Les lletres de les cançons de Pablo Hasél poden ser desagradables, els tuits d’humor negre poden no ser per a tothom i les processons amb conys gegants poden no ser del grat dels catòlics. I què? Ningú ha d’anar a la presó per les lletres d’una cançó, per cagar-se en la mare de déu o pagar una multa per dir imbecil·litats.
Aquest problema -la manca de llibertat d’expressió en un Estat de la Unió Europea en ple segle XXI- és greu. Gravíssim. Tan greu que l’empresonament d’en Hasél, fins i tot per als que no hi havien escoltat mai cap obra seua, ha resultat la gota que ha tornat a fer vessar un got que ni el «Gobierno más progresista de la historia» ha aconseguit buidar encara que fora una mica. Tanmateix, aquesta «mordassa» ha esperonat allò que els nord-americans van anomenar «dret a la rebel·lió» i han fet que milers de persones s’aboquen al carrer protestant contra una entrada en presó del raper que consideren injusta.
I aquesta rebel·lió és la perillosa. La que l’Estat, amb el seu monopoli de la violència -i dels mass media i tutti quanti-, necessita que no arrele de cap de les maneres. Mobilitzacions constants dels jupetins grocs a la República francesa -amb aldarulls inclosos- van aconseguir fer retrocedir reformes lesives per a la classe treballadora. Ací, però, ni els aliats ni la Unió Soviètica ens va salvar del franquisme -la versió carpetovetònica del nazisme- i les forces de seguretat de l’Estat segueixen amb uns tics feixistitzants que asfixien. A Alemanya, s’han dissolt unitats perquè estaven plenes de gent d’ultradreta. Ací, a l’Estat espanyol, segurament estarien condecorats.
Cal un canvi de centre de gravetat dels cossos policials al País Valencià. Cal que la «Virreina del Bernabeu» Gloria Calero, deixe de controlar-les, siga per incapacitat o per mala fe, hem vist -una altra vegada- imatges de la connivència de la policia amb l’extrema dreta, aixafant protestes pacífiques i agredint, fins i tot, diputats i periodistes. Cal trencar amb Espanya i tindre una policia nacional valenciana. Una policia democràtica que dins Espanya no podem aconseguir. Espanya segueix sent eixa «democràcia plena»; plena de gent a la presó per les seues idees, plena d’una corrupció sistèmica i plena de papers classificats sobre el 23-F.
«Tota policia que no gestionem nosaltres, la usaran contra nosaltres», vos deia a l’inici d’aquestes ratlles. Però no vos equivoqueu; «nosaltres» no som només «valencians i valencianes». «Nosaltres» som les classes populars d’este país. «Nosaltres» som els antifeixistes. «Nosaltres» som els que volem una policia de proximitat i que servisca al poble, no a l’elit.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
