Marta Rovira ha comès una traïció. Aquesta paraula, segons el Diccionari Normatiu Valencià, fa referència a un «comportament que viola la fidelitat que es deu a algú o a alguna cosa».
La traïció que ha comès Rovira és al codi ètic d’Esquerra Republicana, als principis feministes i a la investigació des de dins del partit. Em referisc a les acusacions d’assetjament sexual i laboral denunciades per l’exsecretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Maria Pérez Company, quan la mateixa Rovira li va indicar que denunciara a través dels canals interns del partit el seu cas i que mantinguera total discreció i confidencialitat, sense indicar-li que primer havia de denunciar a través de la via penal i després el partit ja decidiria.
L’exsecretària general d’ERPV, confiant plenament en Rovira, va interposar la corresponent denúncia davant el partit el 5 d’octubre de 2023, va guardar silenci i va confiar en l’ètica, el feminisme i la bona feina del partit. Tot i que finalment, ves per on, Esquerra Republicana va arxivar el cas el 4 de febrer de 2024 per falta de proves, no per haver constatat que la denúncia fora falsa.
Rovira ha comès una traïció «a la Nevenka», en tant que des de la seua posició com a secretària general del partit va permetre que la maquinària burocràtica d’Esquerra Republicana deixara sense assistència jurídica, sense acompanyament psicològic i sense protecció davant dels insults, injúries i maltractaments verbals per part d’alguns membres d’ERPV la denunciant d’uns fets molt greus. Situació que ha conduït a una revictimització d’una víctima d’assetjament sexual i laboral.
Rovira ha comès una traïció perquè era i és totalment coneixedora de la informació sobre les denúncies que l’exsecretària general d’ERPV li va traslladar sobre l’assetjament sexual i laboral per part de l’expresident d’ERPV, Josep Barberà, actualment investigat en via penal pel Jutjat de Violència contra les dones d’Alzira. Maria Pérez ha hagut d’acudir a la via penal dels tribunals ordinaris de l’estat espanyol amb la mateixa documentació i informació amb la qual va interposar la denúncia interna a Esquerra Republicana. Mentre els tribunals espanyols han decidit obrir la investigació penal, Esquerra Republicana la va arxivar. I mentrestant Maria Pérez ha sigut qui s’ha hagut de pagar l’assistència pertinent per a tractar-se psicològicament d’una situació tan greu.
I per últim, Rovira ha comès una traïció, perquè ha permès la tercera convocatòria del Congrés d’ERPV per al dia 20 d’octubre (després que s’hagen suspès les anteriors convocatòries del 21 d’abril i del 6 de juliol de 2024), al qual es presentarà tranquil·lament a la reelecció l’expresident d’ERPV, Josep Barberà, sense que Rovira ni tan sols haja demanat la informació de les noves proves que consten al Jutjat des del passat setembre i que afecten l’investigat. Proves que són suficients per continuar la investigació en via penal i que haurien de ser fonamentals per a reobrir l’expedient intern i tornar a acordar la mesura cautelar de suspensió de la militància del denunciat. El denunciat, en canvi, podria tornar a ser elegit si obté la majoria de vots al congrés d’ERPV, malgrat la seua situació legal.
Aquesta és la traïció de Rovira a una dona exmilitant d’ERPV, lluitadora, que ha actuat amb valentia i que ha patit i pateix les conseqüències personals i de salut de plantar cara al sistema patriarcal que, lamentablement, també existeix en Esquerra Republicana.
Com a màxima responsable del partit, ara que també exerceix de manera interina com a presidenta d’Esquerra Republicana, Rovira haurà escrit una pàgina negra en la història de la formació, que passarà d’una anterior situació de ruïna econòmica i de pèrdua de la meitat de militància d’ERPV a una possible situació de ruïna moral i ètica, condemnant els independentistes valencians a una irrellevància política encara més gran i possiblement insostenible.
