Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
(MURIEL, ASSEGUDA AL SOFÀ AMB LES CAMES ESTIRADES SOBRE UNA CADIRA I AMB CARA DE CIRCUMSTÀNCIES. SE SENT LA BANDA SONORA DE CAFÉ SOCIETY DE WOODY ALLEN)
Muriel: – ¡Qué noche la de aquel día!…
-…
Muriel: – El començament, horrorós, senzillament horrrorós…
-…
Muriel: – Un atac d’horror vacui tant fort que em va deixar sense poder respirar…
-…
Muriel – Damunt, em perseguia com si fóra la meua ombra…
-…
Muriel: – I no hi havia manera d’omplir amb res el buit vital que sentia…
-…
Muriel: – Ni amb els meus projectes, ni amb la lectura, ni amb l’escriptura, ni sentint música,…
-…
Muriel: – Amb rien de rien…
-…
Muriel:-I, com que, al pis, la soletat m’angoixava i la soletat còsmica, se m’engolia,…
– …
Muriel:- me’n vaig anar a El Carme a vore si socialitzant-me, se me n’anava…
– …
Muriel:- El fracàs va ser estrepitós…
EL HOMENAJE DE UN MAESTRO A OTRO: “FELLINI ES MÁS GRANDE QUE EL CINE”, Martin Scorsese, Le Monde Diplomatique en español, nº310, agosto-2021.
– …
Muriel: – No vaig trobar a cap conegut i vaig acabar pegant bacs com una fantasma pels pubs…
-…
Muriel: – i, amb l’horror vacui in crescendo,…
– …
Muriel: – vaig haver de tornar al pis conforme vaig poder per a tirar mà del Valium…
– …
Muriel: – Però va ser pitjor el remei que la malaltia…
– …
Muriel:- La desesperació em va fer oblidar que portava un parell de Fernets al coll…
– …
Muriel: – i la combinació em va sentar com una bomba…
– …
Muriel:- De repent, em vaig vore dins d’una espantosa vivència onírica,
-…
Muriel: – sentint- me com una estranya a mi mateixa…
-…
Muriel: – Però més terrible encara va ser la tornada a mi mateixa…
– …
Muriel:- L’horror vacui havia desaparegut, però em vaig vore desdoblada en dos…
– …
Muriel: – Em vaig quedar més gelada que un polo…
– …
Muriel: – En una butaca com si fóra El pensador de l’escultor, Auguste Rodin, estava una, la que jo creia aque era jo…
– …
Muriel: – I l’altra, com si fóra una psicoanalista, una desconeguda per a mi, però que era el meu jo d’eixe moment,…la mirava fixament…
– Interessant, la vivència, no?
Muriel: – …
– …
Muriel: – De no haver tingut el pànic que vaig sentir…
– …
Muriel: – Era com existir, però només metafísicament parlant…
– …
Muriel: – I encara, no…
-Una desrealització/despersonalització?…
Muriel: – …
– …
Muriel: – No ho sé.
-…
Muriel: – L’únic que sé és que, si el desdoblament haguera segut tant etern com pareixia …haguera acabat palmant-la…
– …
DELA COMPARTIMENTACIÓN ÉTNICA A LA PIGMENTOCRACIA. LA RAZA Y LA CLASE SE ENTREMEZCLAN EN EL CALDERO LATINOAMERICANO, Ezequiel Adamovsky, Le Monde Diplomatique en español, nº310, agosto-2021.
Muriel:- I d’oca a oca i tire perquè em toca…
– …
Muriel:- Després del desdoblament, suspenguent la incipient alegria,…
– …
Muriel: – em veig l’horrible autoimatge que em va vindre des d’eixe jo desconegut…
-…
Muriel: – i vaig sentir un autorebuig que em va fer tremolar fins al moll dels ossos…
– …
Muriel: – Era tan bestial que, si s’haguera apoderat de mi la covardia,..
– …
Muriel:- m’haguera suicidat per tal d’eliminar-la.
– …
Muiel: – Però vaig tindre un interval lúcid…
-…
-I se’m va acudir que era un dels “es veritat lo que tem que siga veritat” meus…
– …
Muriel: – I, malgrat el colp tan fort, vaig poder fer el cor fort, i vaig fer lo que tocava:…
– …
Muriel:- enfrontar-m’hi sense deprimir-me ni posar-me ansiosa…
– …
Muriel: – tirant mà, tot s’ha de dir, a un Fernet i a un porret de haschisch…
– …
Muriel: – Per cert, encara no sé com ho vaig poder aconseguir…
-…
Muriel:- Potser, l’instint de vida…
– …
LOS SEMICONDUCTORES EN EL CENTRO DE UNA BATALLA MUNDIAL. ¿HAY QUE TEMER UN PARÓN ELECTRÒNICO?, Evgeny Morozov, Le Monde Diplomatique en español, nº 310, agosto-2021.
Muriel: – I, de repent, em va sorprendre: un espectacle impagable que em va fer passar del patiment al goig..
– …
Muriel: – A poc a poc, es va anar esvaint l’horrible autoimatge….
– …
Muriel:- i, com per art de màgia, vaig començar a vore la meua vida en un vertiginós flash-back…
– …
Muriel: – Era com si estiguera vegent una pel·lícula en un cinema…
– …
Muriel: -Era meravellós perquè a escenes que tenia conscients s’associaven escenes que estaven sepultades en l’inconscient…
– …
Muriel: – I lo més curiós saps què va ser:..
– …
Muriel: – que pareixia és que el flash-black pareixia tindre un guió ben estructurat…
– …
Muriel: – Una vivència anàlega a aquella d’aquell accident de cotxe en què creia que m’havia matat…
-I també a la d’aquell amic meu significat com a roig el dia del Colp d’Estat, no?…
Muriel: – També…
-…
Muriel: – Però poc dura l’alegria en la casa del pobre…
– …
Muriel: – El flash-back només va ser un curt i no pas un llarg…
-…
Muriel: – Però què anem a fer-li,…
– …
Muriel: – Les coses cal agarrar-les com vénen…
– …
Muriel: – Però només dir-me que me quiten lo bailao! l’alegria va tornar a casa…
– …
Muriel: – Vaig començar a entrevore de què va la vida…
– I de què va si es pot saber…
Muriel: – …
– …
Muriel: – Encara no ho sé…
– …
Muriel: – Necessite aprendre més de l’experiència pròpia i aliena…
– …
Muriel: – I millorar la meua biografia.
– …
Muriel: – Per cert, hi compte amb tu, no?…
– No som inseparables, tu i jo?…
Muriel: – …
– …
Muriel: – Si funciona este diàleg intern, sí!…
– Pos no sé jo no té per què fallar…
Muriel: – Gràcies, moltes gràcies!
ALUVIÓN DE CÓLERA Y DE DESPRECIO. EL ME TOO SACUDE EL MUNDO ÁRABE, Akram Belkaïd, Le Monde Diplomatique en español,, nº 310, agosto-2021.
