El sistemàtic i indiscriminat bombardeig israelià de Gaza, que ja fa dues setmanes que dura, ha dividit com mai els països europeus sobre aquest tema. Per una banda, governs, entitats oficials de tot tipus i mitjans de comunicació s’han posicionat com mai a favor d’Israel, justificant per endavant qualsevol atrocitat. A l’altre costat, les mobilitzacions en solidaritat amb Palestina i reclamant aturar el genocidi són cada volta més massives i costa trobar gent, a peu de carrer, que et justifique aquesta carnisseria.
Aquest divorci, entre poder i gent, pareix matisat per un altre fenomen: una allau de perfils a xarxes socials que defensen sense pudor els punts de vista de l’Estat d’Israel, atacant sense quarter qualsevol informació o opinió favorable a Palestina o simplement crítica amb els bombardeigs.
Si t’ha passat açò, i pel TL dels teus perfils a les xarxes socials han aparegut missatges d’aquest tipus, sàpigues que, probablement, hages conegut la hasbara.
Què és hasbara?
Deixant de banda l’existència de gent que sincerament creu el que diu –de tot hi ha a la vinya del Senyor– aquesta campanya de propaganda pro-israeliana i, molt més sovint d’assetjament i descrèdit a les veus crítiques, és de tot menys espontània. Només cal fixar-se en la diferència de criteris entre la gent de carn i ossos i les virtuals. Existeix una campanya promoguda pel mateix Estat anomenada hasbara, una de les operacions de propaganda política més extenses, elaborades i innovadores de la història i que compta amb un ampli finançament, tant públic com privat, per tal de milorar la imatge d’Israel al món i destruir la dels seus adversaris. I, tenint en compte la situació d’opressió, apartheid i massacres contra els palestins, cal reconèixer també que té uns objectius molt complicats i ambiciosos.
Hasbara, que en hebreu es pot traduir com «explicació» o «aclariment», encara que hi ha altres versions, compta amb una part pública –ací el seu web– que busca reclutar estudiants de tot el món i formar-los com a voluntaris «per defensar Israel i combatre l’antisemitisme». Aquesta formació inclou l’edició de manuals, però també cursos i beques per a viatjar a Israel, i està dirigida a jueus de tot el món, però també a altres persones que simpatitzen amb la causa israeliana. Un dels principals focus d’aquesta Hasbara és la creació d’estats d’opinió a internet, primer amb els comentaris a les notícies dels primers diaris digitals i ara amb el poder de les xarxes socials. Segons explicava l’exsubsecretari de Defensa dels EUA, Chas W. Freeman, Jr, la hasbara «busca activament inculcar cànons de correcció política als mitjans i audiències nacionals i estrangeres que promoguen l’autocensura. (…) Assumeix el lliure flux d’informació dins d’un mercat obert d’opinió. (…) El propòsit és restringir la demanda d’informació, no el seu flux. Encara que hasbara inclou esforços per impedir l’accés a la informació mitjançant una gran varietat de tècniques adaptades a les noves tecnologies de la informació, se centra a limitar la receptivitat de les audiències a la informació».
Però més enllà dels voluntaris –que al final no deixarien de ser persones reals amb una ideologia determinada, encara que estiguen finançats i organitzats per un estat– aquesta estratègia de propaganda inclou amplis programes d’influència en mitjans, manipulació de les converses en xarxes socials, finançament de think tanks i lobbies, creació d’entitats i associacions, entre altres, gràcies a un finançament que, segons una investigació de la revista israeliana +972, va ser de 30 milions de dòlars, només el 2022.
En molts països s’ha detectat que aquests diners han servit per comprar mitjans i periodistes, així com utilitzar les xarxes socials per a la guerra bruta, la propaganda i la deslegitimació d’adversaris. Precisament, darrere del famós escàndol de Cambridge Analytica hi havia una empresa de seguretat israeliana. A l’estat espanyol només s’ha documentat un cas d’un periodista que hauria cobrat fins a 46.000 euros de l’Agència israeliana de Publicitat Governamental. Es tracta del corresponsal de La Vanguardia a la zona, Henrique Cymerman, conegut per acceptar el punt de vista israelià en les seues cròniques del conflicte.
A altres països, en canvi, hi ha molts més casos documentats i, de fet, als Estats Units hasbara ha tingut problemes per actuar, ja que la llei restringeix el finançament per part d’agències estatals estrangeres i ha calgut dissimular molt més les seues accions. Ací, en canvi, el tema no ha suscitat mai cap tipus de debats.
Here you are! pic.twitter.com/T0GpQ4UPpw
— TranslateMom (@TranslateMom) October 18, 2023
Aquesta capacitat d’Israel d’imposar el seu relat als grans mitjans s’ha pogut comprovar aquests dies. Així, mentre la faula dels nadons decapitats per Hamás era publicada de forma automàtica i sense cap prova per centenars de mitjans, després del bombardeig de l’hospital Ahli Arab a Gaza, tot eren especulacions, versions i anàlisis detallades sobre la mida del cràter o les imatges de la morgue.
Amb tot, i malgrat aquests ingents esforços, les autoritats israelianes són conscients que estan perdent la batalla de la raó, inclosos en sectors tan sensibles per a elles com les comunitats de jueus progressistes dels EUA. I resulta obvi que després de la massacre indiscriminada que estan perpetrant a Gaza i que és retransmesa en directe, la seua imatge internacional no millorarà pas.
