Que des de la prehistòria hi ha hagut grans avanços tecnològics però escassos de mentals sembla cosa evident que avui ningú no posa en dubte.
Per això mateix es torna a repetir, una vegada i una altra, allò que el líric grec Estesicor d’Himera va dir fa més de dos mil cinc-cents anys. Ho va fer amb paraules precioses que s’avenen malament del tot amb el que es pot aplicar als nostres polítics. Diu ell:
“No és veritat la llegenda,
no vas navegar mai en les naus de grans bancs
ni vas arribar als palaus de Troia.”
Així és. Ni Mazón ni Sánchez han anat, com devien haver fet, a visitar els llocs de la desgràcia. No han anat a Troia i menteixen. Ells, com gran part dels polítics, no tots per sort, defugen les seues més elementals obligacions. I encara més, afirmen una vegada i una altra, amb els grans altaveus mediàtics que els són amics, que compleixen amb voluntat i bon servei les funcions dels seus càrrecs. I totes i tots sabem que no és cert, que una vegada i una altra es torna a repetir la mentida que fan el que deuen. I no és veritat.
Que no hi hagen acudit quan tocava ja és greu. El poder sol complir els rituals de força amb bona voluntat. El que ni uns ni altres aparegueren quan tocava i on calia és un menyspreu absolut a la ciutadania. Però pitjor encara és la malvada persistència de la mentida.
Poden afirmar i proclamar el que vulguen. La gent sap i comprova una vegada i una altra que ells mai han anat a Troia. Ni a Catarroja, ni a Aldaia, Picanya, Silla o Requena…
Així és que podem afirmar que hem avançat molt poc per molt mediterranis que siguem. Aquells grecs ja ho denunciaven i nosaltres podem fer-ho ara novament.
La diferència és que aquells temps eren heroics, els nostres són de misèria humana malgrat els altaveus ingents del poder. Desgraciadament, tot torna… i és trist.
