[Muriel asseguda en un butacó en la terrassa, prenent una copa de vi blanc. Se sent la música de Bob Marley des de la saleta.]
Muriel: – I de repent, una serendipity!
– Una casualitat afortunada?
Muriel:- Sí.
– …
Muriel: – Com de mágica, és la serendipity!
-…
Muriel: – Trobar lo que busques – conscientment o inconscientment- no em diràs que no és una autèntica passada.
-Si ho trobes, clar!
Muriel: – Busqueu i trobareu, dia Jesucrist.
-…
Muriel: – …
-Com d’animada, el veig, Muriel!
MurieL: – …
-…
Muriel: – La depressió del dol, ja se me n’ha envolat.
-Les pastilles, te le prens bé?
Muriel: – He conegut una dona!
-¡Acabáramos!
Muriel: – Imagina. El context: una llibreria de vell. Estic buscant amb la mirada flotant “Dir la realitat” de Lluís Aracil quan, de repent, em crida l’atenció una dona. Em fixe i veig que està fullejant “Matèria de Bretanya” de Carmelina Sánchez Curillas. I, tot seguit, un rapte que per poc em fa perdre la situació. El subjecte agent, el seu elegant i fi posat…
-…
Muriel: – I amb el context a favor, actuar amb coherència: llançar-me a conéixer-la. I, pensat i fet, em presente amb amabilitat i ella em correspon amb gentilesa. Li diuen Amparo. Òbviament, no tardem gens a endinsar-nos en una agradable tertulieta. De Carmelina i la seua obra, a la literatura en general i viceversa. I les afinitats electives surant i fent-me pensar en Amparo com a cas de serendipity.
-…
Muriel: – Una casualitat només és afortunada si és aprofitada. I, com que en sóc conscient, sense pensar-m’ho dos vegades, la invite a seguir xarrant en una terrassa de la plaça, prenguent-nos un parell de copes. Un encert, meua proposta. L’ha rebuda amb alegria. El canvi de terç era, per tant, un desig compartit.
-…
Muriel: -I a la terrassa, ve la intimitat, molt ben covada pel savoir faire d’Amparo. I les nostres mútues confessions fluixen i creen fundint-se un solatge comú en els nostres rerefons: el principi d’un vincle.
-…
Muriel: – I de repent, el temps! Sense donar-mos compte, han passat dos hores volant. Les presses, aleshores, s’imposen. Només és possible un ágil intercanvi de mòbils i un ràpid comiat. Sense gens de ganes, però sense quedar de nou tampoc…
-…
Muriel: – Per fi, la relació home que em calia!
-O siga que a colp d’ull ja veus una relació amb llibertat, seguredat, reciprocitat i solidaritat amb Amparo, no?
Muriel: – Sí.
-Que ràpida eres diagnosticant, Muriel!
Muriel: – …
-El “és veritat lo que m’agradaria que fóra veritat” que no para.
Muriel: -…
-…
Muriel: – No hi estic d’acord! Per a mi, és veritat que lo d’Amparo és una serendipity de relació home .
-Interessant.
Muriel: – …
-Però com a combinació de mecanisme de fugida i idealització.
Muriel: – …
-…
Muriel: – Idealització, no t’ho negue. És marca de la casa. Però mecanisme de fugida de què?
-De la depressió del dol a ton pare i als satèl.lits.
Muriel: – …
-Potser, necessities un jo ideal per a tapar els seus buits.
Muriel: -…
-I Amparo, l’ha personificat.
Muriel: – …
-Amparo, en realitat, no és més que un personatge que t’has inventat.
Muriel: – …
-I no estic qüestionant a Amparo, enténme.
Muriel: – …
-Només vull dir que ara no és precisament el moment de fantasioses aventures.
Muriel: – …
-De preteses serendipities de relacions home.
Muriel: – …
-Tens molts problemes a resoldre.
Muriel: – …
-Per una banda, els dols…
Muriel: – …
-I, per una altra, aclarir eixes malaltisses relacions que el fan malviure.. Ja ho saps: o sana redifinició o franca dissolució.
Muriel: – …
-…
Muriel: – Però el benestar amb Amparo em podria ajudar, no?
-…
Muriel: – Encara que només siga en el pla espiritual-mental.
-Potser, però ara hi ha el perill, com a mínim, de caure en una dependència.
Muriel: – …
-El veig molt necessitada.
Muriel: – …
-…
Muriel: – I què fer?
-Si pogueres mantindre una distància emocional i sentimental…
Muriel: – …
-Encara que fóra amb ajuda técnica.
Muriel: – …
-Potser amb l’observació participació.
Muriel: – …
-És molt senzill. Has de centrar tota la teua atenció en un punt d’observació només, però en el punt que més el traga fora de la situació i el permeta tindre’n una perspectiva de conjunt.
Muriel: -…
-Jo, de vegades, em centre en diferències que facen diferències i no em va malament del tot.
Muriel: – …
-Si amb l’observacióparticipació el distancies de l’Amparo, podem provar.
Muriel: – …
-Però sempre, evidentment, amb una revisió periòdica de la teua actuació…
Muriel: – …
-Per a millorar o per a retirarse, clar
Muriel: – …
-A vore si ho aconseguim!
Muriel: – Gràcies, moltes gràcies.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
