Aquesta setmana ha passat per les Corts Valencianes una iniciativa legislativa promoguda per un grup anomenat Hablamos Español, que aspira, a més, a cobrar setze mil euros per haver presentat uns plecs amb vora quaranta mil signatures d’alegres ciutadans que segurament tenen el costum de no llegir mai els papers que signen. No és cap broma. Aquests de l’Hablamos van sorgir a Galícia i ara es volen especialitzar a fer d’estiracordetes en els territoris que tenen més d’una llengua oficial. Al País Valencià la seva organització territorial és estranya i deixa intuir que on més afinitats han despertat és en les aglomeracions de desarrelats de Torrevella i Benidorm. Tot i això, el seu nivell d’implantació és ridícul i per a recollir les firmes deuen haver posat la paradeta a totes les fires d’embotits casolans i de gossos de raça que s’han fet des del 2017 o abans.
La jubilada gallega que fa de presidenta d’Hablamos ha tingut sis minuts per exposar la seva proposta davant Les Corts. Jo crec que no en necessitaré tants. Primer punt: els organismes públics s’asseguraran de l’ús de les dues llengües oficials en impresos, formularis, fullets, cartells informatius i senyalitzacions. Però a les zones considerades de «predomini lingüístic castellà» no caldrà tant i s’eliminarà en aquests territoris qualsevol presència del valencià, no fos cas que en llegir casualment els cartells de l’ambulatori o del poliesportiu municipal algú aprengués a dir «ambulatori», «concurs de petanca» o «poliesportiu municipal». Segon punt: tots els ciutadans continuaran tenint dret a utilitzar el valencià en les relacions amb l’administració i les organitzacions oficials del país, però els empleats públics a partir d’ara no tindran cap obligació d’entendre’ls. Tercer punt: les famílies tindran sempre dret a triar la llengua d’ensenyament dels fills si aquesta és el castellà, però si és el valencià, la conselleria es mirarà amb lupa si n’hi ha prou nens matriculats a l’escola. A més, es donaran als estrangers i als pobres estudiants que van d’aquí cap allà tota classe de facilitats per evitar els exàmens de valencià. I quart punt i definitiu: es ressuscitarà la toponímia oficial espanyola més arnada i atrotinada i Xàtiva serà també «Játiva»; Castelló, «Castellón» i Carcaixent, «Carcagente». Que què?
No cal dir que els ramats de Vox que pasturen a Les Corts s’ho han agafat amb moltíssima il·lusió. Ja era hora que algú els endevinés els pensaments. La iniciativa, per arrodonir el cinisme, es diu: «Iniciativa legislativa popular sobre la llibertat d’elecció de llengua», que vol dir que ells tenen llibertat d’imposar-nos des d’un club falangista d’Ourense o des d’un tristíssim entresòl rellogat de Benidorm la llengua dels rètols, de l’escola i dels empleats públics. Els del Pp, però, no han volgut donar els seus vots als d’Hablamos Español. I no per falta de ganes, sinó perquè les iniciatives legislatives que preparen els fanàtics que dirigeixen la Conselleria d’Educació pensen que seran encara pitjors. En fi, gràcies a aquesta professora jubilada que ha vingut des de Vigo, o des de ves a saber on, per a salvar el bilingüisme al País Valencià, i gràcies a tota la claca que l’acompanyava, hem pogut constatar com és de perillosa la situació en què ens trobem.
