El diumenge vaig escoltar unes declaracions del president de l’Associació de Vivendes per a Estades Curtes en la Comunitat Valenciana, és a dir, dels propietaris de pisos turístics, a la Cadena SER. Es mostrava molt content de la victòria del PP i bàsicament el que venia a dir tot el temps és que esperava que li llevaren totes les traves al seu negoci i al negoci turístic en general. Personalment, crec que l’augment dels preus del lloguer i la creixent gentrificació de més i més barris de la ciutat de València unit al triomfalisme amb escassesa de matisos va ser una de les coses que li va passar factura al govern municipal encapçalat per Joan Ribó. Hui per hui València és una ciutat molt millor que era el 2015, molt més habitable i còmoda, sense dubte, però també cal dir que expulsa veïns i veïnes.
Ara bé, si els que van canviar el sentit del seu vot o es van quedar a casa pensaven d’alguna manera fosca que amb el PP les coses anaven a canviar a millor, és evident que estaven molt equivocats. Ja estan els voltors recordant compromisos, qui sap si lligams, i demanant que València siga una ciutat molt més per als turistes que per fer-hi la vida, una ciutat pensada per al negoci privat extractiu per al qual els veïns i les veïnes estan de més. No sé si a canvi compensaran revertint zones de vianants i impulsant el transport privat en cotxe i així la faran més incòmoda també per al turisme. Però potser no, que a aquestes altures ja s’hauran adonat de per on creix la plusvàlua.
Eixe és un detall i en la ciutat de València. En la Generalitat, llegint els cinquanta punts de l’acord entre Vox i el PP, entre els que més em van esgarrifar està el 48, situat en l’epígraf «Seguretat», que diu entre altres coses el següent: «La Generalitat Valenciana dentro del ejercicio de sus competencias pondrá en conocimiento de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad del Estado los posibles casos de inmigración ilegal». Això, si no m’enganye, vol dir que es dedicaran a creuar fitxers per exemple de la sanitat, o de l’educació, per a detectar qualsevol persona en situació irregular i accelerar la seua expulsió. Ho facen o no, l’existència d’aquesta amenaça explícita augmenta la vulnerabilitat de les persones migrants i les empeny cap a la marginalitat. Això és directament un atemptat contra els drets humans fonamentals. I curiosament d’això se n’ha parlat poc.
També, és clar, en l’acord es parla amb la rebregada retòrica habitual del dret a escollir escola i tot això que ja sabem el que vol dir i que a més explica molt bé Moisés Pérez a El negoci de les aules, un llibre especialment recomanable estos dies perquè em tem que llegir el que van fer és alhora llegir el que faran. Venen temps difícils per a l’ensenyament públic i bons -o millors encara- per a l’ensenyament concertat confessional. No tardaran a arribar els augments de ràtios, les amortitzacions de jubilacions, el tancament de línies a l’escola pública i fins i tot potser els barracons.
A més, clar, es veu vindre la persecució i estigmatització creixent de la nostra cultura i la nostra llengua com va quedar clar i ras a Elx el dissabte quan els regidors i regidores que van parlar em valencià van ser escridassats pels constitucionalistes de bé. O l’explícita negació de l’existència mateixa de la violència masclista.
Eixa classe de coses són les que em semblen més que preocupants, aterridores. I no tenen cap gràcia. Potser caldria fer menys memes sobre el fet que el vicepresident de cultura siga torero i assenyalar més aquests fets. Em desespera veure com vegada rere vegada caiem en el parany i acaben discutint sobre xorrades, i xorrades contraproduents a més, perquè ens col·loquen exactament en el lloc on ells volen que ens posem. Perquè, de fet, el vicepresident en qüestió no només és torero, sinó també de família benestant i molt relacionat amb Francisco Camps.
Evidentment que els toreros no gaudeixen de la meua consideració ni del meu respecte, i que cal lluitar contra el maltractament animal en totes les seues formes, també les tradicionals i identitàries, però alguns dels memes dedicats a Vicente Barrera queien en la paradoxa d’estar enunciats des d’un cert classisme, contribuint així a consolidar l’estratègia populista de Vox i la seua capacitat d’identificació amb la gent taurina dels nostres pobles, eixos pobles que, per cert, han continuat fent bous al carrer durant els anys botànics tant com abans si no més. Crec que convertir un burgessot franquista proper a la xarxa clientelar de Camps en un personatge popular no és una estratègia massa encertada. Contra el populisme de Vox i de la dreta en general el posat de gauche divine és sense dubte la pitjor resposta possible.
Venen anys molt durs. I no precisament perquè els governants del PP i Vox siguen grotescos o ridículs, que ho són, sinó per la seua ideologia, pel seu programa de govern, pels seus fets. Caldrà una societat civil ferma per fer-los front i una oposició política seriosa i propera a la societat civil. Que la comèdia costumista condescendent no emmascare la magnitud de la tragèdia, encara que siga, com diria Carlos Arniches, una tragèdia grotesca.
