L’any passat la col·lecció “Filosofia UB Sèrie Magna” va publicar la traducció al català de la Crítica de la Raó Pura de Kant. Enguany ha publicat la traducció del Leviatan de Hobbes. El volum fa set-centes pàgines. Josep Monserrat i Roger Castellanos han traduït simultàniament les versions anglesa i llatina. Han elaborat una edició integrada de les dues versions. És la primera edició completa del Leviatan en català.
El 1981, l’editorial Laia, de Barcelona, va crear una nova col·lecció que es titulava “Textos filosòfics”. Hi havia un dèficit enorme dins de la cultura catalana. La major part dels llibres de filosofia fonamentals no estaven traduïts al català. El castellà actuava com a llengua interposada. És a dir, en lloc de llegir el Discours de la méthode, en francès, i Il principe, en italià, milers d’estudiants llegien cada any el Discurso del método i El principe en castellà. Per a remeiar aquesta interferència, l’editorial Laia anuncià que traduiria 150 títols. I, fins i tot, va fer pública la llista completa dels títols programats, que ningú trobà que fora poc encertada, perquè més o menys hi havia obres de totes les tendències i èpoques, des de Plató fins a Foucault.
En nou anys l’editorial Laia publicà 54 dels títols previstos. Després, la col·lecció va passar a mans d’Edicions 62, que en publicà 43 més, a un ritme molt més lent. En total, es van publicar prop de cent títols en vint-i-cinc anys. Evidentment, els promotors de la col·lecció actuaren amb una intel·ligència i una constància remarcables. Amb tot, es van trobar amb alguns entrebancs difícils de superar. Per exemple, entre els títols programats inicialment hi havia la Crítica de la raó pura. Des de qualsevol punt de vista, era l’obra de Kant que requeria una traducció més urgent. En “Textos filosòfics”, però, es van publicar primer els Prolegòmens i la Fonamentació de la metafísica dels costums i, passats els anys, la Crítica de la raó pràctica i la Crítica de la facultat de jutjar. La col·lecció desaparegué sense que s’hagués pogut arribar a publicar l’anunciada traducció al català de la Crítica de la raó pura. Per què? Amb el Leviatan passà el mateix.
Traduir, de vegades, pot arribar a ser molt complicat. Hi ha traduccions, a més, que tothom sap que seran mirades amb lupa. Durant dècades, el Leviatan no trobà ningú prou decidit, ni amb prou coneixements per a traduir-lo al català. Els estudiants, si no tenien un domini absolut de l’anglès i volien llegir o consultar una edició íntegra, depenien de l’edició en espanyol que va publicar Alianza. I el mateix els passava si no sabien l’alemany i volien fer l’intent de llegir sencera la Crítica de la raó pura.
Una vegada, un dels promotors de la col·lecció “Textos filosòfics” m’explicà d’on venien moltes de les dificultats. Trobar un especialista entès en un autor era relativament fàcil. Que l’especialista, a més, fos capaç de llegir l’autor en les llengües en què originalment s’havia expressat era més rar. Però que l’especialista, a més de totes aquestes qualitats, tingués un català fluid i no massa robòtic perquè la traducció resultés acceptable era realment difícil.
Roger Castellanos i Josep Monserrat s’han encarat amb les versions anglesa i llatina del Leviatan. No s’han ocupat cada un d’una per separat. Sinó que han preparat tota l’edició tots dos. Porten anys estudiant Hobbes. El llibre és fantàstic, per a qualsevol tipus de lector disposat a mirar més enrere del segle XX. La quarta part, “Sobre el regne de les tenebres”, és una delícia. Hobbes desplega tota la ironia en aquestes pàgines per a parlar dels fantasmes, del Purgatori i de l’Església de Roma.
