He viscut tota la vida en algun poble, una mica més gran en alguna etapa de la meua vida, una mica més xicotet en una altra, però sempre m’he considerat de poble, amb tot el que això comporta, positivament vull dir, almenys per a mi i la meua família. No és necessari viure en un poble per tindre un sentiment d’estima amb el territori, però sí que poden afectar-te d’una manera més significativa els canvis que es poden produir en ell.
Al País Valencià malauradament són nombrosos els projectes, majoritàriament especulatius, que van en contra dels interessos de la majoria de la població. Fa unes setmanes vaig coincidir amb les companyes de la Comissió Ciutat-Port al Senat espanyol, on vaig aprofitar per a donar-los tot el meu suport en la seua lluita en contra de l’ampliació del Port de València. Ja sabeu que la meua visita a Madrid era per reunir-me amb la directora de la Costa i el Mar, depenent del Ministeri de Transició Ecològica. Potser després torne a fer referència al que fa anys denuncie de manera sistemàtica, a eixos despatxos en què es prenen les decisions que afectaran el nostre futur com a poble. Bé, sabeu que sí que ho faré.
Fa un parell de setmanes es va aprovar un decret a les Corts Valencianes que tractarà de marcar el camí de cara a assolir els objectius de l’agenda 2030 quant a la tan necessària descarbonització de les matèries primeres. Ho he dit en moltes ocasions, cal que siguem autocrítics en la nostra faena i sí aquest decret no ha estat del tot ben rebut per la nostra gent i pels moviments que des de fa anys lluiten pel territori, s’ha d’acceptar. Ara bé, també és just dir que des de Compromís s’ha fet un gran esforç per tindre la màxima sobirania i que els nostres ajuntaments, que és on finalment recau la sobirania dels nostres municipis, puguen ser més partícips de la presa de decisions.
En els darrers dies m’he trobat amb algunes d’aquestes associacions amb les quals compartim lluites i he volgut explicar-los les realitats a les quals els nostres diputats i diputades s’han d’enfrontar en el dia a dia de la vida parlamentària a les Corts, i aquesta realitat no és altra que el PSPV i Ximo Puig.
Si escoltes declaracions de Ximo Puig a favor de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Morella i Almassora, pots pensar que sí un veí de Morella com el president pensa així, algun interés hi ha darrere. Són públiques les enormes pressions que ha rebut Puig perquè s’aprovara el decret de renovables, i veient els antecedents dels socialistes i les portes giratòries… doncs això, que cadascú traga les seues conclusions. Amb tot açò, cal dir que si Compromís no haguera volgut ser molt més exigent amb aquest decret i posar els interessos de la majoria per sobre, el PSPV l’hauria aprovat fa unes quantes setmanes, amb un text molt més restrictiu i nociu per a nosaltres.
El nou text, fruit de la defensa de Compromís per la sobirania energètica, garantirà que la transició ecològica valenciana siga justa, democràtica i sostenible. També s’exigeix que abans que finalitze l’any s’ha de crear una Agència Valenciana de l’Energia, amb capacitat de participar en la producció i distribució d’energia, de manera pública, i establir, en la normativa vigent, una clara priorització del sòl urbà i industrial per al desenvolupament de projectes fotovoltaics de manera cooperativa, amb mesures per a reforçar la protecció ambiental i que es desenvolupen mecanismes per tal que els municipis puguen participar en la planificació i ordenació de la implantació d’energies renovables als seus termes municipals.
Per a Compromís és urgent que aquest full de ruta per a una sobirania energètica al País Valencià es pose en marxa com abans millor, i crear així els mecanismes necessaris perquè siguem nosaltres els qui puguem participar de la presa de decisions, i no que aquestes vinguen preses des dels despatxos de Madrid on ja no només el PSOE, sinó altres grups polítics, com el Partit Popular, els feixistes de VOX o els residuals de Ciudadanos, es troben com peix en l’aigua.
