Aquesta setmana volia parlar de qüestions una mica personals. M’agradaria fer públiques quines van ser les raons que em van impulsar a fer el salt de militar en un partit polític. Potser que no siga del teu interés, i entendria que no volgueres continuar la lectura. En una societat com la nostra, on ens toca viure al límit, i el temps és un tresor molt preuat, dedicar-li cinc minuts a atendre les meues reflexions ha de pagar la pena. Almenys has de saber que posaré tot allò que estiga a les meues mans. Perquè has de saber que les millors idees i la meua font d’inspiració és la bicicleta, i amb la «flaca» puc recapacitar i pensar amb tranquil·litat. Quan em pose davant l’ordinador ja no és el mateix; així i tot, tracte de recordar al màxim possible el que he anat cavil·lant damunt la bici. Els qui em coneixeu sabeu de la meua vocació política des de fa anys, vocació des de jovenet per treballar des de l’associacionisme municipal, per assolir aquell Benlloc (el meu poble natal) reivindicatiu culturalment i políticament.
Uns anys després, fer el pas per encapçalar la llista d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes no va ser fàcil, i va comportar una llarga meditació. A pesar de l’opinió de la meua família, vaig tirar endavant, i el dia d’avui pense que vaig fer el que calia, ja que una cosa tenia clara: era una obligació per a mi i els meus principis que hi haguera una alternativa al PP i al PSOE. Eixa alternativa som nosaltres, Compromís!
Ara fa un any vaig decidir fer un pas més enllà en la meua lluita per construir el País Valencià que volem, i em vaig afiliar a Iniciativa-Compromís. Iniciativa-Compromís és aquell partit de la gent del carrer, el que millor representa, des del meu punt de vista, una sèrie d’idees cabdals en el segle XXI.
En una societat polaritzada cada vegada més pels populismes i les mentides, necessitem ser l’eina transformadora de la societat. En Iniciativa-Compromís vam fer palés en el darrer Congrés nacional la renovació de l’estructura orgànica amb la intenció de fer front als nous reptes que es presenten i continuar amb més força amb les polítiques on les persones estan al centre de la nostra acció política. Una societat més feminista, ecologista, socialista, i també com es va veure reflectit en el Congrés, a l’hora d’aprovar una sèrie de mocions que vaig presentar, encapçalar el valencianisme polític i les polítiques que treballen en la lluita pel despoblament dels nostres pobles d’interior i la cura pel territori.
Entenc que a vegades les coses no van tan ràpid com ens agradaria, o que les polítiques realitzades pel Botànic es puguen veure com a insuficients en alguns casos. Soc conscient de les reivindicacions dels meus companys i companyes de moltes de les associacions representatives de la societat civil a l’interior de les nostres comarques. Que hi ha coses amb què no esteu d’acord ho puc entendre, i em dol moltíssim que alguns companys i companyes estiguen deixant el projecte. Em dol perquè el nostre no és un projecte perfecte, però quin ho podria ser amb una política al nostre país totalment judicialitzada? També ho he dit altres vegades, però crec necessari repetir-ho, formar part d’un govern amb el PSPV no ha de ser fàcil, i soc sabedor que no podem fer la nostra, i això ho hem de saber dir a la nostra gent, i malauradament moltes vegades no podem o no sabem.
Ens resta un any per a les pròximes eleccions, un any que haurem de posar el millor de tots nosaltres per repetir un tercer Botànic. Perquè no ens equivoquem, si el PSPV millora resultats, serà una mala notícia per al valencianisme polític, per a la millora del finançament, per aconseguir la reciprocitat dels mitjans de comunicació en llengua pròpia i un llarg etcètera. Però si no revalidem el tercer Botànic i guanya la dreta, el sol es tornarà a amagar al País Valencià.
Per poder construir conjuntament el País Valencià que volem, suma’t a Iniciativa-Compromís!
