La societat necessita uns serveis públics de qualitat en aspectes tan bàsics com la salut, l’ensenyament, la justícia i d’altres. Uns serveis que cal que estiguen coberts per professionals adients.
És per això que l’accés als llocs de treball públic es fa mitjançant una oposició, on tothom pot presentar-se, i, en igualtat de condicions, segons mèrits i capacitats demostrades, ocupar eixa plaça vacant.
Segons el TREBEP (Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), quan una plaça s’oferta ininterrompudament durant tres anys passa a ser catalogada com a estructural, i a continuació, ocupada per personal funcionari de carrera, bé per concurs de trasllats o bé mitjançant la convocatòria d’oposicions.
Fins ací els fets. Ara anem amb les xifres.
Des del 2009 fins al 2015 no es van convocar pràcticament oposicions en bona part de les diverses especialitats d’Ensenyament i d’altres administracions i, en alguns casos, des de feia més anys.
En la pràctica, al voltant de 14.000 persones estaven treballant de forma interina en llocs de treball, milers d’aquests, sense catalogar, simplement habilitats.
Vet ací que l’any 2016, amb el canvi de Govern a la Generalitat, es convocaren oposicions docents per a més de 1.000 places i s’anuncià al voltant de 13.000 places més, per als quatre anys següents, de quasi totes les especialitats i cossos. A priori, se suposava que era la solució per a totes les persones que ocupaven de forma interina, en alguns casos durant dècades, places habilitades però no catalogades. A la fi podrien aconseguir la pràctica totalitat del personal interí, feina segura i de per vida, en igualtat de condicions que molta més gent, però amb molts més mèrits pels anys de treball ja fets, i a falta de demostrar la capacitat per al treball que feia temps que executaven.
Però l’STEPV, sindicat amb majoria absoluta de delegats i delegades a les taules de negociació de Conselleria, s’oposà frontalment a aquestes oposicions massives. Durant anys, la vessant més reivindicativa de l’STEPV ha estat la millora de les condicions laborals del professorat interí, igualant-les pràcticament al funcionariat de carrera, per mitjà de tot el potencial del que disposen, serveis jurídics inclosos. Sort desigual ha estat la catalogació de vacants que el professorat interí ocupa, i que en la majoria dels casos continua igual. Places habilitades però no catalogades com a estructurals.
És per això que un grup de professorat, fart de veure com milers de vacants estaven habilitades, però no catalogades, i que, per tant, podien desaparèixer d’un any a l’altre, creà, el 2017, la Plataforma per la Catalogació de Vacants.
Des d’aquesta plataforma, a base de reunions, mitjançant la nostra pàgina de Facebook, les rodes de Premsa (gràcies a la FE CCOO PV), i les reunions amb la Direcció General de Centres i Personal Docent, s’aconseguí que a les Comissions de Servei es poguera optar a totes les vacants habilitades per interès particular. Però eixe no era l’objectiu i per això, la reivindicació continua, perquè queden milers de places per catalogar.
Però centrem-nos en els darrers dos anys.
Conselleria presentà un esborrany de les places que s’havien d’ofertar el 2019 i el 2020, 7.576 places entre totes les especialitats i cossos i, concretament, 1.118 de Professorat Tècnic de Formació Professional (PTFP).
L’STEPV demanà la retirada de l’oferta en algunes especialitats de Secundària, d’EOI, d’Especialitats de Música, Art i Disseny, de PTFP i d’altres.
Les places de PTFP retirades eren les especialitats de Fabricació i Instal·lació de Fusteria i Moble, Laboratori, Oficina de Projectes de Fabricació Mecànica, Operacions i Equips d’Elaboració de Producte, Procediments Diagnòstic Clínic i Ortoprotèsic, Producció d’Arts Gràfiques, Producció Tèxtil i Tractament Fisicoquímic i Soldadura.
I en retirar totes eixes places es va perdre la possibilitat d’assegurar tots eixos llocs de treball, centenars.
I aleshores ens vam veure immersos en una pandèmia mundial i s’aturà quasi tot. I tot el professorat ho patim, i li fem front, però la vida segueix.
I ja el passat desembre de 2020, l’STEPV tornà a mobilitzar el professorat interí contra les oposicions, amb un 2% de participació, i al mateix mes, al Senat s’aprovà el projecte de llei de reforma educativa del Govern espanyol, la LOMLOE, més coneguda com la Llei Celaá i s’anuncià, ho diu el text legislatiu, que el cos de Professorat Tècnic de FP s’havia d’extingir. Així, qui té una llicenciatura passarà al cos de Secundària de l’especialitat, però evidentment, amb el criteri que regeix les bosses de treball per al personal interí, l’antiguitat. Això suposa anar probablement a l’atur, i el professorat tècnic sense llicenciatura, en el millor dels casos, serà contractat com a especialista, amb la pèrdua de drets laborals que això suposa.
Explicar la problemàtica social, educativa, laboral i econòmica que suposarà aquesta situació per a l’alumnat, els professionals i les altres parts que intervenen en la Formació Professional, dona per a fer un altre article d’opinió sencer.
Per cert, la Plataforma per la Catalogació de Vacants està demanant des del 2017 que es cataloguen les places dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPEs).
Enguany, d’ací a sis mesos, desapareixeran.
La Plataforma per la Catalogació de Vacants continuarà amb les seues reivindicacions per a assegurar que totes les vacants habilitades que s’oferten any rere any en les adjudicacions de juliol es cataloguen.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
