sense por i sense demanar permís per existir.
Tot això som nosaltres, Endavant i el conjunt de l’Esquerra independentista. Som una organització que des de la humilitat, però també des del convenciment, és netament revolucionària, independentista i feminista, i per això ha patit i encara pateix repressió, criminalització, infiltracions o presó. Però també hem guanyat batalles i encara ens en queden moltes per guanyar. Si encara dubtes, però saps que vols lluitar, Endavant és la teua organització. Si vols fer de l’independentisme revolucionari l’empenta del nostre país cap a la llibertat, Endavant és la teua organització. Si t’estimes la teua terra i la vols lliure amb la llibertat de tots els pobles del món, Endavant és la teua organització. I si no és a Endavant, troba el teu espai i milita. Perquè només així vencerem.
Apropa’t, ves a un acte, contacta amb l’assemblea comarcal més propera, escriu-nos a través de les xarxes socials. T’ho vaig dir fa un parell de mesos: el col·lapse no és inevitable, rendir-se no és una opció. Fes un pas endavant, canviem la història juntes!
PD: Recordeu l’anterior article que vos contava com als rètols de l’AP7 havia desaparegut el valencià? Doncs bé, aquesta situació ha estat revertida. Igual que a Vinaròs, on es va aconseguir ajornar un intent de l’Ajuntament de castellanitzar la senyalització dels carrers. La lluita funciona, penya.
PD2: Arriba l’homenatge a Guillem Agulló, 11 d’abril a Burjassot. Després comença el Correllengua, la Diada el 25 d’abril, el Primer de maig. Ens hi veiem.
Paul Muñecas és militant d’Endavant a la Marina Alta.
