Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua naix el 1990, amb l’ensenyament al centre de les seues actuacions i reivindicacions. En paraules de Joan F. Mira: «Escola Valenciana està portant a terme una de les empreses més sòlides i de resultats més tangibles que s’han vist al nostre país en els trenta-set darrers anys». Un moviment cívic poderós, popular, ben arrelat en la societat valenciana, que de nord a sud, d’est a oest del nostre territori, reivindica la seua història, la seua cultura i tradicions i ho fa en un ambient festiu, lúdic i impregnat pels valors d’una ciutadania compromesa, participativa i sempre en la nostra llengua.
L’ús del valencià a l’ensenyament topa, des dels seus inicis, amb resistències poderoses, que pretenen mantenir la situació heretada de discriminació i substitució lingüística. El 1983, naixen les primeres línies en valencià, enmig de la precarietat de recursos, amb poc suport oficial i amb alguns bel·ligerants, com mitjans de comunicació i partits polítics que encara a hores d’ara demonitzen l’entitat per defensar la llengua de les i els valencians. Però, davant d’aquesta inhòspita situació, un col·lectiu ampli de mestres i famílies es comprometen per defensar «el valencià a l’ensenyament» com un punt d’inflexió cap un futur possible, il·lusionant, arrelat al medi on vivim. Davant les campanyes insidioses envers la llengua, en uns anys de desgavell cívic, Escola Valenciana impregna de «festa pel valencià» les places i els carrers, donant a la llengua una nova càrrega simbòlica, fent possible la percepció popular del valencià com a llengua de futur.
Les trobades posen infants i joves en el centre de la festa! Així, l’alumnat que ja té l’ensenyament en valencià pot veure que hi ha molta més gent que estudia en la llengua que es parla a casa, amb les iaies i els pares. Crear, donar fonaments a un imaginari col·lectiu que reforça l’autoestima d’un poble alegre i combatiu!
Les festes per la llengua, les trobades, tenien i tenen en els tallers l’encert de ser un aparador d’activitats lúdiques i engrescadores de l’escola activa, participativa i en valencià que desitgem. Organitzades per docents, mares i pares, organismes, associacions, editorials, sindicats… creen un ambient únic, amigable, reivindicatiu!
Any darrere any, el projecte de les trobades no seria possible sense l’esforç d’organització de les coordinadores comarcals, persones sensates i inquietes, amb una admirable capacitat de persuasió i estima pel seu país que durant mesos han fet possible l’esdeveniment de la trobada comarcal. Ciutadans i ciutadanes admirables, que dediquen tant de temps, de vegades ingrat, a la tasca de reconciliar la llengua, el país, l’escola i la civilitat.
Amb una estructura que ha anat evolucionant, les trobades comencen amb la cercavila, una desfilada dels centres docents que amb les seues respectives pancartes evidencien la seua presència, acompanyats de música —dolçaines i tabals— muixerangues, dimonis…
Després, la benvinguda i els agraïments per la dedicació i participació en fer possible la festa per la llengua. A continuació, els tallers, gran varietat i diversitat d’activitats lúdiques que fan possible que la canalla acompanyada de la família puga gaudir! Però també apropar-se a comprar llibres, conèixer entitats de caràcter comarcal que treballen en diferents àmbits (patrimoni, natura, música…)
Continuem amb el dinar o sopar de germanor, segons la celebració siga al matí o a la vesprada. I el concert. Escola Valenciana, amb el seu projecte de La Gira, dona suport als grups valencians perquè la música en valencià siga un element imprescindible de la festa per la llengua.
Enguany, Escola Valenciana dedica les Trobades a la mestra, escriptora, ecofeminista i activista per la llengua Carme Miquel i Diego. Amb el lema: «Recuperem el verd» volem despertar la consciència ecologista de l’alumnat i promoure valors com la sostenibilitat, l’estima pel territori i la defensa, ara i sempre, de la llengua dels valencians i les valencianes. I ho farem amb les 22 trobades que des de març fins a juny tindran lloc al nostre estimat País Valencià, amb unitats didàctiques i exposicions que donen a conèixer la donassa Carme Miquel i Diego, qui considerava: «El territori valencià és la nostra llar petita, on tots els éssers vius que interrelacionem som responsables, no només del nostre benestar, sinó també del de les generacions del futur i, per tant, hem de procurar unes condicions de vida que garantitzen un desenvolupament sostenible. Un futur valencià que volem net, saludable i bell».
