Si explique que hi ha una crisi de credibilitat de la informació als països occidentals, no us descobriré la Mediterrània. Governs, grans empreses mediàtiques i els diferents poders en general fa ja alguns anys que estan molt espantats amb el que anomenen «l’epidèmia de les fake news», fins al punt de considerar-la una amenaça per a la seguretat nacional. Sota aquesta premissa i per tal de defensar l’estabilitat de les nostres democràcies, s’han aprovat lleis per a controlar quins missatges es poden difondre i qui ho pot fer. Siga l’apologia del terrorisme islamista, les mentides sobre la Covid, la versió russa de la guerra ucraïnesa o les teories de la conspiració d’extrema dreta que en part van impulsar candidatures ultres com la de Trump als EUA o Bolsonaro al Brasil.
Així doncs, per preservar la llibertat d’expressió cal limitar la llibertat d’expressió. I amb aquest objectiu per bandera s’ha suggerit a les grans plataformes d’internet controls sobre els seus usuaris, s’han desconnectat canals de televisió de països hostils o s’han aprovat legislacions per poder perseguir els propagadors de mentides.
No hi ha ironia en aquests primers paràgrafs. La situació és complexa i caldria analitzar-la en altres articles, però crida l’atenció com aquesta crisi informativa pren un caire diferencial espanyol. Mentre a la resta de democràcies s’acusa obscures organitzacions que operen a les xarxes socials, digitals de dubtosa procedència o mitjans estrangers, ací són els mateixos grans mitjans tradicionals, propietat dels grans bancs, que operen en l’espai radioelèctric regulat gràcies a concessions estatals, els qui se sumen a aquesta campanya de desinformació i desestabilització governamental.
Ho véiem fa un parell de setmanes, quan els principals canals de televisió privats van intentar promoure una vaga massiva de transportistes per tal de perjudicar l’economia sense que, en realitat, hi haguera ningú darrere la convocatòria, passant així de ser informadors a promotors.
Aquesta setmana han aparegut nous exemples. Per exemple l’expulsió d’un grup d’alumnes per violar la normativa interna d’una escola de Mallorca –amb assetjament a una professora i a altres alumnes inclòs- va ser convertit en una agressió a Espanya. Una notícia que va eixir de propagandistes de l’odi i la mentida d’extrema dreta, però que aviat va rebotar a mitjans mainstream de la dreta madrilenya. Ni tan sols va frenar l’onada de mentides –de fàcil comprovació- el fet que es tractara d’una escola privada religiosa o que fins i tot el PP balear haja denunciat les amenaces patides per la professora.
O la invenció delirant que la Generalitat de Catalunya faria classes de masturbació a les escoles a partir dels tres anys. Només cal tenir un mínim de sentit comú i no ser un fanàtic conspiranoic per suposar que aquesta història és impossible. I amb tot, diaris com l’ABC o televisions com Cuatro van eixir amb totes, amb l’única versió dels denunciants, els totalment fiables Abogados Cristianos –observar com ABC evita citar-los en els titulars per tal de no desacreditar la notícia des de l’inici.
¿Se ha convertido @cuatroaldia, el programa de @anaterradillos de la factoría ANA ROSA QUINTANA, en la mayor basura de la televisión española?
¿Está la Generalitat de Cataluña dando consejos de masturbación a niños de 3 años?
PUES VAMOS A VERLO
HILO ?? pic.twitter.com/yp9oYxoUny
— GUILLERMO GUIJARRO (@remerikos) December 1, 2022
I també la tertúlia d’una televisió local madrilenya, viralitzada a xarxes, on s’assegurava que la dona de Pedro Sánchez era transsexual i estava implicada en xarxes de narcotràfic. Teories, per altra banda, habituals en entorns virtuals de l’extrema dreta que, de nou, saltaven als mitjans convencionals. Aquesta volta, però, no va haver-hi continuació a la premsa més mainstream. N’hi va haver prou amb un burofax perquè la cadena i la col·laboradora recolliren cable de forma lamentable, assegurant que mai havien dit el que havien dit, es tiraren la culpa els uns altres i demanaren mil disculpes.
Como han borrado el vídeo del programa de los bulos sobre Begoña Gómez y esta es una cuenta de servicio público, he hecho esta comparativa con lo que se emitió y la falsa disculpa posterior.
Como dicen en Distrito TV: dentro vídeo (1/4). pic.twitter.com/G7BePxsK28
— Arte Facha (@FachaArte) November 30, 2022
Un cas, aquest darrer, que recorda el famós Pizzagate, en què el moviment QAnon va tractar d’evitar la victòria dels demòcrates als EUA a través de la difusió de denúncies falses de pederàstia per xarxes socials i fòrums d’internet. (Una faula que fins i tot va provocar que un pobre home, obcecat, entrara a la suposada pizzeria de la falsa trama de corrupció de menors i es posara a disparar indiscriminadament. Només un miracle va fer que no s’haguera de lamentar cap mort).
En el cas del Pizzagate, però, cap mitjà formal dels EUA, ni tan sols els de dretes, van donar eixida a la teoria conspirativa ni va posar-se a difondre mentides sense cap tipus de fonament. El fenomen de la col·laboració de grans empreses mediàtiques –propietat dels principals bancs i grans empresaris- en la difusió de fake news per tal de desestabilitzar el sistema constitucional vigent, és un model exclusivament espanyol i hauríem d’analitzar les campanyes colpistes a països com Bolívia o Brasil per trobar exemples similars. Perquè per molta Unió Europea, OTAN i «democràcia consolidada» que ens vulguen vendre, encara queda allò del «Spain is different».
