Sovint la ciència no avança fins que hom disposa d’instruments o tècniques adequats per fer un pas més. Per posar un exemple fàcil, quan hom va inventar el microscòpic òptic, vam descobrir que hi havia uns organismes diminuts que eren els responsables de moltes malalties, però no va ser fins que es va descobrir el microscòpic electrònic que van poder vore que altres malalties, per exemple la de les vaques boges, estaven produïdes per altres «quasiorganismes» denominats prions. Cada avenç tècnic ha vingut acompanyat de nous descobriments. Atenció, no és el mateix invent que descobriment.
I si ho traslladem a l’esfera social, podem fer algun paral·lelisme interessant. Abans de l’aparició de les tecnologies d’informació, o desinformació, massives, la informació arribava a la població des de la premsa, després la ràdio, i encara després la TV. La dificultat física en la transmissió de la informació donava lloc al fet que més o menys les idees pogueren ser transmeses sense massa esbiaixades depenent del poder econòmic, tot i que ja hi era, sols cal recordar les pel·lícules Ciutadà Kane o Reds, per a adonar-se del poder de la premsa. Però aquest poder per a manipular, podia ser més o menys contrarestat per les forces polítiques d’esquerres, mitjançant unes organitzacions potents, on l’ensenyament i el debat no era l’última de les seues preocupacions. El poder sempre ha anat lligat a la propaganda, el nazisme i el feixisme no s’entendrien sense un poderós sistema de propaganda.
L’arribada de la TV prompte va canviar l’ordre de les coses, i la política i l’intent d’influir en la societat va anar passant de la premsa a un mitjà molt més modern i atractiu, fins a arribar a la dècada dels 70 del segle XX, una mica abans i tot, quan als EUA els presidents eren triats per la seua imatge, primer Kennedy, i ja en el paroxisme de la propaganda televisa Reagan, un mal actor de pel·lícules de sèrie B, però que donava molt bé a la pantalla. Tot i això, encara la comunicació i la propaganda era dirigida contra una massa informe d’oients.
Però arribaren les noves tecnologies, primer l’e-mail, després les xarxes socials, i més tard els algoritmes. Amb aquesta tecnologia, el poder disposava d’eines per a elaborar perfils individualitzats d’informació adreçats a cada individu. I així cada persona pot rebre la informació que s’ajuste als seus desitjos, no la informació que necessita per a desenvolupar-se en un món força complicat, sinó aquella que omplirà els seus més baixos instints i servirà perquè els que generen eixa informació mantinguen el poder. La idea així expressada no és nova. El feixisme i tots els totalitarismes sempre han crescut sobre la base de la ignorància. No podem estranyar-nos si ara als EUA i a Europa, hi ha un creixement imparable de les noves formes d’expressió del feixisme.
El feixisme penetra en les capes socials empobrides, que són a la vegada les més faltes de formació i on arrelen els immigrants. I ho fa mitjançant un missatge racista-xenòfob clar: els immigrants vos lleven el treball; un missatge de violència als barris: com que als barris empobrits és on acaben les persones pobres, i també els immigrants lògicament, la violència la lliguen als immigrants; i finalment amb l’adoctrinament a través de la informació dissenyada per a cada individu i que arriba a través de les xarxes. I tots aquests missatges, a més a més, venen embolicats en la bandera d’un Estat fort que «protegirà» l’individu.
Nacionalisme d’Estat, Racisme, Xenofòbia, Por, Violència, Aïllament de l’individu, Ignorància, Pobresa. Els elements que estan construint la nova societat mundial del segle XXI i enfront dels quals hem d’alçar arguments, actituds, organitzacions i pràctiques que realment contraresten aquesta nova onada de maldat que fa pujar la marea del feixisme.
I sols han passat un parell de dies des que vaig acabar el primer esborrany d’aquest article, que les eleccions europees a l’estat espanyol han vingut a demostrar aquestes premisses, i una agrupació feixista fent servirnomés les xarxes socials ha aconseguit 3 diputats. Cal alguna cosa més que vanes paraules dites sense convenciment i embolicades d’oportunisme per aturar el feixisme.
