El mur de vidre és una barrera que ens creem nosaltres mateixa a causa de la nostra inseguretat ontològica, de la nostra ansietat… -per tal de protegir-nos, defensar-nos… davant una frustrant, odiosa, depriment, desoladora… realitat. Un remei, però, que, atesos els seus danys col·laterals, serà pitjor que la mateixa malaltia: el pretés home1, serà en realitat un antihome1.
En efecte, els efectes típics del mur de vidre, com l’aïllament de la realitat, la fortificació i intensificació dels mecanismes de defensa… ens precipitaran en un món al marge de la realitat i a prova de bomba que, víctimes de l’autoengany, podem arribar a confondre amb la natura.
Una manera d’acostar-nos a eixe món irreal seria imaginar la combinació letal entre la percepció/coneixement/percepció inútils2 , un “ho veig, però no m’ho crec” i les fantasies compensatòries i escapistes, un “m’ho crec encara que no ho veig”.
En conseqüència, el mur de vidre produïrà “un blocatge sistemàtic contra l’experiència i la imaginació”, en expressió del sociòleg Lluís Aracil. Un blocatge, al capdavall, contra l’aprenentatge que ens reduirà a la inconsciència.
Valguen com a mostres de mur de vidre:
- a) El funcionament mental i espiritual del malalt psíquic greu que li fan perdre el sentit de la realitat i el porten a viure tancat en un món de fantasies.
- b) El pseudoself: la falsa autoimatge que ens construïm contra l’evidència per a: a) adaptar-nos a un medi hostil, b) agradar a l’Altre, c) agradar-nos a nosaltres mateixa…; i que ens porten a esdevenir irreals
- c) Els prejudicis: els pressupòsits que mantinguem a pany i forrellat amb els quals neguem la veritat i ens tanquem en una realitat inventada.
- Etc.
Per a alliberar-nos d’un mur de vidre i eixir del món irreal en què ens tanca, caldrà, potser, tot un procés:
- 1) tocar fons en la irrealitat;
- 2) prendre’n consciència; i
- 3) la immersió en un grup de plausibilitat en què:
- a) Hom estiga estimat.
- b) Es confirme el seu self3 i no li hi calga cap pseudoself3.
- c) Hom tinga un crèdit i un reconeixement
- d) Que es puga transformar el marc de sentit4 de dins del mur de vidre en un marc de sentit real.
- e) Que siga un home1. És a dir, que hi haja llibertat i seguretat.
*Aquesta metàfora, el mur de vidre, el psiquiatre i psicoanalista, Harry S. Sullivan l’usa en el camp de les relacions interpersonals, però nosaltres l’emprem en la relació amb la realitat.
(1) Home significa en anglés lloc propi d’algú i segons el sociòleg, Lluís Aracil, és el lloc on algú està còmode, en el seu medi, com a peix en l’aigua, etc. En termes abstractes, seria l’àmbit social en què algú troba llibertat i seguretat.
Antihome seria el contrari. El lloc en què algú està incòmode, un lloc hostil en què està en les mans d’algú… En termes abstractes, l’àmbit social en què algú ni troba llibertat ni seguretat.
L’antihome seria sinònim de presó.
La contraposició entre home i antihome seria metafòricament la contraposició entre cel i infern.
(2) Els conceptes de percepció inútil i coneixement inútil tenen pràcticament el mateix significat. El primer és del filòsof, Clément Rosset i el segon del psicòleg, Abraham Maslow.
(3) Segons el sociòleg, Lluís Aracil, el self seria la nostra autoimatge, el me anglés, el qui vegem quan ens mirem a l’espill. A afegir-hi, que pot ser canviant per a bé o per a mal. El pseudoself seria una falsa autoimatge.
(4) Esquema de percepció i d’interpretació.
