[Muriel s’ha despertat i es posa a pegar voltes pel llit.]
Muriel – Empotrat, el passat;…
– …
Muriel: – oníric, el present; …
– …
Muriel: – un convidat de pedra.. .
– …
Muriel: – el temps;…
– …
Muriel :- i l’eterna escena originària…
– …
Muriel: sempre present.
– …
Muriel: – …
– Distints escenaris i gent diferent, però el guió sempre el mateix.
Muriel: – Més o menys.
– Com en un cicle d’etern retorn.
Muriel: – Amb vertigen inclòs.
– …
Muriel: -…
– Massa dins de tu mateixa, el veig, Muriel.
Muriel: – …
– Hui no trauré trellat de tu.
Muriel: …
– Un discurs atrapat per l’escena originària.
Muriel: – …
– I que t’hi atrapa al mateix temps..
Muriel: – …
– Una doble cloenda al canvi.
Muriel: – …
– Un autèntic cercle viciós.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Una existència sense existència.
– Pareixes ja una paradoxa ambulant…
Muriel: – …
-Amb l’existència virtual a l’aguait.
Muriel: – …
– …
Muriel: -Tinc, però, solució?
– Sí, solució, n’hi ha. Però difícil, molt difícil, Muriel.
Muriel: – Però no impossible, veritat?
– No. Impossible, no.
Muriel: – …
– Més que els obstacles externs, el problema són les teues traves internes.
Muriel: – I què fer, aleshores?
– Parla’m, com ara, de l’escena originària.
Muriel: – Però si ja la saps.
– No. Mai me l’has contada.
Muriel: – Què estrany! Si t’ho dic tot.
– Tanmateix la sé.
Muriel: – Sense contar-te-la jo?
– Sense contar-me-la tu.
Muriel: – Què estrany! Jo diria que te la vaig contar.
– Tu eres jo i jo sóc tu, Muriel. En recorda’t
Muriel: Ah, sí!
– …
Muriel: – Jo estava i estic enamorada de mon pare.
– …
Muriel: – Jo tenia 15 anys i ell, 45.
– …
Muriel: – Un idili correspost i ininterrompit.
– …
Muriel: – Jo era la preferida i no pas ma mare.
– La teua rival.
Muriel: Era i és la meua rival. És objectiu i no pas subjectiu.
– …
Muriel: – Sempre mos hem tingut cels.
– …
Muriel: – Sempre mos hem odiat.
– …
Muriel: – Un conflicte etern.
– …
Muriel: – I jo sempre…
– …
Muriel: – entre la transgressió i el sentiment de culpa,…
– …
Muriel: – entre el goig i el patiment,…
– …
Muriel: – entre la felicitat i la desgràcia.
– …
Muriel:-(Per descompat, cada parella en relació de causalitat circular).
– …
Muriel: – I açò t’ho vaig dir?
– …
Muriel: – A mon pare, el vivia i el visc com a un Déu.
– …
Muriel: – I a mi, em visc com a la filla d’un Déu.
– …
Muriel: – Pel nostre romanç.
– I a ta mare?
Muriel: – Com a una deessa destronada.
– Com a triangle amorós familiar, un autèntic paradigma.
Muriel: – …
– I des de quan n’eres conscient?
Muriel: – Del triangle amorós familiar?
– Sí.
Muriel: – Des del principi. Des del enamorament de mon pare.
– I de les conseqüencies?
Muriel: – D’alguna. Com ara, paréixer una xiqueta gran.
– …
Muriel: – De sis anys d’edat emocional.
– …
Muriel: – …
– I el dol a Pere?
Muriel: – El dol a Pere? Ara, Pere, pareix un espectre sempre present.
– Una alucinació?
Muriel: – No. Es veritat.
– …
Muriel: – Per cert, a sant de què ve lo del dol a Pere ara?
– …
Muriel: – Què té a vore amb l’escena originària?
– Una simple associació lliure d’idees.
Muriel: – …
– Saps? Em pareix que tots els teus «sublims» amors romàntics són virtuals.
Muriel: – …
– I els teus amants, subjecte suposat amor.
Muriel: – El de Pere també
– El que més.
Muriel:- Aleshores, cap el pareix de veritat?
– Cap.
Muriel: – …
– Tu ja estàs enamorada. De ton pare.
Muriel: – …
– Aleshores, cap a un altre, només nàixer algun sentiment amorós, el segue d’arraïls.
Muriel: – …
– Encara que t’atraga molt.
Muriel: – …
– Per a tu, l’amor a un altre és tabú…
Muriel: – …
– i ho vius com una traició a ton pare.
Muriel: – …
– …
Muriel: -Em mataria, el sentiment de culpa.
– …
Muriel: – …
– Un error, les andances per lo perifèric.
Muriel: – I ara què?
– A lo central, Muriel, a lo central.
Muriel: – …
– En la vida, cal anar sempre a lo central.
Muriel: – …
– …
Muriel: – Note encendre’s una llum en el meu esperit.
– …
Muriel:- I se m’apareixen ara els dols als meus «sublims» amors romàntics ara com a dols satèl·lits.
– Perifèrics: impossibles, per tant.
Muriel: – …
– I recordes lo de Robert Ardrey:
Muriel: – Mentre perseguim lo impossible, fem impossible lo realitzable…
– Al dol possible, al dol central, Muriel.
Muriel: …
– …
Muriel: – El dol a mon pare?
– Sí. El dol carnal.
Muriel: – …
– Potser encertem.
Muriel: – …
– I dels dols satèl·lits, ja se n’ocuparà l’efecte dominó.
Muriel: …
– Se’t donaran per afegitó.
Muriel: – Ja senc ràfagues de pau en el meu esperit.
– …
Muriel: – Un avanç de l’alliberament global.
– …
Muriel: – Ja en parlem!
– …
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
