Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Una altra vegada tenim ací els especuladors. Al 2005 es van llançar sobre les terres de l’interior de Castelló: volien instal·lar tres abocadors de residus tòxics i perillosos a Fanzara, la Salzadella i les Coves de Vinromà. L’únic argument era que donaria llocs de treball. La ciutadania no es va deixar ensarronar, es va organitzar i, amb una extraordinària demostració d’unitat entre pobles afectats i no afectats directament, va aconseguir aturar aquestes barbaritats.
Ara tornen els «benefactors dels territoris abandonats» amb una disfressa verda i apareixen com a bolets projectes de parcs solars fotovoltaics, de camps d’aerogeneradors, línies elèctriques…
A les comarques del nord proposen, entre altres, 125 hectàrees de plaques a Viver, 300 Ha. a la Plana Baixa (la Vall d’Uixó-Xilxes), al voltant de 500 Ha a les Coves de Vinromà-Benlloch (MAGDA), varies línies d’Alta Tensió per evacuar l’energia, fins i tot des de Terol, fins a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessa tot el País Valencià per emportar-se l’energia a Europa.
El procés de 2005 i l’actual son idèntics: projectes opacs, aliens a la realitat local, que pretenen imposar-se amb mentides i manipulacions per dividir la població i amb un objectiu prioritari: el màxim guany per als inversors. És a dir, endur-se fora la riquesa que es genera ací, perquè cap d’aquestes infraestructures està pensada per ser aprofitada als llocs on s’implanta.
Sense cap respecte a la gent del territori. Amb una mentalitat colonialista, Com si no hi haguera habitants, vida arrelada, activitat econòmica, esforç i implicació per la sostenibilitat de la terra pròpia.
La realitat és molt diferent. Malgrat la discriminació que pateix, la manca de serveis, les dificultats de comunicació i mobilitat, el món rural també és un àmbit d’iniciatives i projectes engrescadors que trien aquest entorn per desenvolupar-se i créixer, d’economia social, d’activitats agrícoles i ramaderes de llarga tradició.
Als cassos esmentats les plaques solars pretenen instal·lar-se sobre terrenys en plena producció. Això sempre és greu, però a la zona de la costa pot semblar-ho menys, camuflada l’afectació en la davallada històrica de l’agricultura i en l’absorció de llocs de treball per altres sectors. A Viver o a les Coves la suposada salvació sentencia l’economia local: no és només una substitució temporal de cultius rendibles, ecològics en gran part, sinó la desaparició d’un mitjà de vida sostingut en la terra i en el traspàs de coneixements lligats al seu conreu, és el trencament d’un estil de vida i una cultura que, quan s’acaben els contractes al cap de 30 o 35 anys, serà molt difícil recuperar.
Moltes persones, nascudes o no al territori, han triat l’interior per construir el seu futur. Totes elles segur que valoren el paisatge, l’aire net o la calma, però el lligam va molt més enllà: moltes de les activitats que mamprenen necessiten un entorn de qualitat per desenvolupar-se bé i la seua activitat pot alimentar un circuit econòmic en xarxa i sostenible que acaba millorant la qualitat de vida on s’implanten.
Al camp pasturen ramats de cabres o ovelles que produeixen la llet per fabricar formatge artesanal. Una part va als restaurants on treballen veïns i veïnes del poble. Allà arriben també altres productes de proximitat: pans de la comarca, tomates de l’hort del costat, ous i carns de granges familiars, vins de la terra, oli d’arbres mil·lenaris, mel, fruites… S’arreglen masos amb constructors de la zona, s’aprofita la llenya. En el procés s’empren, si cal, tècniques d’avanguarda i la mecanització adient. Existeixen circuits de comercialització adaptats a les diverses produccions. Hi ha efectes col·laterals positius: el ramat neteja el mont, els residus de les granges es transformen en fem per adob als camps, es generen lloc de treball auxiliars, s’investiguen i es conserven llavors i varietats autòctones, es fixa la població…
Hi ha dificultats serioses també: hi ha problemes de tot tipus, afectacions medioambientals, projectes que no tiren avant, conflictes o injustícies, com a tots els llocs.
Però, siga com siga, tots i totes volen tindre la possibilitat de decidir en els temes importants que els afecten de ple i és inadmissible que als fons d’inversió «anònims» se’ls regale la capacitat d’atacar el mitjà i estil de vida de la població.
El que cal és gent que conega el territori i invertisca en ell, derogar el Decret 14/2020 de la Generalitat que dona totes les facilitats als especuladors davant la ciutadania, i dur endavant, com planteja la Llei estatal de Canvi Climàtic, una planificació per al desenvolupament de les energies renovables, atenent a les particularitats del territori.
Cal que es reconega que el món rural és el que està en millor posició per proporcionar vies d’eixida a les crisis climàtica i energètica, dotar-lo de serveis i assegurar els drets de ciutadania.
Cal reduir el consum d’energia, impulsar les energies renovables, prioritzar la producció descentralitzada i l’autoconsum i, quan es tracte de grans plantes, s’han d’ubicar d’una manera racional. Això és el que reclama la plataforma que, de dalt a baix del País Valencià, uneix les mobilitzacions de gent i pobles per defensar-se d’aquest atac inacceptable. Aquestes persones i pobles són els vertaders benefactors de la nostra societat i la nostra terra.
