Aquest és el lema del XIV congrés del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV) que tindrà lloc a la ciutat de València (L’Horta) durant els dies 9,10 i 11 de juny. Els congressos són espais de reflexió, debat i acord per fer balanç i traçar les línies de treball per al futur. En aquesta ocasió hi haurà unes 200 persones, entre congressistes i persones invitades, que hi participaran en un esdeveniment que és força important per a les treballadores i treballadors de l’ensenyament, de tots els sectors, la comunitat educativa, el sistema educatiu valencià i, per què no dir-ho, per al conjunt de la societat valenciana.
L’STEPV, sindicat de classe valencià que es va constituir en la segona part de la dècada dels anys 70 del segle passat, agrupa treballadores i treballadors de l’ensenyament de tots els nivells, àmbits educatius i comarques valencianes. Un sindicat que va nàixer del moviment assembleari i que té una llarga tradició en defensa del dret a l’educació, dels serveis públics i de les condicions laborals del personal que hi treballa i, també, amb una forta càrrega sociopolítica, ja que la millora de les seues condicions de vida també implica millorar assumptes com: el dret a l’habitatge, la sanitat pública, universal i gratuïta, els serveis socials, la defensa del territori, la igualtat lingüística, la justícia fiscal, una hisenda pròpia o el dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida.
Les passades eleccions sindicals van situar l’STEPV com el primer sindicat de l’ensenyament públic valencià. El Sindicat va obtindre, per tercera vegada consecutiva, la majoria absoluta en la pública no universitària, lloc que ostenta des de les primeres eleccions sindicals, fetes el 1987. També és un sindicat representatiu a les universitats públiques valencianes i amb representació al sector privat-concertat i privat. Ara, després de la celebració de la major part de les eleccions sindicals en aquest sector, es fa el XIV Congrés per fer balanç del treball fet, debatre i aprovar les línies de treball per als propers anys i triar les persones que hi seran als diferents òrgans de direcció. Tot açò es farà aquest cap de setmana, després d’haver-se celebrat assemblees comarcals al llarg dels darrers mesos. Un procés assembleari en què ha pogut participar el conjunt de les persones afiliades.
La celebració d’aquest congrés es fa, des del meu punt de vista, en un moment força complicat. El passat 28 de maig van tindre lloc les eleccions autonòmiques i municipals i el 23 de juliol es faran les eleccions generals. Ara per ara, la dreta i la ultradreta tenen majoria suficient per a governar el País Valencià i la majoria dels ajuntaments valencians. Aquest fet suposa un canvi important en les polítiques educatives, socials i laborals. Unes polítiques que vam conèixer i patir durant els 20 anys de govern del PP (1995 -2015), especialment durant la crisi del 2008. No sabem què passarà el proper 23J. En tot cas, aquest serà, sense dubte, un dels assumptes que seran debatuts tant al XIV Congrés com als diferents òrgans sindicals durant els propers mesos.
No tinc cap dubte que l’STEPV és una eina útil per a defensar el dret a l’educació, els serveis públics i les condicions laborals de la gent del sector educatiu. Ho ha fet des de la seua constitució i ho farà ara i en el futur. I ho farà des de la seua autonomia sindical, amb la participació de les treballadores i treballadors de l’ensenyament, siga quina siga la seua situació administrativa, i del conjunt de la Comunitat Educativa. Ho farà com ho vam fer durant la transició política; les vagues i mobilitzacions de la carrera professional i l’homologació retributiva; les lluites en defensa de l’escola pública, contra la precarietat laboral i la política d’austericidi de l’anterior crisi o en impulsar els processos de negociació col·lectiva i signatura de nombrosos acords per millorar l’ensenyament i les condicions laborals de les treballadores i treballadors de l’ensenyament.
Un conseller va dir, reiteradament, que l’STEPV era una anomalia en l’ecosistema sindical valencià. Doncs bé, el temps li ha donat la raó. Un sindicat de classe, valencià, autònom, assembleari, feminista, ecologista i plural que revalida, durant 36 anys, la majoria sindical a l’ensenyament públic; que creix en implantació i afiliació contínuament; que aposta per la renovació pedagògica, la coeducació, la gestió democràtica dels centres i per una educació de qualitat per a totes i tots; que està fortament implicat en els moviments socials, feministes, culturals, mediambientals i lingüístics i és el pal de paller de la Intersindical Valenciana. N’és, efectivament, una anomalia, força positiva, del moviment sindical valencià i de la societat valenciana. Una anomalia que cal fer cada dia més gran i representativa per caminar cap a una educació pública de qualitat, un personal amb els seus drets laborals garantits i una societat més justa, més lliure, més igualitària i més inclusiva.
Moltes han estat les persones que ho han fet possible. Ha estat una tasca col·lectiva, participativa, cooperativa, feta des del sud al nord, de la costa a l’interior, de les zones rurals a les urbanes, per nombroses persones que han estat compromeses amb l’STEPV, des d’aquells temps de les coordinadores provincials, del SATE a València, STEC a Castelló i STEA a Alacant i la Federació STEPV fins a l’actual STEPV – Intersindical Valenciana. Persones com la recentment traspassada Elvira Mondragón, que va ser una persona clau en el procés de construcció del Sindicat. La llista de persones que hi han estat és molt llarga. Persones a què cal agrair i reconèixer la seua dedicació i compromís, no només amb el sindicat, sinó també amb l’educació, l’alumnat i les famílies. Persones que han estat la veu de l’ensenyament. Persones que han lliurat el testimoni a les persones que, ara mateix, són i seran la veu de l’ensenyament.
