L’economia valenciana es basa, malgrat el que vulguen dir veus interessades, en petites i mitjanes empreses. Eixe és el nostre teixit empresarial i no cal sinó mirar el desastre de la barrancada per a vore com depenem d’elles.
Però el discurs oficial, el més pur i polític, està immers ara, ajudat per massa mitjans de comunicació que en treuen profit, en el tema de les noves tecnologies. I especialment en intel·ligències artificials, start-ups, co-work, treballs smart… que són el que són i prou.
I no passaria res si no fora que al darrere, com sempre, no ens equivoquem, hi ha tot de voluntats i polítiques que responen a interessos ben allunyats del que a nosaltres, a la nostra economia, li convindria.
La política que des de la Unió Europea es va propiciant, i lògicament també des de la legislació estatal, és la d’afavorir aquella mena d’empresa que fa creure i entusiasmar a tanta gent , jove principalment, que busca un futur.
Les diferents normatives en eixe sentit el que volen és que el personal cree empreses o s’hi apunte a treballar en elles. I per a crear-les tot són facilitats.
És una manera, entre d’altres, de fer creure als possibles treballadors que amb aquestes ferramentes aconseguiran viure. Embarqueu-vos, venen a dir, amb els vostres diners, amb la vostra feina (sense descans, full time) i amb les vostres il·lusions i ja tirareu endavant…
De manera que fan creure als emprenedors i emprenedores que el futur està en les seues mans. I que res no depèn sinó de la seua capacitat financera o de treball. I no del context econòmic internacional i també estatal sobre el que no tenen cap capacitat d’influir. I que l’hauran de patir si venen mal dades.
Que els legisladors europeus, tan fenicis ells, tiren per aquest cantó no és sinó una més de les capacitats que tenen per a impulsar unes economies que no van ni miren cap al futur d’un lloc determinat. En aquest cas del País Valencià. Ells fan lleis per als grans consorcis. I miren que les pymes, les start-ups, etc., desvalgudes es queden al servei de les multinacionals. Si alguna és capaç de reeixir, benvinguda sia!
Ara, fer creure al personal que busca feina que amb una idea, molt de treball i uns estalvis que han costat molt de tindre puguen crear-se un futur només per tindre noms bonics i de moda … Això és un poc la rondalla aquella de la lletera.
