És diumenge i són les tres del matí i soc al metro. Aquest cap de setmana hi ha el festival del Pride a Barcelona. Jo no vaig a plaça Universitat o a Arc de Triomf, sinó a l’aeroport. Fa dues setmanes que vaig decidir viatjar a Mallorca per conèixer nous horitzons. No té sentit ser professor de català i no conèixer o no tenir-ne consciència de la situació sociolingüística a la resta dels territoris catalanoparlants. Mai havia estat a s’illa ni a ses illes. Vaig arribar a Palma a les vuit del matí. Allà m’esperava una gran persona, Jordi, que estava disposat a mostrar-me l’illa en tots els seus aspectes. Recorde l’itinerari que vam fer aquells dies: el primer dia férem una volta per Palma de matí i de vesprada vaig assistir a un concert de barri per a les persones majors; el segon dia anàrem a Valldemossa, Llucalcari, Port de Sóller i Sóller; el tercer dia vam fer la Costa d’en Blanes i Manacor i el quart dia anàrem cap a Alcúdia i la platja de Muro.
Com que era diumenge, i els turistes estaven o bé dormint o bé a la platja, Palma era buida. A més, és el dia de la setmana en què els comerços tanquen. Era perfecte per poder passejar per la capital illenca sense cap massificació. Ara bé, no puc negar que hi hagués una alta presència turistificadora en l’illa. Molts dels negocis tradicionals que Jordi m’havia comentat que hi havia al centre, havien tancat. N’hi ha d’altres, com el Can Joan de s’Aigo, que és local i de tota la vida, però que amb la quantitat de turisme a l’illa s’ha massificat i turistificat. Hi havia molta presència de grans cadenes de restauració i de tendes internacionals, des del Hard Rock Café (efecte Hard Rock) fins a l’Ale-Hop.
De vesprada, vaig assistir al concert que feia la Banda de Música de s’Almudaina al barri Es Rafal Vell. La iniciativa partia de l’associació de gent gran del barri. Alhora, la regidora de gent gran va fer acte de presència davant dels padrins o persones grans que hi havia. Crec que això és, precisament, fer barri. Donar suport a la gent gran a través d’activitats culturals i, alhora, fomentar la cultura (en aquest cas musical).
El segon dia, anàrem a Valldemossa. Fa anys que vaig descobrir els paisatges de la zona amb el llibre Pa de llimona amb llavors de rosella de Cristina Campos. Anys després va sortir el film. Per tal d’arribar-hi, vam agafar un autobús de TIB direcció Valldemossa-Deià-Sóller. La primera aturada que vam fer va ser precisament a Valldemossa, on vam poder observar el gegant paisatge muntanyós i la turistificació de la localitat mallorquina. És important precisar que eren les festes de la beata, que és una festa tradicional.
Tanmateix, sí que crec que és necessari explicar que estava molt ben cuidada. Potser això es deu o bé als governs de partits independents i petits que vetllen per l’interés de la localitat, o bé al difícil accés que té, ja que només hi arriba aquest bus, que té males freqüències i està enmig de la serra. No hi havia brutícia enlloc tot ser un turisme essencialment estranger. De fet, una de les poques traces del turisme estranger que hi havia eren als rètols de les pissarres dels bars-cafeteries-restaurants i de les nombroses tendes de records (amb sevillanes incloses) que hi havia.
Després de visitar Valldemossa anàrem a Llucalcari, un poble xicotet gens massificat i sense gairebé cap presència de turistes. Un paisatge natural molt ben cuidat, ja que la gent que hi accedeix és respectuosa i, usualment, local. Posteriorment, visitàrem el Port de Sóller i Sóller. Aquestes darreres localitats sí que tenien presència no només turística, sinó turistificadora. Antigues botigues locals eren ara cadenes de tendes i el paisatge lingüístic era, majoritàriament, en anglés, preparat per fer comerç amb els turistes estrangers.
Cal destacar la insatisfacció de la població local amb la massificació, gentrificació i turistificació, que la manifesten en diferents manifestacions contra l’excés turístic i poc respectuós que hi ha a l’illa. Tant és així que hi ha cartells a Valldemossa o Alcúdia que diuen «fora turistes» o «tourists go home».
L’endemà visitarem la Costa d’en Blanes. Allà és evident que els turistes, pocs, però, havien deixat brutícia en els espais de les cales. Ho vam recollir i ho vam triar. El paisatge marí, per sort, era net. De vesprada visitarem Manacor i els seus molins. La tercera ciutat mallorquina, per darrere de la capital i de Calvià tenia molta presència de la llengua catalana. De fet, allà ens vam trobar amb en Joan (@parlars_mallorquins), divulgador lingüístic i cultural de la llengua catalana a les illes.
Dimecres anàrem a Alcúdia i visitarem Pollentia, un espai en descobriment. I és a través de Pollentia que vaig començar a reflexionar sobre el dur treball dels arqueòlegs. Aquest antic poblat romà data de l’any 123 aC. Amb una extensió d’entre 15 i 20 ha, Pollentia es va desenvolupar entre el segle I aC i el III dC. Va ser la localitat romana més important de les Balears. Després de visitar aquest paisatge romà, ens endinsarem en la ciutat turistificada d’Alcúdia. Vam pujar a la murada i, des d’allà, vam comprovar quins carrers de la localitat formaven part de la zona turistificada i quins no. En realitat, només eren els dos carrers principals, tot i que hi havia gran presència d’hotels i AIRBNB. Després de dinar, vam anar a la platja de Muro, després de descobrir el magnífic paisatge de l’Albufera. Era una platja ben cuidada, tot i que també una mica turistificada. Més tard, descobrirem l’església de Petra, una localitat pròxima a Manacor que ens va deixar impressionats.
Dijous era el dia de la tornada cap a Barcelona. Bé, almanco ja tenc una gelera d’experiències. Ara, podia escriure un article sobre els paisatges mallorquins, les aigües transparents, la tramuntana, els paisatges urbans i rurals i, sobretot, el paisatge lingüístic de les diferents localitats. Estic segur que hi tornaré i que podré contar-vos més coses sobre la magnífica illa de Mallorca.
