La ciutat on visc no és turística, tot i que ja tenim més d’un hotel, però d’aquells sense piscines ni jardins, amb zero glamur. Ens visita gent de pas, per temes laborals, o gent de la contornada en temps de festa, especialment la de Moros i Cristians, sense pernoctacions. Per tant, la taxa turística no és ací cap emergència ni preocupa al veïnat. Els nostres són problemes greus d’infraestructures derivats del creixement poc controlat o, millor dit, mal previst ni planificat, tant de la ciutat com dels seus accessos. Sabíeu que el punt més perillós de trànsit de tot l’Estat, el tenim a Sant Vicent del Raspeig? Per tant, sembla que la taxa turística no ens afecta. O sí?
Com que els valencians no en tenim, de taxa, no sabem quina part es destinaria als governs municipals i quina a l’administració autonòmica. El que sí que sabem és que la Unió Europea, on s’aplica a bastament en ciutats de molt menor càrrega turística que Benidorm, Alacant o València, exclou els menors d’edat, en alguns casos els jubilats en viatge organitzat, i els desplaçats per treball, i que obliga a destinar els diners a finançar serveis municipals i de sostenibilitat del patrimoni i del territori. Es pot pagar directament amb el passatge d’avió o quan es fa el check out, i s’aplica també a cases i apartaments turístics. Les taxes oscil·len entre 1,5 i 7,5 euros, variant per ciutats i per la categoria de l’allotjament. Molt menys del que costa una cervesa a Benidorm.
Per xicotet que siga el seu benefici, es destinaria a alleujar despeses o a invertir en patrimoni comú i, per això, ens pot interessar a tots. Exposat així, com és que la patronal hostalera valenciana està en contra quan a priori és una millora que repercutiria en els serveis municipals i autonòmics extraordinaris que genera el propi turisme? Per què la deixadesa, les malifetes i la brutícia la paguem només els empadronats? I per què el poderós empresari Juan Roig, obre ara la porta a la taxa? O l’alcaldessa de València no diu ja que no? És la taxa turística d’esquerres o de dretes? A les Balears, on governa el PP, es paga…
Al diari Información de la província d’Alacant, territori fortí dels hostalers, el periodista Juan R. Gil exposava algunes reticències: diu que és un impost recaptatori -home, com tots els impostos!- que no millora infraestructures ni serveis -que, per cert, no depenen exclusivament dels ajuntaments i que permetrien un manteniment acurat dels parcs naturals com es fa a Menorca-. Ens diu també Juan R. Gil que l’haurien de pagar també els ciutadans espanyols -podeu llegir bàsicament madrilenys-, obviant que el turisme interior també és turisme, amb semblants efectes positius i negatius de l’allau de britànics o alemanys… Comenta el periodista que la norma europea impedeix discriminar turistes per nacionalitat -només faltaria!-. També ens diu que les places ocupades d’hotel -i posa l’exemple de les 18.000 de la ciutat de València durant les Falles-, no seria suficient recaptació, obviant que a molts països europeus, com ara a Itàlia, i done fe, també es paguen per lloguers d’apartaments i cases oferides per plataformes com Airbnb.
És cert que, com afirma Juan R. Gil, en les grans ciutats on s’aplica no s’observen grans efectes positius i que la massificació continua en augment. Cert. Però són dos consideracions que susciten interrogants: ha provocat la taxa efectes negatius? I, és la funció de la taxa controlar la massificació? D’efectes negatius, no en coneixem cap. I pagar uns pocs euros, no dissuadeix ningú de viatjar, efectivament, ja que no és funció de l’impost, sinó dels gestors polítics fer les coses bé en matèria de turisme. Que la gestió dels diners recaptats siga bona o no, depèn dels polítics autonòmics i locals. El que ens presenta com a paradoxes, són en realitat un parany per als lectors, que poden acabar pensant, com l’actual Consell valencià i l’Hosbec, que ens deixen de donar la tabarra amb el tema. En una cosa té raó quan diu que els municipis haurien de tindre més diners. No li ho pot negar ningú. El finançament dels ajuntaments és un ou que ningú vol trencar. Un altre repte defugit…
