Si bé le passé c’est un facticité qu’aucune intervention humane peut modifier1, com deia el filòsof, Jean-Paul Sartre, el seu paper en la nostra vida, si en sabem traure profit, és transcendental. D’això, ens en parla el poeta, William Wordsworth, en un poema seu:
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strength in what remains behind.2
Un poema, el de William Wordsworth, que assumit pot ser un lenitiu per a les pèrdues de persones i de les coses. Més: encara que, per ser una facticitat immodificable, com deia Jean-Paul Sartre, el passat no pot tornar, podem trobar força en allò que ha quedat, com diu el poeta, ja sia en unes situacions significatives viscudes, ja sia en uns bons objectes interns3, que diria la psicoanalista, Melanie Klein. Una continuïtat entre el passat i el present que ens pot permetre engegar un bon programa d’acció amb el qual millorar la nostra existència.
(1) El passat és una facticitat que cap intervenció humana pot modificar.
(2) Encara que no siga possible retornar l’hora
de l’esplendor en l’herba, de la glòria en la flor;
en lloc de lamentació, trobarem
força en allò que ha quedat.
(3) Un bon objecte intern seria algú positiu amb el qual ens identifiquem i que passa a formar part de nosaltres fins al punt que inconscientment el desenrotllem.
