Ser negacionista, per a la jovenalla, és ser un «revolucionari» o creure’s el més desvergonyit de l’institut. I és que els discursos negacionistes han arrasat com un tsunami el pensament crític o l’empatia des que han anat ocupant llocs de poder. Ho hem anat comprovant aquestos últims anys arreu d’Europa. La seua intenció és clara: desterrar l’educació afectiva i sexual, la coeducació, la història, la filosofia o les llengües diferents del castellà. Els exemples més clars de tot açò són Múrcia, Andalusia i Castella i Lleó. Ara, però, haurem de sumar el País Valencià.
Podem jugar al qui és qui a l’hora de descriure quin tipus de negacionista ens podem trobar els professors dins les aules. Trobem aquells que neguen l’existència dels dinosaures, argumentant que els fòssils són falsos o fets de cartró pedra. Està el grup que nega que l’espècie humana naix al Rift Valley d’Àfrica. Trobem qui nega la construcció de monuments històrics, com les piràmides egípcies, els arcs de triomf o els aqüeductes de l’antiga Roma, tot argumentant que com no hi ha estat, no s’ho creu. Tenim el grup també dels negacionistes de la Covid-19, a més a més de les vacunes. Hi ha qui diu que la Terra és plana i neguen qualsevol càlcul matemàtic o geomètric que s’han fet al llarg dels segles. Hi ha qui nega que el valencià i el català són la mateixa llengua. Hi ha qui nega l’existència de la violència masclista o l’ésser humà està darrere del canvi climàtic que estem patint. I així podríem estar fins a demà.
De qui s’han alimentat aquestos adolescents de tant de negacionisme? La primera via és la família. Molts dels arguments dels negacionistes que tenim a les aules els porten de casa. La segona, els youtubers, que amb aparença inofensiva fan ús de diverses xarxes socials per espargir negacionisme a tord i a dret. És la via més accessible per al nostre alumnat. Veuen Youtube, Instagram o Tik-Tok. Per a ells, tots aquestos nous ídols han adquirit fama i diners sense fer absolutament res. Literalment. Encarnen una mena de messies i això ho veuen com una cosa superlativa i reveladora. Però darrere d’aquestos predicadors de la negació hi ha persones individualistes, hedonistes i egoistes.
Ho deia el dilluns el periodista Miquel Ramos en el programa de ràdio Carne Cruda, els negacionistes (Vox) no tenen cap problema en mantindre una batalla cultural contra els drets de les persones. Eixa batalla cultural del negacionisme és la que els docents s’han trobat en les aules. Ara ve l’estiu i en un mes tindrem eleccions generals, però els negacionistes tornaran a entrar dins les aules. Davant d’aquesta batalla cultural, també trobem l’educativa. Si aquesta es perd definitivament, tardarem molt de temps en aconseguir recuperar drets que els nostres pares votaren i lluitaren. Per això cal, primer, com deia Saramago, recobrar la consciència.
