Sembla que tota la polèmica política al País Valencià està centrada en el comportament de Podemos en les eleccions del 2027. Si els podemites es presenten sols a les eleccions autonòmiques, trauran un resultat molt baix i es quedaran sense representació. Però, a més, en aquest cas serà molt difícil desbancar la suma de Pp i Vox, que amb un quaranta-set per cent del vot en tindrien prou per a controlar Les Corts. Sembla, per tant, que tot dependrà d’aquest reduït percentatge d’electors d’esquerres que es resisteix a votar Psoe o Compromís.
Aquesta anàlisi, que molts donen per bona, dona per fet que no es presentaran a les eleccions partits nous, perquè en aquest cas tot canviaria. Francisco Camps podria estar temptat de presentar una candidatura, si els del seu partit continuen fent-li la vida impossible. Que no arribaria al dos per cent? I què? Podria arribar a ser un dos per cent decisiu. El dos per cent de la venjança. Però no és aquesta l’única possibilitat. La política crea molts ressentiments. Què passaria si Ens Uneix s’atrevís a presentar candidatura a les Corts? La Vall ens Uneix, de Jorge Rodríguez Gramage, alcalde d’Ontinyent, va passar a ser Ens Uneix. Van aconseguir ser decisius en la Diputació de València i han fet el que se sol fer en aquests casos: obligar el govern a abocar diners a palades a Ontinyent. Van demanar un Palau de la Justícia nou i una Facultat de Veterinària i, amb una mica de sort, ho inauguraran tot unes setmanes abans de les eleccions i es podran penjar la medalla. Però la història no s’acaba ací: fa un any i mig es va fundar una confederació de partits anomenada Unión Municipalista (en castellà). Darrere de l’invent hi ha, sobretot, valencians: l’alcaldessa de Calp, Ana Sala; l’alcalde Nules, David García; l’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Pastor, i l’alcalde d’Ontinyent, és clar. La Unión Municipalista parteix d’un error colossal: pensar que amb el municipalisme n’hi ha prou. Un municipalista de la Vall d’Albaida i un municipalista de Torrelodones s’assemblen tant com un ou a una castanya. Tindran, inevitablement, interessos contraposats. La Unión Municipalista d’àmbit estatal no anirà ni amb rodes. Però mentrestant han promogut una iniciativa popular per a rebaixar el llistó electoral al País Valencià del cinc al tres per cent. Una iniciativa que es presenta fins ara molt desinflada i que no té cap possibilitat d’èxit. Però això és igual. Perquè si Ens Uneix (o una Unió Municipalista) presenta llista a les Corts Valencianes, tots els càlculs de tots els partits saltaran pels aires. Segurament, no obtindria més d’un tres per cent. Però aquest tres per cent, d’on l’esquinçaria? Del Pp? Del Psoe? Jorge Rodríguez procedeix del Psoe; Ana Sala, del Pp. Els maldecaps que Jorge Rodríguez ha causat en el Psoe són molt considerables, i el Pp s’ha vist obligat a tractar-lo amb molt de tacte i a cedir a les peticions que els anava fent. Si Ens Uneix es presenta a les eleccions a Les Corts, si més no ens podrem riure dels qui viuen pendents de les enquestes, que no ho havien previst. Però hi ha encara un altre factor que no és té prou en compte. L’efecte Mónica Oltra serà positiu o negatiu per a Compromís? Hi ha qui dona per descomptat que per a l’alcaldia de València sempre serà millor candidata que Papi Robles. Potser, sí. Però quina repercussió tindrà aquest retorn per a la resta del país?
