Després del pas del tema pel Congrés dels Diputats, cada dia sembla més inexorable l’ampliació del port de València. Estos dies he llegit els arguments que es donen a favor i em semblava estar en una mena de màquina del temps. De veres que quan sent Maria Josep Català em sorprén que no demane tornar al projecte original i construir una gran autovia per l’antic llit del Túria. I afegir el carrer de Colom també, amb un scalextric d’aquells molons perquè cap cotxe es quede sense el seu dret d’anar a tota castanya pel centre de València.
Els altres arguments són més o menys que és fonamental ser el port més gran del Mediterrani en trànsit de contenidors, que és el progrés que dicta les seues lleis, però que a més en este cas ni tan sols és de veres que genere danys mediambientals. És al contrari, és el més verd que es pot fer, fins i tot és més verd ampliar el port que no ampliar-lo. I destruir costa, afectar l’Albufera i carregar-se més i més horta per construir accessos per a camions i nous carrils a les autovies és el summum del desenvolupament sostenible. Amb això, el canvi climàtic està liquidat.
També em van encisar els altres arguments de la dreta, que els que no volen l’ampliació del port de València són els catalans i els seus titelles: el vell argumentari homenatge a la indigència mental i al cinisme. Després tindran la barra de dir populistes a no sé qui. Sembla que al remat la qüestió és que València va molt bé com a port de Madrid, i és Madrid qui decideix el que s’ha de fer. Tot té un inequívoc aire colonial, fins i tot això de sacrificar el medi ambient de la colònia si la metròpoli ho considera necessari o simplement lucratiu. Jo no sé com en eixes condicions Maria Josep Català, totalment entregada a interessos aliens, té la poca vergonya de parlar de titelles.
Llig també que un informe d’Acció Ecologista Agró mostra amb claredat, utilitzant dades de la mateixa Direcció General de Trànsit, que no és de veres que siga necessària l’ampliació del by-pass. Però el govern (el mateix Ministeri de Transport que deixa abandonats els trens de Rodalia i tanca línies de Mitja distància!) es fa trampes al solitari i sembla que, com en els vells temps, l’objectiu és justificar l’obra com a un fi en ell mateix i que circulen els diners, que les xarxes clientelars no es nodreixen a soles.
No cal oblidar que en aquestes coses el PP i el PSOE van de la maneta. Es reparteixen argumentari, i avant. Serà això el govern eixe de moderats que demanava l’altre dia a les xarxes una actriu famosa que encara no sé si va d’influencer tronada o va llançant la idea perquè anem fent-nos l’ànim. Fa gràcia que no tinguen uns i altres la mateixa voluntat quan del que es tracta és de millorar el servei de Rodalia. Es veu que el sostenible és fer carreteres, i ampliar ports pels contenidors del comerç global i no reforçar el transport públic. Sostenible sobretot per a butxaques il·lustres i els previsibles comissionistes.
I en això estem quan sent Yolanda Díez fent tonadeta i dient que -i açò és literal- el govern d’Espanya «és un gobierno ambientalmente sostenible». Ja estem tots i totes. I no és que faça com és habitual en Podemos com que no té res a veure amb el govern quan el PSOE fa alguna de les seues, però sense plantejar-se actuar en conseqüència, no, que va, això és de losers, ella se’n ve amunt i es posa al capdavant de la defensa del govern en bloc al més pur estil Pedro Sánchez i trau pit per tot, i damunt fent tonadeta en parlar. A esta dona cada vegada se li posa més cara de PSOE. Dient eixes coses i amb eixa frescor, em sembla perfectament capaç d’apuntar-se al govern eixe de «moderats».
A veure si, al remat, el «proceso de escucha» era exactament això: «Jo diré el que vols sentir, negant si és necessari l’evidència, i després ja faré el que em convinga». Un projecte polític personal. Exactament això. La persona mateixa i la seua carrera política semblen ser el projecte. Molt il·lusionant tot.
