El DAFO (Debilidades, Amenazas, Fortalezas, Oportunidades, en castellà) és un model d’anàlisi molt conegut i utilitzat. De ben segur que moltes de les persones que llegiu açò l’haureu fet servir alguna vegada. Però sent fidel a no donar res per sabut sense tindre la constatació empírica, em permetreu fer uns breus apunts:
- El DAFO contempla tant els aspectes interns com els externs d’una situació, persona, organització…
- Fa una valoració d’aquestes segons siguen afavoridores o vagen a la contra.
- Si posem aquests dos conjunts d’elements (intern-extern, positiu-negatiu) en un eix de coordenades, dividim el plànol en quatre distincions: Febleses (intern-negatiu), Amenaces (extern-negatiu), Fortaleses (intern-positiu) i Oportunitats (extern-positiu).
Anem per feina!
A partir d’aquestes quatre distincions podem elaborar estratègies molt interessants: Ofensiva, Defensiva, Reorientació i Supervivència. Una estratègia global estaria feta per l’ànalisi i inter-relació d’aquestes quatre.
L’estratègia que explorarem és la resultant de combinar les Febleses amb les Amenaces. A aquesta estratègia particular l’anomemen de Supervivència.
Estic segur que els aparells orgànics i els equips de campanya de Sumar i Compromís hauran analitzat en profunditat la situació política general i la de les seues formacions en particular, arribant a la conclusió que aquesta coalició és la millor resposta que es pot donar en el moment present.
Vist des de fora (d’aquestes organitzacions), hi ha una Amenaça important: la possibilitat que la dreta i-liberal (digueu-li populisme de dretes, feixisme, extrema dreta o com vos vinga de gust) ocupe el Gobierno de la Nación.
Les Febleses no són menys importants: la pèrdua de suports electorals en les darreres eleccions, i l’afebliment de les organitzacions. D’açò se’n deriva una altra Amenaça: la posibilitat d’anar per separat i quedar-se sense representants al Congreso de los Diputados.
Només amb aquesta anàlisi, sense entrar en consideracions programàtiques, pragmàtiques ni ideològiques, era cosa de sentit comú arribar a un acord. Només era cosa de temps.
Aquesta coalició no suposa una innovació en la vida política valenciana dels últims lustres. Cal recordar que el 2015 la coalició Compromís-Podemos-És el moment es va presentar a les eleccions Generals. A les eleccioons del 2016 s’hi va sumar EUPV i Equo, sota la ben popular marca «A la Valenciana», la qual va obtenir 9 representats al Congreso. Sense cap mena de dubte, un èxit.
Aquests dos espais tornen a anar junts el 23J. D’una banda el valencianisme polític mainstream, i per altra les esquerres federalistes d’àmbit estatal, conformen una proposta electoral potent per a una part important de la població. La pregunta és si ocorrerà igual que amb «És el moment» o amb «A la Valenciana».
Aquestes dos coalicions, més enllà de les conteses electorals, no van ser capaces de crear un espai polític compartit que arrelara entres els seus militants, quadres de partit i per extensió en la societat.
El 2015 i el 2016 darrere d’aquestes dos coalicions hi havia molta il·lusió als carrers. Estava en joc «Asaltar los cielos», ara, més que il·lusió hi ha por. Si haguérem fet l’anàlisi DAFO en aquell moment, segurament l’estratègia principal hauria estat l’Ofensiva, aquella que posa en joc les Fortaleses i les Oportunitats.
Si els espais que representen Compromís i Sumar són capaços d’anar més enllà dels objectius, interessos, necessitats i urgències del moment i treballen per construir ponts orgànics, polítics i socials és possible que no haja de tornar Sísif en uns pocs anys…
El fet de partir des de l’estratègia de Supervivència no és cap cosa mala, com tampoc ho és de bona fer-ho des de l’Ofensiva. El que importa és si les cúpules, els quadres i la militància seran capaços de crear lligams i connectar amb una part significativa de la societat per a construir un espai identificable i estable.
Una reflexió semblant, però més profunda val per al, a hores d’ara, quasi inexistent espai sobiranista i de ruptura del Pais Valencià, espai tan necessari com Compromís-Sumar. Una recomanació per a la «llavor» que haurà de crear eixe espai: treballar des de la generositat i la intel·ligència, les quals són el mateix.
Si fem la mateixa anàlisi que per a Compromís-Sumar, les Febleses són notables: escassa militància, quasi nul·la representació institucional, diverses organitzacions amb lluites particulars que no han sabut-pogut-volgut crear un discurs ni una estratègia compartides. Les Amenaces són també evidents, i van des de la pròpia desaparició de l’espai a la desaparició del mateix País Valencià com a subjecte polític sobirà, subsumit en «la España de la regiones y las nacionalidades» en el millor dels casos.
