Allò que anomenen “l’esquerra alternativa” i les alternatives independentistes, és a dir, totes les expressions polítiques a l’esquerra del PSOE i que qüestionen el model territorial espanyol, vivim anys de frustració. Hem vist desaparèixer pràcticament la CUP, la dilució de Compromís i els Comuns al si de Sumar, el declivi de Podem, tot i la seua escadussera recuperació els darrers mesos, o la desorientació d’IU.
Segurament els motius són molts, alguns tindran a veure amb el declivi general de les esquerres a Europa, altres amb la covardia d’uns dirigents que van deixar la gent als peus dels cavalls el 27 d’Octubre, que tot i haver votat la Declaració d’Independència al Parlament Català, es van afanyar a deixar-la en suspens; i encara altres diran que té a veure amb l’entrada de Podemos al govern de Sánchez.
Però siguen quines siguen les causes, la realitat diària és que l’acció política de l’independentisme i l’esquerra alternativa és completament inútil davant el discurs generat pel PSOE, consistent en amenaçar una vegada i una altra amb un govern del PP-Vox com a únic discurs justificatiu del tot plegat.
I aquest esquer serveix tant per justificar investigar polítics independentistes, vendre armes a Israel, augmentar la despesa militar, o evitar polítiques d’habitatge realment socials.
La qüestió és: com de real és aquesta construcció teòrica? Com hem pogut creure que la governabilitat de l’Estat rau en uns centenars de milers de vots de Compromís, o el milió i escaig de Podemos? Quan allò de ben cert és que quan la legitimitat del sistema generat al 78 ha estat posada en perill, com ara l’1d’Octubre, o la bombolla del 2011, el pacte entre el PP i el PSOE han salvat la situació, com pilars sobre el que assenta el seu Estat.
Hauríem de ser capaços d’entendre que la responsabilitat de la governabilitat està a les mans dels partits majoritaris. Altrament dit, si el PSOE no vol veure Vox al govern, perquè considera que perilla el seu sistema, doncs que faça govern amb el PP. No seria res d’estrany, a Alemanya fa anys que dura una gran col·lació. Però no, el PSOE té ben presa la mesura a l’independentisme i a l’esquerra alternativa, i així va fent la seua política, que és la política del neoliberalisme i l’estatisme espanyol, no massa diferent de la política del PP, i evita a la vegada avenços reals que podrien dur a terme una esquerra veritable i un moviment independentista que posés en qüestió realment l’arquitectura territorial de l’Estat.
Hem de superar el xantatge permanent al qual el PSOE ens sotmet, hem de superar aquesta falsa responsabilitat. O potser és que no ho volem? I si resulta que l’actual marc de relacions polítiques és el que finalment volen tant Junts com ERC, des del camp de l’independentisme; i Sumar, IU, Podem, Compromís o la CUP des del camp de l’esquerra alternativa? Perquè sí és així, i tots estant ben contents amb l’actual statu quo, l’única conclusió a la qual podem arribar és que ens cal un nou instrument polític que servisca per superar la frustració de tanta gent que no es veu representada per tota aquesta classe política instal·lada en la renúncia i la conformitat de ser uns “palmeros” del PSOE per a major glòria d’Espanya.
I ho necessitem perquè és urgent canviar la tendència de la sanitat cap a la privatització, el descrèdit de l’educació, la manipulació informativa, la destrucció de la nostra llengua i cultura, aconseguir una política d’habitatge que permeta al jovent iniciar un projecte de vida, dur a terme polítiques de fiscalitat realment progressistes i avançar cap a la independència i la democratització de la societat. Necessitem fer polítiques que estan segrestades pel PSOE sota l’amenaça d’un govern extremista, i això sols ho podrem aconseguir si ens deslliurem del xantatge permanent i fem veure que l’únic responsable d’un govern de Vox-PP serà el mateix PSOE. Ja han començat els “opinadors”, des dels seus altaveus ben engreixats d’euros, a pressionar per una nova coalició a l’esquerra del PSOE que els garantisca quatre anys més de govern incontrolat, certament despòtic, sense pressupostos i sense passar pel parlament per a major glòria de Sánchez.
